Manuel Castellano
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1826 Madrid |
| Mort | 3 abril 1880 (54 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Reial Acadèmia d'Espanya a Roma |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | pintor, col·lecionista de fotografies, gravador, fotògraf |
Manuel Blas Rodríguez-Castellano y de la Parra (Madrid, 1826-1880), més conegut pel seu nom de ploma Manuel Castellano, va ser un pintor romàntic espanyol. Dedicat pràcticament en exclusiva a la pintura d'història, algunes de les seves obres van merèixer medalles a les exposicions de belles arts i van ser adquirides per l'estat espanyol. A més, va ser també un notable col·leccionista, reunint més de 22.000 peces, de les quals en la seva immensa majoria són fotografies, actualment conservades a la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Va néixer a Madrid el 3 de febrer de 1826.[1][2] Va formar-se a l'escola de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid,[1] i sota la direcció de Juan i Carlos Ribera, de qui va ser ajudant treballant en la decoració del sostre del saló de sessions del Congrés dels Diputats.[3]
Activitat professional[modifica]
S'autoanomenava pintor d'història, gènere al qual va dedicar-se tota la seva vida professional,[2] i va representar sovint escenes de tauromàquia i de teatre, als quals era molt aficionat.[1]
Va participar a diverses exposicions de pintura, el 1855 a l'Exposició Universal de París, i el 1856 a l'Exposició Nacional de Belles Arts, on va obtenir una menció honorífica,[3] amb l'obra Pati de cavallers de la plaça de toros de Madrid,[1] que va ser adquirida per l'estat amb destí al museu nacional de belles arts.[3] Al mateix certamen el 1862 va obtenir una medalla de tercera classe per la Mort de Luis Daoiz i defensa del Parc de Monteleón, que juntament amb la seva parella, Mort de Luis Velarde el dia 2 de maig de 1808, van ser adquirits per l'Ajuntament de Madrid[3] i actualment formen part de la col·lecció del Museu d'Història de Madrid.[4][5] Va tornar a participar a l'exposició nacional el 1866 amb Presó de Fernando Valenzuela, obtenint novament la medalla de tercera classe i que fos comprat per l'estat, i després va ser exposat a l'Exposició Universal de París de 1867,[3] i el 1868 amb la Mort del comte de Villamediana.[1]
Altres obres que va fer aquests anys va ser la decoració del sostre del teatre de la Zarzuela, que va ser substituït posteriorment, i el retrat d'Alfons I el Catòlic de la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya,[3] realitzat vers 1858 per al projecte museístic de José de Madrazo per decorar les sales del museu reial de pintures.[6]
Pensionat a Roma[modifica]
Amb 50 anys va obtenir una pensió estatal per mèrits a Roma,[3] on va instal·lar-se el 1875.[1] Des d'allà, va remetre al Govern el 1876 una còpia de gran qualitat de Santa Úrsula, del pintor renaixentista Vittore Carpaccio,[3] que va realitzar a la ciutat de Venècia. Després es va traslladar a París per pintor un tema històric, el Jurament de les tropes del marquès de la Romana,[1] acabat el 1878, que va ser comprat pel Ministeri de la Guerra.[3]
Mort[modifica]
Va tornar a Espanya, però ben aviat, el 29 de febrer de 1880, va marxar de nou a Roma, on va patir un atac de cor que el va obligar a tornar a Madrid. Amb tot, al cap de pocs dies, el 3 d'abril, va patir un nou atac de cor que va causar-li la mort.[3]
Col·leccionisme[modifica]
Va ser un important col·leccionista, tot i que encara hi ha interrogants sobre les raons que el van portar a reunir-la; els seus col·laboradors l'anomenaven «home de les coses curioses». La seva col·lecció es conserva des de 1871 a la Biblioteca Nacional d'Espanya i està formada per més de 22.000 peces datades entre 1850 i 1870. Va sentir predilecció per les fotografies, en un moment en què encara no se les considerava un element artístic, si bé hom ho vincula a la relació que tenia Castellano amb l'àmbit teatral.[7] A la col·lecció Castellano unes 18.000 peces són fotografies, principalment realitzades a Madrid, però també d'altres localitats d'Espanya, o de visites a Itàlia i a Orient.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Castellano, Manuel Rodríguez de la Parra» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 25 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kurtz, Gerardo F.; Ortega, Isabel. 150 años de fotografía en la Biblioteca Nacional (en castellà). Madrid: El Viso, 1989, p. 186-187. ISBN 84-86-022-32-0.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Ossorio y Bernard, Manuel. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 146-147.
- ↑ «Muerte de Daoíz y Defensa del parque de Monteleón» (en castellà). Memoria de Madrid. [Consulta: 25 agost 2022].
- ↑ «Muerte de Velarde el dos de mayo de 1808» (en castellà). Memoria de Madrid. [Consulta: 25 agost 2022].
- ↑ «Alfonso I» (en castellà). Museu del Prado, 12-03-2020. [Consulta: 25 agost 2022].
- ↑ «La Colección Castellano y el coleccionista Manuel Castellano» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya, 08-02-2018. [Consulta: 25 agost 2022].