Manuel Chaves González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:57, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaManuel Chaves
Biografia
Naixement(es) Manuel Chaves González Modifica el valor a Wikidata
7 de juliol de 1945 (1945-07-07) (78 anys)
Ceuta (Espanya)
  Ministre de Política Territorial
Vicepresident Tercer del Govern d'Espanya
7 d'abril de 2009 – 22 de desembre de 2011
Càrrec desaparegut →
  4t President de la Junta d'Andalusia
27 de juliol de 1990 – 7 d'abril de 2009
  8è Ministre de Treball i Seguretat Social d'Espanya
26 de juliol de 1986 – 2 de maig de 1990
PresidentFelipe González
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor universitari
OcupadorUniversitat de Còrdova
Universitat de Cadis
Universitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol
Altres
Condemnat permalversació de fons públics
corrupció Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel María Chaves González,[1] conegut com a Manuel Chaves, (Ceuta, 1945) és un polític andalús del PSOE, ministre en diversos governs socialistes, President de la Junta d'Andalusia entre 1990 i 2007 i President del PSOE entre 2000 i 2012.

Biografia

Va néixer el 7 de juliol de 1945 a la ciutat de Ceuta. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, en la qual es doctorà i exercí de professor. Posteriorment fou professor a la Universitat de Bilbao i la Universitat de Còrdova.

Activitat política

Va iniciar la seva activitat política a mitjans de la dècada del 1960 a la universitat. Durant aquesta època conegué a diversos militants antifranquistes sevillans com Amparo Rubiales, Javier Pérez Royo, Rafael Escuredo o fins i tot Felipe González.

Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Unió General de Treballadors (UGT) des de 1968, fou candidat per aquest partit en les eleccions generals de 1977 al Congrés per la província de Cadis, aconseguint un escó i repetint en les següents eleccions consecutives fins a l'any 1990, moment en el qual abandonà la política nacional per passar a l'autonòmica.

Política nacional

En la formació del seu segon govern, Felipe González el nomenà l'any 1986 Ministre de Treball i Seguretat Social, càrrec que va desenvolupar fins al 1990.

L'any 1988 va sofrir una vaga general, la primera en l'actual democràcia espanyola, convocada entre d'altres per la Unió General de Treballadors i Comissions Obreres a causa del seu projecte de llei consistent en l'aprovació d'una sèrie de models contractuals "en pràctiques".

Política autonòmica

L'any 1990 va abandonar la política nacional per presentar-se com a candidat del PSOE en les eleccions autonòmiques a Andalusia, obtenint la presidència de la Junta d'Andalusia i encadenant 6 victòries (3 d'elles per majoria absoluta) consecutives.

De forma informal se'l considerà en aquells moments com un de "tres barons del PSOE" al costat de Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Bono, també presidents autonòmics.

El 7 d'abril de 2009 renuncià al seu càrrec de President d'Andalusia per entrar a formar part de la IX Legislatura presidida per José Luis Rodríguez Zapatero com a Ministre de Política Territorial i Vicepresident Tercer.[2]

Presidència del PSOE

Després de la derrota del seu partit en les eleccions generals de 12 de març de 2000, per la qual dimití Joaquín Almunia Amann com a Secretari General del partit, es féu càrrec de la Comissió Política (nom que se li va donar a la gestora). Com a president de la mateixa organitzà el 35è congrés del PSOE en el qual fou escollit Secretari General del partit José Luis Rodríguez Zapatero. En agraïment als serveis prestats al partit en tan delicada situació va ser proposat per al càrrec de President del PSOE pel mateix Zapatero l'any 2000, càrrec que cedí en el 38è congrés al també andalús José Antonio Griñán.

Imputació

El febrer de 2015 fou imputat pel presumpte frau dels ERO a Andalusia.[3]

Referències

  1. (castellà) Llistes del PSOE per Cadis al parlament Andalús, en les eleccions del 2008
  2. (castellà) Ángel Gabilondo, Trinidad Jiménez y González Sinde, principales novedades del Gobierno
  3. El PSOE manté Chaves i Griñán malgrat la imputació dels ERO, La Vanguardia, 18 de febrer de 2015, pàgina 15.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Chaves González



Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Almunia Amann
Ministre de Treball i Seguretat Social
Escut de l'estat espanyol

1986 – 1990
Succeït per:
Luis Martínez Noval


Precedit per:
José Rodríguez de la Borbolla
President de la Junta d'Andalusia
Junta d'Andalusia

1990 – 2009
Succeït per:
Gaspar Zarrías Arévalo
(interí)


Precedit per:
Ramón Rubial Cavia
President del PSOE
2000 – 2012
Succeït per:
José Antonio Griñán Martínez


Precedit per:
Elena Salgado Méndez
com a Ministra d'Administracions Públiques
Ministre de Política Territorial
Escut de l'estat espanyol

2009 – 2011
Succeït per:
càrrec desaparegut
Precedit per:
Nou càrrec
Vicepresident Tercer
2009 – 2011