Manuel Borràs i Ferré
 Parròquia de la Canonja, on fou batejat Borràs |
|
| bisbe i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Manuel Borràs i Ferré |
| Naixement | 9 de setembre de 1880 La Canonja (Tarragonès) |
| Defunció | 12 d'agost de 1936 Montblanc (Conca de Barberà) |
| Enterrament | Cos cremat, enterrat en lloc desconegut |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | En procés de beatificació; proclamat servent de Déu (1992) |
| Fets destacables | Bisbe auxiliar de Tarragona |
Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un clergue espanyol, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana.
Va ser un dels tretze bisbes assassinats pel bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
Vida [modifica]
Als vint anys es va ordenar sacerdot i poc temps després se li va encarregar la notaria de la cúria eclesiàstica i del tribunal metropolità de Tarragona. Des de 1905 va ser sotsdirector diocesà de l'Apostolat de l'Oració i el 1910 va ser nomenat confessor del Seminari Pontifici. El 1914, en prendre possessió de la diòcesi de Solsona l'administrador apostòlic Francesc Vidal i Barraquer, va nomenar Borràs secretari de cambra i govern i poc després vicari general.
El 2 de juliol de 1934, el ja cardenal Vidal i Barraquer li va conferir la consagració episcopal, primer a la seu de Solsona i després a la tarragonina. La Santa Seu li va assignar la diòcesi titular de Bísica, a l'Àfrica.
Després del fracàs de la revolta militar a Barcelona, Tarragona, a l'espera dels fets, va romandre fidel al govern del Front Popular. No obstant això, als pocs dies es va desencadenar una onada de crims, incendis, profanacions d'esglésies i assassinats de sacerdots, militars no addictes i civils de la dreta.
El 24 de juliol Manuel Borràs va ser detingut i traslladat a Montblanc on va coincidir amb el cardenal Vidal i Barraquer que havia estat detingut al Monestir de Poblet. Vidal i Barraquer va ser alliberat i traslladat a Barcelona d'on el van fer marxar cap a Itàlia, però li van impedir endur-se a Borràs, el qual va romandre empresonat per una mica més de dues setmanes, fins que va ser tret per comparèixer davant el tribunal de Tarragona, i va ser afusellat el 12 d'agost al coll de Lilla on anys més tard se li erigí un monument, el seu cadàver va ser cremat.
El seu procés de beatificació, juntament amb el de 146 eclesiàstics morts llavors a l'arxidiòcesi de Tarragona, s'incoà i el procés informatiu rebé el decret de validesa en 1992, continuant el seu curs. De moment, el reconeixement equival a la proclamació com a servent de Déu.
Bibliografia [modifica]
- Cárcel Ortí, Vicente (2000): La gran persecución: España, 1931-1939 Barcelona, Planeta. ISBN 84-08-03519-3
- Montero Moreno, Antonio (1999 [1961]): Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939. Madrid, Edicionas Católicas. ISBN 84-7914-383-5
- Redondo, Gonzalo (1993): Historia de la Iglesia en España, 1931-1939, en dos tomos. Madrid, Rialp. ISBN 84-321-2984-4
