Manuel Carnicer

Manuel Carnicer (Alcanyís, 1790 - Miranda de Ebro, 1835) fou brigadier i Comandant General d'Aragó de l'exèrcit carlí durant la Primera Guerra Carlina, i protagonista de l'alçament a l'Aragó i al Maestrat el 1833 contra la regència de Maria Cristina.

Va ingressar de molt jove en el Real Cos de Guàrdies Valones. Va arribar al grau de capità el 1822, i anteriorment havia participat en la Guerra del Francès del 1808. Posteriorment, va participar en les campanyes realistes (1822-1823) servint en el 2on Regiment de Caçadors de la Guàrdia Real.

Per les seves conviccions reialistes va ser apartat de l'exèrcit retirant-se a Alcanyís on va restar fins a la mort de Ferran VII. Va ser llavors quan va prendre partit en favor del Pretedent Carles Maria Isidre de Borbó. Quan va començar l'aixecament carlí, va reunir set guerrillers i va proclamar Carles V, recorrent amb ells els pobles d'Herbés, la Pobleta de Morella i Ortells, arribant a les portes de Morella amb 22 homes i intimant la fortalesa a la seva rendició. A la mort de Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbés, Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.

Quan anava a la Caserna Reial del Pretendent per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seves tropes, va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835.