Manuel Basulto Jiménez
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 maig 1869 Adanero (província d’Àvila) |
| Mort | 12 agost 1936 (67 anys) Puente de Vallecas (Comunitat de Madrid) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | catedral de Jaén |
| Bisbe de Jaén | |
| 18 desembre 1919 – 12 agost 1936 ← Juan Manuel Sanz y Saravia – Rafael García y García de Castro → Diòcesi: bisbat de Jaén | |
| Bisbe de Lugo | |
| 4 setembre 1909 – 18 desembre 1919 ← Benito Murúa y López – Plácido Ángel Rey de Lemos → Diòcesi: bisbat de Lugo | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1910–), sacerdot catòlic (1893–) |
| Consagració | Antonio Vico |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 12 d'agost |
.png) | |
(es) Quien a Dios tiene, nada le falta | |
Manuel Basulto Jiménez (Adanero, 17 de maig de 1869 - Puente de Vallecas, 12 d'agost de 1936) fou bisbe espanyol, de Lugo (1909-19) i Jaén (1919-36). Fou proclamat màrtir i beat per l'Església catòlica a la Beatificació de Tarragona.
Vida[modifica]
Fill d'un moliner, va fer els estudis eclesiàstics a Àvila i va ser ordenat el 1892. Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid, va ser canonge magistral de la diòcesi de Lleó i lectoral de la diòcesi de Madrid. En 1909 fou escollit bisbe de Lugo, i consagrat el 16 de gener de 1910 pel nunci apostòlic i cardenal, Antonio Cardenal Vico, a l'església dels Paüls de Madrid. Fou nomenat senador el 1916.[1] El 1919 Benet XV el nomenà bisbe de Jaén, una diòcesi de la que va prendre possessió el 14 de juny del 1920. Al seu escut hi havia el lema: Qui té a Déu no li falta res.
Mort[modifica]
El 2 d'agost del 1936 va ser detingut al seu domicili del palau episcopal al costat de la seva germana Teresa Basulto i l'espòs d'aquesta, Mariano Martín, així com el degà de la catedral, Félix Pérez Portela. Empresonat a la Catedral de Jaén, l'11 d'agost va entrar a la segona expedició de l'anomenat Tren de la mort, que va sortir de Jaén a Alcalá de Henares. A l'estació de Santa Catalina de Madrid l'expedició va ser assaltada i desviada. El bisbe fou tirotejat juntament amb 190 presoners més. Dos dels supervivents van dir que el bisbe havia caigut de genolls demanant el perdó pels seus assassins. Està enterrat a la cripta de la Catedral de Jaén.
Procés de beatificació[modifica]
El 21 de juny del 2010 la Congregació per les Causes dels Sants va aprovar que tant ell com cinc companys seus van patir martiri.[2][3]
Referències[modifica]
- ↑ «Expediente personal del Senador D. Manuel Basulto Jiménez, Obispo de Lugo, por el Arzobispado de Santiago de Compostela». Senadores. [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ Alberto Royo. «Monseñor Basulto, obispo de Jaen, un paso más cercano a los altares», 30-06-2010. [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ Postulador: Mons. Rafael Higueras Álamo. «Mártires de la persecución religiosa durante la Guerra Civil Española». [Consulta: 13 agost 2013].
Bibliografia[modifica]
- Cárcel Ortí, Vicente (2000): La gran persecución: España, 1931-1939 Barcelona, Planeta. ISBN 84-08-03519-3
- Mata, Santiago (2011): El Tren de la Muerte Madrid, Esfera de los Libros. ISBN 8499701000
- Montero Moreno, Antonio (1999 [1961]): Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939. Madrid, Edicionas Católicas. ISBN 84-7914-383-5
- Redondo, Gonzalo (1993): Historia de la Iglesia en España, 1931-1939, en dos tomos. Madrid, Rialp. ISBN 84-321-2984-4