Manuel Carrión Ulloa
Manuel Carrión (Sevilla, 1817 – Milà, 24 de juliol de 1876) fou un tenor andalús. Va obtenir grans èxits en els grans escenaris europeus del seu temps.[1]
Durant la seva joventut va ingressar en l'exèrcit arribant a ser oficial, però va abandonar la carrera militar per començar els estudis de cant. Establert a Madrid, primer va rebre classes de Baltasar Saldoni, per després prosseguir els seus estudis amb José Maria de Reart y Copons (Baró de Salamó). L'any 1842, debuta com a cantant al Liceu Artístic de Madrid. El 1943 i al Conservatori, s'estrenà amb notable èxit Miserere, compost pel seu antic professor Baltasar Saldoni. Posteriorment actuaria amb assiduïtat en els teatres de la Santa Creu i Circ.[2]
A principis de la dècada dels cinquanta es traslladà a Itàlia, on l'any 1852 va debutar al Teatro della Cannobiana de Milà, interpretant el paper de Rodingo a Fiorina de Carlo Pedrotti. Posteriorment actuà al Teatro Carcano, interpretant el rol d'Amenofis al Mosè in Egitto, de Rossini. El 1853 es produeix el seu debut a La Scala cantant al Duc de Màntua a Rigoletto. L'any següent, al Teatro San Carlo de Nàpols, canta Marco Visconti, d'Errico Petrella, tenint com a companys de cartell a Giuseppina Medori i Filippo Coletti, també canta La sonnambula i Il pirata al Teatro Carlo Felice de Gènova, Somnàmbula i Pirata.[2]
Va tenir una carrera molt brillant, especialment a Itàlia, però també se li recorden brillants actuacions a Viena, Moscou, París i Barcelona. L'any 1875 es retirà de l'escena i s'establí a Milà, on es va dedicar a l'ensenyament, creant una escola de cant.[2]
Referències
- ↑ Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro. Ediciones AKAL, 1998, p. 153. ISBN 9788446008279.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Biografia a Mi zarzuela».