Manuel Fal Conde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Manuel Fal Conde (Higuera de la Sierra, Huelva, 1894 - Sevilla, 1975). Advocat i polític carlí espanyol.

Va estudiar Dret a Sevilla i Madrid. Va ingressar en 1930 en el Partit Integrista. Quan aquest es va integrar en Comunión Tradicionalista, Fal Conde va organitzar el moviment a Andalusia Occidental, donant prioritat a les joventuts i a les milícies (el requetè). Va participar en la revolta de Sanjurjo, a l'agost de 1932, i va ser empresonat durant tres mesos. En les eleccions de 1933 el carlisme va aconseguir 4 diputats a Andalusia i Fal Conde es va convertir en el cap del carlisme andalús al novembre.

En 1934 el pretendent carlí Alfons Carles el va nomenar secretari reial i secretari general de la Comunión Tradicionalista, centralitzant l'organització en el seu equip. Va participar en els preparatius de la revolta militar de juliol de 1936, comprometent la participació del carlisme, que pretenia executar una revolta independent, després de llargues i complicades negociacions amb el general Mola. No obstant això, durant la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a Portugal després de pretendre crear una Real Acadèmia Militar carlista, en la qual formar política i militarment als oficials del requeté. Des del seu exili portuguès es va oposar al Decret d'Unificació, sense resultats. Després de tornar a Espanya va prohibir l'allistament de carlins en la División Azul, cosa que va provocar que les autoritats el confinessin a Ferreries (Menorca) durant uns mesos. En 1955 va renunciar com a cap del carlisme a Espanya i abandonà la política activa.