Manuel Giménez Fernández

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel Giménez Fernández
Ministre d'Agricultura
Escudo de la Segunda República Española.svg
4 d'octubre de 1934 – 3 d'abril de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 6 de maig de 1896
Sevilla
Mort 27 de febrer de 1968 (als 71 anys)
Sevilla
Nacionalitat Espanya Espanya
Partit polític CEDA

Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Catedràtic de Dret Canònic en la Universitat de Sevilla des de 1934, aquest mateix any va iniciar la seva carrera política com a regidor a l'Ajuntament sevillà, on va arribar a ser-hi tinent d'alcalde.

En proclamar-se la II República participà en les eleccions de 1933[1] resultant escollit per la circumscripció de Badajoz després d'això s'integrà a la CEDA, dins la qual es posicionà en la seva ala més liberal i progressista. Ministre de Agricultura entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril de 1935 en el govern presidit per Alejandro Lerroux la seva política de moderades reformes forcessin la seva dimissió. Va dimitir a causa d'una proposta de la Llei de Reforma Agrària. Segons Hugh Thomas, les seves idees humanitàries li havien valgut el sobrenom d'"el bolxevic blanc" en els cercles monàrquics i el seu costum d'invocar encícliques papals per defensar els seus projectes enfuriava molts.

En les eleccions de 1936 va ser novament escollit diputat a Corts, en aquesta ocasió per la circumscripció de Segòvia. Malgrat la seva afiliació política, no va recolzar el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, la qual cosa va ser a punt de costar-li la vida. Giménez estava a la localitat andalusa de Chipiona quan va esclatar la Guerra Civil, i milicians falangistes i carlistes el van amenaçar de mort. Va ser el general Queipo de Llano qui va acabar amb aquesta situació.[2] Agraït a Queipo, Giménez es va comprometre a no contactar amb José María Gil-Robles, la qual cosa va suposar la seva neutralització política fins a 1943, any en el qual el general el va alliberar del seu compromís.[3]

Posteriorment es va distanciar políticament de Gil Robles, la qual cosa va donar lloc al fet que creés la petita Unió Demòcrata Cristiana, un partit demòcrata cristià d'oposició al govern de Franco situat una mica més a l'esquerra que la Democràcia Social Cristiana del seu antic cap de files.[4] Entre 1950 i 1956, aprofitant la seva qualitat de membre de l'ACNP, va mantenir contactes amb altres polítics d'orientació demòcrata cristiana i el 1947 va fundar el grup Izquierda Demócrata Cristiana (IDC), el qual dirigí fins a la seva mort.

Obra com a historiador[modifica | modifica el codi]

En el seu vessant d'historiador es declarava teista, interpretant alguns esdeveniments històrics com a premis o càstigs del Déu cristià.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Barba, 2001, p. 40.
  3. Barba, 2001, p. 41.
  4. Tusell, 1989, p. 153-155.
  5. Giménez Fernández, Manuel. «América,“Ysla de Canaria por ganar”». Anuario de estudios atlánticos, 1, 1, 1955, pàg. 309-336.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Càrrecs públics
Precedit per:
Cirilo del Río Rodríguez
Ministre d'Agricultura
Segona República Espanyola

1934 - 1935
Succeït per:
Juan José Benayas
y Sánchez Cabezudo