Manuel Angelon i Broquetas
| Manuel Angelon i Broquetas | |
|---|---|
 Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica de la qual n'era posseïdor Manuel Angelón i Broquetas |
|
| Naixement | 1831 Lleida |
| Defunció | 7 de maig de 1889 Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Ocupació | Escriptor, dramaturg i periodista català |
Manuel Angelon i Broquetas (Lleida, 1831 - Barcelona, 7 de maig, 1889) va ser un escriptor, dramaturg i periodista català.[1]
Estudià la carrera de dret a Barcelona i a Madrid, però mai fou advocat. Treballà, això sí, de secretari i administrador d'importants societats financeres, com ara el Foment de l'Eixample.[1]
Com a dramaturg Angelon figura entre els fundadors del teatre català modern. Les seves obres constitueixen un repertori acolorit i brillant, amb voluntat exemplar i moralitzadora. Entre altres va escriure la sarsuela Setze jutges el 1858,[1] que va merèixer l'aplaudiment del públic durant quasi 50 anys. Va escriure diverses novel·les tant històriques, socials, com polítiques; i de fet és considerat com el primer escriptor dels drames romàntics en llengua catalana per la novel·la La verge de les Mercès (1856).[1] Aquesta obra i els contactes que mantenia amb el felibrisme occità situen Manuel Angelon dins del moviment cultural de la renaixença catalana.[1]
Obres [modifica]
A més va escriure:
- La Verge de les Mercès (drama en cinc actes, (1856)
El Angel de la paz (1856)
La Bolsa (1857)
Espejo de honra y amor, sarsuela en tres actes, (1862)
¡Pobre Madre! (drama en cinc actes, (1863)
Llum y fum (drama en tres actes, (1876).[2]
Les seves novel·les d'estil romàntic es distingeixen pel seu fons exemplar, amenitat i castedat de llenguatge. S'han de citar:
- Los misterios del puebloe español durante veinte siglos
El pendón de Santa Eulalia ó los fueros de Cataluña (1858)
Crimenes célebres españoles (1859)
Historia de Isabel II (1860)
¡Atrás el extranjero! (1861)
Treinta años de la vida de un jugador (1862)
El alojado (1863)
Rigoletto
Flor de un dia
Espinas de una flor
El abismo de las honras.
Com escriptor satíric, dirigí i col·laborà en alguns diaris: El Áncora (1850), El Comercio (1860), La Flaca (1868), La Ilustración Artistica i d'altres.
Era individu de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica 7 de maig de 1889
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 45
- ↑ «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 d'octubre 2012].
- Volum 5, pàg. 545 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4505-7)
