Manuel Ibarz i Casadevall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:50, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaManuel Ibarz i Casadevall
Biografia
Naixement29 d'octubre de 1947 (1947-10-29)
Girona
Mort24 juny 2022 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
  Senador per Girona
6 de juny de 1993 – 9 de gener de 1996
← -
- →
  Diputat al Parlament de Catalunya
29 de març de 2004 – 8 de setembre de 2006
- →
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat i polític
PartitUDC
Independent vinculat al PP
Membre de
Premis

Manuel Ibarz i Casadevall (Girona, 29 d'octubre de 1947) és un advocat i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VII Legislatura i senador en la V Legislatura.

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, ha exercit com a advocat pel Col·legi d'Advocats de Girona i pel Col·legi d'Advocats de Figueres.

Ha estat delegat territorial del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Militant d'UDC, fou escollit senador per CiU per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1993. Fou portaveu adjunt del grup parlamentari català en el Senat, i vicepresident segon de les comissions de justícia, de peticions, de la comissió mixta per a la Unió Europea i de la comissió d'autonomies i organització i administració territorial.[1]

Posteriorment abandonà UDC. Fou escollit diputat com a independent pel Partit Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Fins a 2006 fou president de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya.[2] Després ha exercit com a assessor del PP al Parlament de Catalunya i en 2015 fou nomenat membre de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública.[3]

Referències