Manuel Cruells i Pifarré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:46, 2 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaManuel Cruells i Pifarré
Biografia
Naixement2 juliol 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1988 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Manuel Cruells i Pifarré (Barcelona, 1910 - 1988) fou un polític i escriptor català. El 1921 va ingressar als monjos caputxins, però el 1930 en va sortir. Va estudiar història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborà en els Estudis Universitaris Catalans. Alhora, també fou militant d'Estat Català i del Bloc Nacionalista Escolar, col·laborà en el diari La Publicitat i a Nosaltres Sols!, i durant la guerra civil espanyola va ser redactor en cap del Diari de Barcelona, confiscat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Quan deixà d'editar-se per problemes econòmics fou enviat al front d'Aragó i després a València.

El 1939 marxà cap a França, on col·laborà en la represa de la Revista de Catalunya i fou un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya. N'encapçalà l'activitat clandestina a l'interior de Catalunya, raó per la qual fou empresonat per les autoritats franquistes del 1943 al 1945 i tornà a exiliar-se a França del 1947 al 1950. Tornà a Catalunya el 1950, dedicant-se a publicar llibres de divulgació històrica, molts d'ells editats per Edicions d'Aportació Catalana fr Joan Ballester i Canals, i col·laborà a Tele-Estel, Serra d'Or i Canigó. Va abandonar el FNC el 1970, quan es va produir l'escissió del PSAN, i es va mantenir pròxim a Estat Català fins al 1978. El 1973 fou detingut novament acusat d'estar vinculat al Front d'Alliberament de Catalunya.

Políticament, va intentar refer el Sindicat de Professions Liberals de la CNT el 1975 i es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a candidat al Congrés dels Diputats per les llistes d'Estat Català. El 1980 ingressa definitivament a Esquerra Republicana de Catalunya, en la que formà part del comitè executiu, dirigí el periòdic La Humanitat i figurà a les llistes de la candidatura per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984.

Obres

  • El catalanisme és una revolució (1937)
  • Per la continuïtat de la Renaixença (1963)
  • Els silencis de Catalunya (1966)
  • Regionalisme en el món modern (1969)
  • Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970)
  • El 6 d'Octubre a Catalunya (1971)
  • L'expedició a Mallorca. Any 1936 (1971)
  • Francesc Macià (1971)
  • Salvador Seguí el "Noi del Sucre" (1974)
  • De les Milícies a l'Exèrcit Popular de Catalunya (1974)
  • El separatisme català durant la guerra civil (1975)
  • La revolta del 1936 a Barcelona (1976)
  • Escrits a la presó de Barcelona 1944-45 (1977)
  • La societat catalana durant la guerra civil (1978)

Enllaços externs