Manuel Corachan i Garcia
Manuel Corachan i Garcia, (Xiva, la Foia de Bunyol, 1881 - Barcelona 1942) fou un cirurgià valencià.
[modifica] Biografia
Fill d'un cirurgià i barber humil, el 1893 es traslladà a casa dels seus oncles, que vivien a Sants (Barcelona). Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1906, i fou deixeble d'Enric Ribas i Ribas i Àlvar Esquerdo.
El 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i fundà la Clínica Corachan, on fou deixeble seu Josep Trueta i Raspall. El 1925 es doctorà a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre cirurgia gàstrica i fou escollit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya succeint Ramon Torres i Casanovas. Va ser el president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears des del 1932 al 1934.
El 1933 fou nomenat professor de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborà en la revista Monografies Mèdiques i col·laborà en la realització d'un diccionari de terminologia mèdica en català amb Humbert Torres i Barberà. El 1936 fou nomenat Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, però en començar la guerra civil espanyola fou amenaçat per incontrolats i el 1937 s'exilià primer a França i després a Veneçuela, on fou catedràtic de tècnica anatòmica de la Universidad de Caracas i d'on no va tornar fins al 1941. Fou nomenat novament cap de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona fins a la seva mort. Fou un cirurgià de gran prestigi internacional.
[modifica] Obres
- La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926)
- Cirugía gástrica (1934)
- Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1936), amb Francesc Domènech i Alsina
- Diccionari de medicina (1936)
