Manuel Joaquim Raspall i Mayol
| Manuel Joaquim Raspall | |
 |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Manuel Joaquim Raspall |
| Nascut el | 24 de maig de 1877 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 15 de setembre de 1937 |
| Mort a | la Garriga |
| Obra | |
| Principals edificis | Alqueria Cloelia, Can Millet (l'Ametlla del Vallès), Casa Barbey (la Garriga); el Molino. |
| Principals dissenys | Planejament urbanístic de l'Ametlla del Vallès, la Garriga i Granollers (1905-1920) |
 |
|
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[1] - la Garriga, 15 de setembre de 1937)[2] fou un arquitecte modernista i noucentista català.
Arquitecte d'un modernisme tardà, Raspall no arribà a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Tanmateix, Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un déco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. Les obres principals a la Garriga i Cardedeu, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores als anys 70. De fet, quasi un 60% dels més de 760 projectes[3] signats han desaparegut. Raspall, a més, actuà com urbanista, ja que fou arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers en un període de creixement que forçà a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins els anys 80.
Personalment, Raspall va ser una persona oberta a la col·laboració i compromesa amb les activitats socio-culturals del seu entorn vallesà, escrivint a la premsa local, participant en tertúlies intel·lectuals o organitzant festes i congressos en un ambient de polítics, músics i escriptors que venien a la Garriga atrets per la nova moda de la burgesia de principis de segle XX.[4]
Biografia [modifica]
Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indià que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a L'Havana, i de Mercè Mayol, filla de can Mayol de la plaça situada al carrer dels Banys de la Garriga. El seu germà gran -Manuel- havia mort amb 3 anys i els seus germans més petits eren: Martí, un enginyer amb qui compartiria algun projecte, Mercè i Cèlia.[5]
El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares qui moriria el 1914. Es tornà a casar el 13 de novembre de 1922 amb Susana Causadies. En cap dels dos matrimonis va tenir fills.[1]
Va caure malalt l'any 1934 i va morir a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.[2]
Estudis [modifica]
Després d'estudiar al parvulari, d'una certa renovació pedagògica, de madame Amèlia Sui, va anar al col·legi del Sr. Ignasi Ramon Miró, on destaca pel seu interès per l'escultura. Assistí a classes de dibuix i escultura amb Pelegrí Talarn, fill de l'escultor Domènec Talarn. Va acabar el batxillerat el 1891 amb catorze anys.[5]
Manuel Joaquim Raspall i Mayol va decidir estudiar arquitectura l'any 1887 a la festa de la col·locació de la primera pedra del monument a Colom, obra del seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà, festa a la que assistiren l'alcalde Rius i Taulet i el bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català i Albosa.[6]
Estudià arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1891 i 1904, on va ser deixeble d'alguns dels arquitectes de la primera generació modernista, com l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, Antoni Maria Gallissà i Josep Puig i Cadafalch. Entre els seus companys va coincidir amb Eduard Maria Balcells, Pere Domènech i Roura i Josep Goday. L'any 1899, participà a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb unes aquarel·les.[1]
Va acabar els estudis d'arquitecte el 30 de juny de 1904.[7] A partir de 1906 va establir el seu despatx als baixos de la casa paterna -construïda pel seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà-, si bé una part important de la seva activitat professional la va desenvolupar des de la Garriga on va viure llargues temporades.[1]
Activitats culturals i socials [modifica]
A més de la feina d'arquitecte, Raspall alternava la vida i el treball a Barcelona amb les estades a la Garriga i les tertúlies al balneari Blancafort i a la Fonda Europa de Granollers, freqüentats per intel·lectuals i polítics, com Cambó, Rusiñol, Eugeni d'Ors o Josep Maria de Sagarra.
Va ser un dels promotors[8] de les festes modernistes del "Teatre de la Naturalesa" celebrades al bosc de can Terrers (la Garriga) entre 1910 i 1914, a les que assistiren milers de persones.
El 1928 confeccionà la primera catifa de flors per les festes de Corpus a la Garriga, davant de Can Raspall.[9]
Va col·laborar en entitats, associacions i actes culturals diversos. Va ser membre de la secció d'arts de l'Ateneu Barcelonès l'any 1914,[10] i membre de la junta de govern del Reial Cercle Artístic el 1928.[11]
El 1924 va ser promotor i copropietari del "Casino de la Garriga", ubicat en un edifici obra de Xavier Turull i Ventosa, del que l'any 1926 va formar part de la junta directiva. L'any 1932 va participar en el primer Congrés d'arquitectes de Llengua Catalana.
També escrivia a la premsa comarcal; entre l'11 de juliol de 1914 i 15 de desembre de 1917 va col·laborar al setmanari La Comarca de Granollers. El 6 de desembre de 1925 publicà a La Gralla de Granollers i el 1926 dibuixà la capçalera del Diari de Granollers, en el qual col·laborà fins al 10 de desembre de 1929.[1]
Paral·lelament, va assajar altres camps culturals com la pintura, on destaca una col·lecció de dibuixos de patis mallorquins exposada el 1914, i la literatura, escrivint i estrenant diverses obres de teatre, d'entre les quals ens han arribat Lo pessebre (1894) i el monòleg De 2 a 4 consulta (1897). Va escriure la lletra la sardana, "Els canonges de Granollers" musicada per Josep Maria Ruera i Pinart [12][13] i dedicada a elogiar unes pastes típiques de Granollers per a les que Raspall havia dissenyat el dibuix de l'embolcall.[5]
A les darreries de la seva vida, va començar a escriure les seves memòries, però no va poder acabar més que l'etapa d'infantessa.[1]
L'octubre de 2009, l'Ajuntament de la Garriga va iniciar el procés per a nomenar-lo "Persona Il·lustre de la Garriga".[9]
Activitat professional [modifica]
A diferència dels seus mestres Domènech i Puig, Raspall no va viatjar ni va estudiar el passat com a fórmula d'inspiració i desenvolupament professional. Va ser un personatge molt més centrat en un coneixement dels costums locals, orientat al camp i el contacte amb la natura que li proporcionaven les seves estades a Granollers i la Garriga.
El seu període de màxima activitat es produeix entre 1905 i 1911 quan, a més d'assumir les responsabilitats d'arquitecte municipal de diverses poblacions, ha d'atendre les demandes dels clients que volen instal·lar-se a les torres d'estiueig.[5]
La seva obra és extensa i abasta una àmplia diversitat d'edificacions: relacionades amb el mon de l'espectacle (teatres i cinemes, plaça de toros, velòdrom), edificis públics (escoles, cementiri, ajuntament, esglésies), habitatges (torres senyorials, cases modestes, edificis plurifamiliars, hotel, asil), a més dels treballs de planejament urbanístic que va fer com a arquitecte municipal.[14]
Dissenyador [modifica]
La seva faceta de dissenyador és la menys coneguda, però la seva aportació als acabats interiors arriba a ser integral en obres com l'Alqueria Cloelia, la Casa Barbey, la botiga Teixidor, Can Millet, la casa Bosch o la torre Viader.
Seleccionava o dissenyava els elements d'acabat: llars de foc, jardineres amb trencadís, làmpades o mobles. Alguns d'aquests dissenys res tenen a veure amb l'arquitectura i més aviat sembla que ho entenia com un complement a la seva polifacètica activitat com és el cas de la capçalera del Diari de Granollers, la butaca basculant de la torre Viader, el paraigüer de la casa Golferichs-Rovellats o la coberteria de la Fonda Europa feta amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Granollers.[15]
Per a la parròquia de San Cugat del Rec de Barcelona va dissenyar el 1914 la bandera de l'"apostolat de l'oració". Era una bandera centrada per un cor sagnant i una corona d'espines sobre una creu blava amb un arabesc vermell i daurat d'estil modernista. El 1923 també va dissenyar la bandera que utilitzava la "colla de Sant Medí" que ell mateix havia fundat.[5]
Urbanista [modifica]
Just quan ell obtingué el títol d'arquitecte el 1905, es regulà l'obligatorietat que els municipis incorporessin en plantilla un arquitecte municipal. El mateix any, Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu.
El 14 de gener de 1906 fou nomenat arquitecte de l'Ametlla del Vallès i l'1 d'agost del mateix any ho fou de la Garriga. El setembre de 1907 ho va ser de Granollers i l'any 1909 de Caldes de Montbui. Anys més tard, entre 1924 i 1931 també ho serà de Montmeló.
Des d'aquesta responsabilitat, a Raspall li va correspondre liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de finals del segle XIX, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem, com a sector serveis, potenciat per l'arribada del ferrocarril.
A la Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa els seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on s'ubicaran les principals torres d'estiuig. Fa les urbanitzacions i alineacions corresponents, així com alguns dels edificis públics propis d'un poble en expansió, com els safareigs, les fonts o l'asil. El 1928, fa el traçat de la "carretera nova", és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual. El 1924 Raspall va projectar el barri de Can Noguera ubicat a l'altra banda del riu que fins a aquell moment havia suposat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població durant els anys 1930a més de la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.[16]
A l'Ametlla del Vallès va realitzar el planejament urbanístic impulsat per l'alcalde Bassa que va apostar per un poble modern que, fins a aquell moment, estava centrat en una activitat agrícola amb nuclis aïllats al voltant de les grans masies. El pla urbanístic de 1907, que va estar vigent fins a finals del segle XX, fixava una traça que es desenvolupava al voltant del nou passeig (peça clau en un poble d'estiueig) i que, junt amb el carrer principal (1904), enllaçava el barri de la sagrera, al voltant de l'església amb el del raval, al voltant de la carretera de Sant Feliu de Codines a la Garriga. Raspall va ser el millor aliat en la modernització de Bassa que va portar l'electricitat (1915) i el telèfon (1909), va construir un cafè-bar i una sala de teatre per fomentar les activitats col·lectives, així com la creació d'escoles públiques (1913), edificis tots ells construïts per Raspall.[17]
A Granollers desenvolupà l'eixample creixent cap al sud en paral·lel al riu Congost. Aquí les construccions que trobem són més senzilles, en tractar-se d'una ampliació per creixement urbà de classes modestes per a atendre la demanda de la transformació fabril de Granollers, a diferència del que va succeir a la Garriga o Cardedeu uns anys abans.
Arquitecte [modifica]
La reforma integral de la casa de la seva mare va ser la seva primera obra, el 1903, abans i tot d'acabar la carrera. És la seva única obra neogòtica i manté semblances a "Els Quatre Gats" de Josep Puig i Cadafalch.
El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle XX coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per estiuejants –principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.
El seu interès pel teatre també va arribar a les seves construccions al ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir El Molino, el teatre Balear, el teatre Còmic, el Gran Via i l'España.
Raspall, enquadrat en la segona generació d'arquitectes modernistes, és un dels que més va treballar al llarg de quasi trenta anys de professió, amb més de 760 intervencions documentades.[3] Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la déco (a partir de 1926).
Trets característics del seu estil [modifica]
Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.
Formes [modifica]
 |
Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mesura que avancem en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques. |
Materials [modifica]
 |
El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes.
Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres. En tots els períodes utilitza el totxo per fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida. |
Ceràmica i mosaic [modifica]
 |
Utilitzà el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes.
La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir pels arrambadors, als porxos i escales. El mosaic l'utilitzà en elements emblemàtics com ara els escuts de caire catalanista que els seus clients gustaven de lluir a façanes o llars de foc. Col·laborà amb Raspall com a mosaïcista, en Lluís Brú i Salelles des de 1907 al Palau Nadal i en més de vint intervencions documentades, entre les quals una part dels treballs del Cementiri de Cardedeu, la botiga Teixidor a Barcelona i la Casa Barbey a la Garriga. |
Vitralls [modifica]
 |
Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals. Varen ser un dels elements importants de la decoració raspalliana amb 37 obres documentades, si bé els dissenys més sofisticats són al període modernista i la seva presència minvà als posteriors.[18] |
Forja [modifica]
 |
 |
 |
El ferro forjat sempre hi serà present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.
En els treballs de forja, destaca l'obra dels Canamassas de la Garriga, que varen treballar a l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona. |
Període Modernista (1903-1914) [modifica]
Incorpora les impostes de ceràmica amb doble filet, les llindes corbades, el trencadís, el mosaic i els esgrafiats. Un altre element característic d'aquesta etapa és l'ornamentació amb aplacats d'obra, representant cintes i florons.
La forja té un paper fonamental en baranes reixes i portalades amb la forma de cop de fuet, característica dels edificis modernistes.
Amb un modernisme sense estridències destaquen els capcers i les xemeneies com a peces més decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dona un paper important al color. Cada casa té una tonalitat específica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, més enllà de l'esgrafiat, apareix a la ceràmica, les tanques del jardí i les finestres, imprimint una personalitat singular.
Quan no utilitza esgrafiats, opta per la pedra nua, amb semblança als murs de les masies de la zona. A l'Ametlla del Vallès trobem algunes de les obres més genuïnes d'aquest període (el cafè del Dr. Bassa, Cal Barber), sí bé les cases-jardí modernistes més espectaculars són les de la Garriga (mansana Raspall, cases de Joan Colom,..) i Cardedeu (Alqueria Cloelia, Casa Viader,..).
Destaquen també el disseny de les finestres pseudo-geminades unides per la part corba, trencant els cànons arquitectònics mes bàsics.
-
l'Ametlla del Vallès
-
Cardedeu
-
la Garriga
Període Noucentista (1914-1926) [modifica]
El noucentisme apareix com a reacció al modernisme, i cerca la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat.
En l'obra de Raspall, la influència d'aquest moviment es manifesta en la simplificació de les façanes, fent-les més planes, reforçant, en alguns casos, els acabats esgrafiats. També simplifica la forja cap a formes més curvilínies, però sense sofisticacions. Apareixen algunes finestres de mansarda com a la casa Sebastià Costa de Granollers o elements decoratius neogòtics com a la casa Bossy també a Granollers.[19]
Els vitralls adopten una estructura de fusta en lloc d'emplomat amb dissenys de cistells de flors i elements vegetals. Manté el sòcol de pedra i les impostes en maó en per emmarcar finestres i portes.
D'aquest període destaca el cementiri de Cardedeu, fet en granit, l'asil "La Caritat" de la Garriga, la granja i la torre Viader de Cardedeu, i el teatre el Molino de Barcelona.
Període Déco(1926-1933) [modifica]
La majoria de les obres d'aquest període les trobem a Cardedeu i Granollers i es tracta de cases senzilles entre mitgeres, habitualment de planta baixa. Bàsicament ubicades als eixamples d'aquestes viles, moltes han desaparegut en els darrers anys del segle XX, període de gran transformació, sovint poc controlada.
A la senzillesa de les edificacions, s'afegeix la simplicitat de l'estil. Les façanes son arrebossades amb dibuixos geomètrics i reixes de formes lineals. De les cases no desaparegudes d'aquest període destaquen la casa Morgades, Agustí i Miró, totes de Cardedeu, i les cases Mònic de Granollers.[20]
Obra [modifica]
L'Ametlla del Vallès [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1904 | Cal Barber | Pg. Torregasa 5 41° 40′ 15.64″ N, 2° 15′ 40.34″ E / 41.6710111,2.2612056 |
Construïda per Jaume Alerm i Monrós per instal·lar una barberia. Destaca un ampli finestral amb vitralls modernistes amb el nom del negoci, "Cal Barber" i una barana de ferro en coup de fouet.[21] | Ben conservat | .jpg) |
| 1905 | Reformes a Can Bachs | Pça. Vella 1 41° 40′ 24.20″ N, 2° 15′ 33.34″ E / 41.6733889,2.2592611 |
Masia del segle XVI, on Raspall va fer una torre i un terrat amb barana de totxo. Eugeni Xammar, que era contrari a l'estil de Raspall, l'acusa a les seves memòries d'haver "destrossat" les finestres del primer pis, punt aquest no confirmat.[22] | Regular |  |
| 1906 | El cafè del Dr. Bassa | Pg. Torregasa 25 41° 40′ 12.43″ N, 2° 15′ 42.64″ E / 41.6701194,2.2618444 |
L'alcalde, Dr. Sebastià Bassa i Barbany, va cedir uns terrenys per construir un cafè-bar, que continua en actiu, i una sala de teatre annexa.[17] Aquesta segona ha estat molt reformada. | Ben conservat |  |
| 1907 | Can Moncau | Pça. Església 41° 40′ 24.71″ N, 2° 15′ 33.71″ E / 41.6735306,2.2593639 |
El 1907, Joan Millet i Pagès va encarregar a l'arquitecte Raspall la reforma de la Casa Moncau, retirant la façana en xamfrà, per accedir millor amb automòbil a la seva finca de Can Millet.[21] La casa va allotjar el forn del poble fins que en Ramon Moncau (1910-2003) el traslladà el 1930 a la seva actual ubicació. | Ben restaurada |  |
| 1908 | Can Millet o Can Xammar de Dalt | Ctra. de Puiggraciós 41° 40′ 28.23″ N, 2° 15′ 31.12″ E / 41.6745083,2.2586444 |
Masia originaria del segle XIV-XVII. Adquirida al 1906 per Joan Millet i Pages (germà del director de l'Orfeó Català, Lluís Millet i pare de Fèlix Millet i Maristany, primer president d'Òmnium Cultural), el 1908 va encarregar a Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. | Ben conservada | .JPG) |
| 1910 | Escoles i Ajuntament | Pça Ajuntament 41° 40′ 10.25″ N, 2° 15′ 41.24″ E / 41.6695139,2.2614556 |
Les obres varen acabar el 1913. Impulsat per la política urbanística del Dr. Bassa, les obres varen ser finançades per Sebastià Torres i Planas, propietari de Can Camp i un dels "quatre presidents".[17] Actualment, les oficines municipals ocupen totes les instal·lacions. | Ben conservat |  |
| 1910 | Casa Ignasi Solà | C/Pompeu Fabra 2 41° 40′ 10.04″ N, 2° 15′ 43.12″ E / 41.6694556,2.2619778 |
Edifici de tendència noucentista amb sencilles decoracions de cintes a la façana. El mur de la tanca del jardí realitza unes ondulacions clarament modernistes i que recorden la barana de l'escalinata de l'església de Sant Genís que faria un any més tard.[23] | Regular |  |
| 1911-1912 | Escalinata d'accés a Sant Genís de l'Ametlla | Pça. Església 41° 40′ 25.52″ N, 2° 15′ 34.61″ E / 41.6737556,2.2596139 |
El trasllat del cementiri de la porta de l'església a l'actual cementiri municipal (construit per Sebastià Bassa el 1902) va permetre la reforma feta per Raspall.[21] | Alterada al 1939 |  |
| 1932 | Font pública | C/Pompeu Fabra 41° 40′ 10.06″ N, 2° 15′ 43.76″ E / 41.6694611,2.2621556 |
Destaca el seu disseny modernista tot i la data de construcció. A diferència de les altres fonts que va fer a la Garriga o Granollers, aquesta no conté ceràmica ni trencadís. Està ubicada davant de la casa d'Ignasi Solà i les seves formes corbes recorden les de la tanca d'aquesta casa.[23] | Regular |  |
Barcelona [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1903 | Reforma farmàcia Pedrell | Sant Pere més Baix, 52 41° 23′ 16.02″ N, 2° 10′ 40.98″ E / 41.3877833,2.1780500 |
Incorporació d'aparadors amb vitralls modernistes. La farmàcia data de 1565 i es va requerir una "modernització" per ubicar i preservar els bots originals de la farmàcia.[24] | Ben conservada |  |
| 1904 | Residencial La Salle | C/ Joan de la Salle, 18-40 41° 24′ 28.29″ N, 2° 07′ 49.76″ E / 41.4078583,2.1304889 |
Conegut també com "Casa Sofia Cuadros de Fournier", per la propietària que la va encarregar. És un edifici modernista actualment dedicat a residència per religiosos, de planta baixa i dues plantes, coronat per una coberta a dues aigües interrompuda per una torre-mirador que apareix en una de les façanes laterals. Motius ornamentals a les façanes, els encerclats de les obertures, els esgrafiats de coronament de l'edifici i els elements de forja del mirador.[25] | ben conservat |  |
| 1904 | Casa Carme Golferichs Losada | Riera de Sant Miquel, 26 | Es tracta d'una reforma interior d'un habitatge prexistent per la germana de Macari Golferichs, propietari de la Casa Golferichs.[26] | Desapareguda | |
| 1904 | Casa Emilia Bonifàs | Psg. Bonanova | Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[27] | Il·localitzada | |
| 1905 | Casa habitatges Magí Llobet Sala | C/ Tapioles, 49 - 51 41° 22′ 21.05″ N, 2° 07′ 49.76″ E / 41.3725139,2.1304889 |
Dos edificis bessons de cinc plantes en el que va col·laborar Josep M. Jujol. Amb força decoració, en els quals Raspall assaja solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que s'han perdut, com són la barreja de materials en façana, cornises de ceràmica, o les solucions dels balcons que recorden les llotges de teatre. Destaca la pedra de la planta baixa amb uns emmarcats d'art nouveau amb tocs vegetals i el singular coronament de l'edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics, amb un desenvolupament estètic de clara influència sezession. Als medallons del coronament figuren les dates d'acabament:1906 i 1907.[28] | Correcte |  |
| 1905 | Taller per Pere Soler | C/ Piquer, 35 41° 22′ 23.56″ N, 2° 10′ 08.89″ E / 41.3732111,2.1691361 |
La planta baixa d'aquest edifici totalment reformat, manté la construcció original de pedra amb finestres rematades en maó, amb un disseny de tres buits i llinda curvilínia que més tard farà servir a l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.[23] | Correcte |  |
| 1905 | Teatre Còmic | Av. Paral·lel, des del C/ Cabanyes a Tapioles | Fet on havia hagut un magatzem de Guillem Juncà, també construït per Raspall. Es va inaugurar el 21 de juny de 1905, va ser ampliat el 1915 i, després d'un procés de degradació per manca de manteniment, va tancar el 17 de maig de 1962. Tenia una capacitat de 600 places i comptava amb un café i una albereda per a realitzar espectacles a l'aire lliure[29] | Desaparegut |  |
| 1906-1908 | Reformes a Vil·la Helius | C/Panamà 13 41° 23′ 43.27″ N, 2° 06′ 27.67″ E / 41.3953528,2.1076861 |
Construcció original de 1866 d'Antoni Rovira i Trias. Encàrrec posterior de Francisco Granés a Raspall, és un edifici aïllat de tres plantes amb coberta a dues aigües, amb una de quadrada adossada a un dels laterals, també amb coberta a dues vessants. Els paraments són estucats amb esgrafiats al voltant de les obertures i sota els ràfecs.
Restaurada fa poc temps, encara conserva la distribució dels espais interiors i alguns dels elements modernistes, com ara la xemeneia de la planta baixa o la reixa de la porta d'accés pel carrer Panamà.[30] |
Ben restaurat |  |
| 1907 | Nau Industrial de Manuel Larratea Catalan | C/ Pujades, 97 41° 23′ 52.94″ N, 2° 11′ 44.39″ E / 41.3980389,2.1956639 |
Petita nau industrial modernista amb materials i elements usats per Raspall a la zona del Vallès: pedra carejada, maó vist, estucat planxat i elements ceràmics i de ferro forjat combinats entre si.
Les dues finestres a banda i banda de la porta, tenen interessants reixes de ferro forjat. Es tracta d'una obra menor però molt representativa de l'activitat del barri a començaments del segle XX.[31] |
Regular |  |
| 1907 | Reforma Casa d'habitatges Rosa Espluga | Rda. Sant Antoni 22 41° 22′ 47.09″ N, 2° 09′ 48.39″ E / 41.3797472,2.1634417 |
Destaca la tribuna del principal amb vitralls i una forja singular.[23] | Regular |  |
| 1908 | Pilar Cabot | C/ Laforja 53 | Ampliació de dues plantes en un edifici preexistent.[23] | ? | |
| 1908 | Teatre del Triomf [23] | C/ Rec Comtal, 20 | Desaparegut | ![Teatre del Triomf [23]](/wiki/Fitxer:1908_Cine_Triunfo_BR_CIMG3550.JPG) |
|
| 1908 | Reforma del Palau Nadal (abans Palau Mornau) | C/Ample, 35 41° 22′ 50.48″ N, 2° 10′ 48.24″ E / 41.3806889,2.1800667 |
Palau del segle XIV que pertanyé als Santcliment i als Mornau fins al segle XX quan l'adquireix Joan Nadal de Vilardaga, germà de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga, i n'encarrega una reforma, de la que destaquen els treballs de forja i els vitralls, especialment els de la galeria del primer pis. A l'interior, destaquen els treballs dels sostres, la magnífica xemeneia del saló i el pati interior, cobert per una claraboia emplomada.[32] | Restaurat el 2008 |  |
| 1909 | Teatro Gran Via | Gran via Corts Catalanes - Roger de Llúria | Raspall fa una reforma i ampliació per encàrrec d'Andreu Mestres. A la seva ubicació, el 1918 es va contruir l'hotel Ritz.[23] | Desaparegut |  |
| 1909 | Casa d'habitatges Josep Filella | C/Balmes 149 41° 23′ 39.12″ N, 2° 09′ 21.24″ E / 41.3942000,2.1559000 |
La més gran de les cases d'habitatges que continuen en peu. Originàriament, tenia tribunes a les cantonades.[23] | Regular |  |
| 1909 | Velòdrom Parque de los Sports (construcció efímera) | C/Muntaner - Casanovas - París - Londres | En un solar on havia tingut el seu camp el Futbol Club Barcelona entre 1905 i 1909,[33] Raspall construí, per encàrrec d'uns belgues, un velòdrom en fusta a Barcelona. Es va inaugurar el 28 de març de 1909[34] i va durar escassament dos anys. Estava ubicat al carrer Muntaner a prop d'on, més tard és va construir el bar Velòdrom, fet per Manuel Pastor Boné, un gran aficionat al ciclisme qui pot ser es va inspirar en aquesta instal·lació per anomenar el bar, tot i que ja feia anys que no existia.[35] | Desaparegut |  |
| 1911 | Botiga "Casa Teixidor" | Rda. de Sant Pere 16 41° 23′ 18.42″ N, 2° 10′ 18.76″ E / 41.3884500,2.1718778 |
El comerç estava dedicat a papereria i material per belles arts i havia estat fundat al carrer Regomir el 1847 per Josep Teixidor i Busquets. Els seus successors decidiren traslladar-lo i encarreguen a Raspall la seva decoració en la que col·laborà Lluís Brú en els mosaics i els germans Boixeras en els vitralls de tons ocres i blaus.[36] Va existir fins l'any 1995. Actualment és una òptica que ha respectat prou be la decoració original, si bé va canviar el mobiliari modernista.[37] | Ben conservada |  |
| 1911 | Magatzems Germans Buxeres [23] | C/Comerç 32 | Desapareguts | ||
| 1912 | Edifici d'habitatges Josep Filella | C/Mallorca 315 | Edifici en un sobri i elegant estil noucentista.[23] | Correcte |  |
| 1913 | Casa Clara Lluch | C/Elisi, 20 | Reforma i ampliació de 3 plantes | Correcte |  |
| 1913 | El Molino | C/ Vilà-Vilà 99 41° 22′ 28.3″ N, 2° 10′ 02.11″ E / 41.374528,2.1672528 |
El teatro de varietats va començar la seva activitat el 1899 en un barracó de fusta fins que el 1910 es va encarregar a Raspall un edifici estable. La decoració interior, avui perduda, constituia una mena de "bombonera modernista", en paraules de Lluís Permanyer, mentre que la façana ja era d'una sobrietat noucentista.[38] Les aspes del molí, a imitació del Moulin Rouge parisenc són dels anys 30.[39] | Remodelat |  |
| 1913 | Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó | Pl. Santa Madrona, 2 | Edifici d'habitatges plurifamiliar de cinc plantes que es desenvolupa formalment i compositiva sota esquemes noucentistes, amb solucions decoratives del darrer modernisme amb formes de clares arrels sezessionistes, com ara els coronaments dels pilars de càrrega o les llindes de totes les obertures.[40] | Correcte |  |
| 1913 | Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altre casa feta per al mateix promotor, avui desapareguda. | Mallorca 90 | Al núm. 88 hi havia una altre casa feta per al mateix promotor, avui desapareguda.[26] | Correcte |  |
| 1914 | Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca | Pl. Santa Madrona, 1 | Edifici original de planta i pis que Raspall amplià en tres plantes i reformà la façana. Es va desenvolupar sota esquemes noucentistes encara amb solucions ornamentals del darrer modernisme. Les dues primeres plantes tenen les llindes decorades. Les façanes estan tractades amb estuc que imita carreus.[41] | Regular |  |
| 1914 | Edifici d'habitatges Josep Filella | Girona 129 | Transició al noucentisme mantenint detalls modernistes en la part superior de l'edifici.[23] | Regular |  |
| 1914 | Reforma de la façana per Miquel Fusté [23] | Ptge. Mercader, 8 | Regular | ![Reforma de la façana per Miquel Fusté [23]](/wiki/Fitxer:Raspall-bcn-pgMercader8-2244-01.jpg) |
|
| 1914 | Teatro España | Gran Via-Paral·lel | Va ser un encàrrec de Josep Garcia. La foto és de 1915-1920.[23] | Desaparegut |  |
| 1914 | Casa d'habitatges per Dolors Pujol | C/ Torrent de l'Olla, 188 | Sense documentació. | Correcte |  |
| 1914 | la Monumental | Gran via de les Corts Catalanes i Marina | Aleshores anomenada "el Sport", ja que es volia fer servir per a altres espectacles esportius. L'obra encarregada a Raspall el 1913 per Josep González, Rafael Alba i Luis del Castillo, tenia una façana d'estil noucentista i va ser inaugurada el 14 d'abril de 1914. Només va durar uns mesos en aquest estat, ja que a finals de 1914 es decideix una apliació de 12.000 a 20.000 places,[42] encarregant el projecte a Ignasi Mas i Morell i Domènec Sugrañes, que varen afegir una corona exterior d'estil arabitzant acabada el 1916, què és la façana que actualment veiem i que compta amb mosaics i trencadís de Maragliano.[43] | Ben conservada |   |
| 1917 | Cine Monumental | C/ Sant Pau 89-91 | Encarregat per Josep Fàbregas Moragas.[23] | Desaparegut |  |
| 1917 | Teatre Principal (Gràcia) | C/ Sant Domènec, 7 | Originari de 1841, es va incendiar el 1870 i el 23 d'agost de 1908. La tercera construcció va ser obra de Raspall. Va funcionar com a teatre on també es feien reunions i mitings fins la guerra. Posteriorment es va reconvertir en cinema i el 1966 va tancar definitivament. Ara hi ha un parking. | Desaparegut el 1966[44] | |
| 1917 | Casa Pere Serra | C/ Casamitjana (actualment Gral. Vives) | Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[27] | Il·localitzada | |
| 1919 | Casa Jordi Pascual del Rio | C/ Anglí 58 | Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[27] | Correcte |  |
| 1919 | Cine Ideal | C/Doctor Trueta 196-198 C/Taulat 51-53 |
Conjunt de dues naus industrials en planta baixa obra de Josep Pujol i Brull que Raspall va adaptar per tal d'encabir el Cinema Ideal.[23] Resten a la façana dos capitells i un relleu a sobre d'una de les portes amb el símbol de Mercuri i una serp, possiblement relacionats amb l'activitat productiva original.[45] | Regular. Actualment l'ocupen els Estudis Ideal. |  |
| 1920 | Antiga seu de l'Aliança del Poble Nou | Rbla. Poble Nou i Doctor Trueta | L'antiga seu de l'Aliança del Poble Nou va estar ubicada en un magatzem d'Ignasi Sala Massaguer transformada per Raspall.[23] | Desapareguda | |
| 1921 | Edifici habitatges per Francesc Chico [46] | Bailen 145 | Correcte | ![Edifici habitatges per Francesc Chico [46]](/wiki/Fitxer:Raspall-bcn-fcoChico-0213.jpg) |
|
| 1921 | Casa Ramon Dachs [46] | C/Raset | Desapareguda | ![Casa Ramon Dachs [46]](/wiki/Fitxer:1921_Raspall-RamonDachs_BR_3329.jpg) |
|
| 1922 | Fàbrica Manuel Colom, "Forn de Sant Jaume" | Placeta Sant Miquel 41° 23′ 53.12″ N, 2° 9′ 22.69″ E / 41.3980889,2.1563028 |
Arquitectura emmarcada dins el període noucentista. El caràcter industrial es fa evident en la mida i els grans i nombrosos finestrals d'aquest edifici de quatre plantes (amb una remunta força correcta). Entre els elements ornamentals, trobem els grans medallons de la part alta i a la porta central dels baixos –ara convertida en finestra– amb garlandes envoltant un medalló amb una imatge en relleu de Sant Jaume Matamoros, el nom del qual figura a l'edifici.[47] | Reconvertit en l'IES Vila de Gràcia (1992) |   |
| 1924 | Casa Isidre Castellà i Elvira Nogué | Av. Meridiana 103 i C/Corunya (anteriorment carrer Catalunya) | Edifici de marcat estil noucentista de cinc plantes amb façana als dos carrers.[46] | Correcta |  |
| 1926 | Edifici habitatges per Eleuteri Chico [46] | C/ Provença 424 | Correcte | ![Edifici habitatges per Eleuteri Chico [46]](/wiki/Fitxer:Raspall-bcn-proven%C3%A7a424-2090-01.jpg) |
|
| 1927 | Magatzem per Josep Bayer [46] | C/Almogavars 18-20 i Nàpols 35-39 | Desaparegut | ||
| 1933 | Casa José Obiol i Angela Antonino [48] | C/Hedilla, 39 | Desapareguda | ||
| 1933 | Edifici habitatges per Josep Bossy [46] | Gran Via-Rocafort | Desaparegut |
Caldes de Montbui [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1910 | Casa Massana | Psg. del Remei | Obra atribuïda a Raspall, és un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja. També es coneix com a "Casa Josep Samsó".[46] | Regular |  |
| 1922 | Reforma de la Font del Lleó | Pça.Font del Lleó | Originària de 1581, amb la reforma Raspall li incorporà el monument amb el lleó, obra d'Eusebi Arnau.[49] | Correcte |  |
| 1922 | Quiosc | Pça.de l'Àngel | Ha estat molt modificat, especialment les finestres.[46] | Correcte |  |
| 1932 | Casa i botiga de Francisco Martí [50] | C/Granollers, 8 | Desapareguda | ||
| 1933 | Casa Josep Masclaus [51] | C/Francesc Layret | Desapareguda | ||
| 1933 | Casa Gabriel Banús [52] | C/Estació | Desapareguda | ||
| 1933 | Casa Salvador Miró i Badia [53] | C/Estació | Desapareguda | ||
| 1933 | Casa Josefa Poch i Cusell [54] | C/Aribau | Desapareguda |
Canovelles [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1933 | Casa Josep Poch i Noguer [55] | Crta. Belulla-Coll de la Manya | Il·localitzada |
Capellades [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1927 | Panteó Antonio Miquel y Costa | Cementiri Capellades | Panteó d'Antonio Miquel y Costas (1845-1927), marquès de la Pobla de Claramunt[56] i fabricant de paper de Capellades, fundador de l'empresa que duu el seu nom.
Està signada per l'arquitecte. |
Correcte |  |
Cardedeu [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1904 | Casa Mercè Espinach "Alqueria Cloelia" | Gran via de Tomàs Balbey 40 | Una de les primeres i més destacades obres modernistes de Raspall. El nom de Cloelia -nom d'una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l'asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció. | Ben conservada, tot i que va perdre part de la finca per ser urbanitzada. |  |
| 1906 | Reforma la casa d'Alfred Santamaria | Av. Rei en Jaume, 31 | Molt modificada posteriorment. | Correcte |  |
| 1907 | Casa d'Esteve Agustí | Ctra. de Barcelona, 108 | Desapareguda | ||
| 1908 | Casa Carme Golferichs Losada Vda. de Masó | C/Hospital, 26 | Raspall ja havia fet un edifici a Barcelona per Carme Golferichs en 1904. Té un destacat conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de dibuixos plenament modernistes, així com les reixes i baranes del balcó. Va ser reformada, també per Raspall, al 1917.[57] | Ben conservada |  |
| 1908 | Casa Clavell Bot | Pça. Església 9 | Casa reformada per encàrrec d'Antoni Clavell i Bot. Destaquen el coronament superior amb les finestres amb vitralls del primer pis i la barana del terrat.[57] | Ben conservada |  |
| 1908 | Ca l'Arquer | Plaça Major, 1 | Casa per Francesca Arquer. La datació que apareix a la façana (1926) correspon a una intervenció posterior. Les finestres de la planta baixa (avui convertides en porta d'un establiment comercial) tenen la forma semi-circular característica de Raspall.[57] | Ben conservada |  |
| 1908 | Casa Francesc Granés | C/Sant Miquel, 7 | Casa en planta que dóna a dos carrers. Porta d'accés i façana posterior modificada. | Regular |  |
| 1909-1912 | Salvador Clavell "Cal Peó" |
C/Montseny 5 i 7 | Casa i magatzem de gra i farines de Salvador Clavell | El magatzem ha sofert alguna modificació per adaptar-lo a altres usos.[57] |  |
| 1909 | Casa Joan Bartrés | Av. Rei en Jaume | Sense documentació | ? | |
| 1910 | Masia Joan Niella - Can Cuiàs | Crta. Cànoves, Km. 1,7 | Es troba a tocar de la masia de Can Cuiàs i va ser encarregada per l'indià Joan Niella.[57] | Ben conservada. |  |
| 1910 | Casa Joan Alsina | Av. Rei en Jaume, 18 | Habitatge atribuït a Raspall. | correcte |  |
| 1910 | Can Serra | Gran via Tomàs Balvey, 24 | Regular |  |
|
| 1910 | Casa Josep Ruaix | Gran via Tomàs Balvey, 26 | Regular | |
|
| 1911 | Casa de Francesc Rosas | Pau Gesa n° 45 | Sense documentació. | En molt mal estat |  |
| 1913 | Casa Josep Torruella | Av. Rei en Jaume, 3 | Desapareguda en 2007 | ||
| 1914 | Casa Joan Bartrés | Gran via Tomas Balvey | Sense documentació | ? | |
| 1915 | Casa Joan Balvey | Crta.Cànoves, 9 | Una de les primeres cases de l'eixample dissenyat per Raspall. | En molt mal estat |  |
| 1915 | Cases Josep Torruella | Av. Rei en Jaume, 5 i 7 | Desapareguda en 2007 | ||
| 1915 | Cases Josep Torruella | ?? | sense documentació | ? | |
| 1915 | Cases Josep Viñals | Av. Rei en Jaume, 9 i 11 | Cases molt senzilles i que han patit forces modificacions | Regular |  |
| 1916 | Cases Josep Pericas i Rosselló | Av. Rei en Jaume, 217 | Cases de vilatans d'estil senzill i amb mostres modernistes als esgrafiats de la façana.[57] | Regular |  |
| 1916 | Cases Magí Torruella | Av. Rei en Jaume, 185-187 | Una de les dues cases ha estat ampliada en un pis. L'atre ha sofert una intervenció a la planta baixa per instal·lar-hi un local comercial. Els trets decoratius de la faça el conserven ambdues. | Regular |  |
| 1917-1922 | Torre Marc Viader i Bas | C/ Teresa Oller 10-14 | Construïda a partir de 3 cases del segle XVIII per Marc Viader, propietari de la Granja Viader. La façana principal dóna a la pça. Viader, si bé al 1922 és produí una reforma a la façana del carrer Teresa Oller, on Raspall creà uns esgrafiats i uns arrambadors de ceràmica que donessin continuïtat al conjunt. | Ben conservada |  |
| 1917 | Font pública | C/Angel Guimerà | Sense documentació | ? | |
| 1917 | Casa Josep Viñals | Psg. Pau Gesa, 55 | Atribuïda a Raspall, es tracta d'una casa senzilla de vilatans | Regular |  |
| 1918 | Cementiri | Pg. Del Cementiri | L'obra de Raspall es concreta en la tanca, porta i la distribució, destacant el grup de panteons que es troba just a l'entrar al recinte, entre ells el de la família Viader amb escultures d'Enric Clarasó i Daudí.[58] | Correcte |  |
| 1920 | Casa Josep Bas | Crta. Cànoves, 72 | Habitatge noucentista de dues plantes amb un acroteri curvilíni. Destaquen les ceràmiques impostades a les dues façanes. | Ben restaurada |  |
| 1920 | Ca l'Espargueró | Crta. Cànoves, 80 | Casa noucentista de planta baixa i de constitució molt senzilla. | Regular |  |
| 1920 | Casa Joaquim Ricós | Crta. Cànoves, 32 | Casa noucentista amb façanes a dos carrers de dues plantes i golfes. Els llindes de les finestres del primer pis presenten un acabat en una mena de trencadís de granit. Les baranes dels balcons han estat modificades. | Correcte |  |
| 1920 | Casa Joan Felip | C/Dr. Reig, 19 | Atribuida a Raspall. Es tracta d'un habitatge aïllat de planta i golfes amb mansardes als quatre vents. | Correcte |  |
| 1923 | Casa Ricós | Crta. Cànoves, 82 | Casa encàrrec d'Amadeu (o Ramon) Ricós i Roig com a residència d'estiueig. Destaca el jardí amb una construcció aïllada per garatge en el mateix estil i la tanca del carrer (1924) amb uns treballs de forja destacables a la tanca i porta que varen ser afegides en 1924.[57] | Ben conservada |  |
| 1923 | Casa Pere Maurí | Crta. Cànoves, 68-70 | Habitatge molt senzill de planta baixa. Té un garatge adossat, probablement, amb posterioritat. Destaquen el capcir de la casa (amb data) i del garatge fet amb totxo i detalls ceràmics. | Molt degradat |  |
| 1923 | Casa Tomàs Elies i Aimerich | Crta. Cànoves, 83 | Casa senzilla de planta baixa. Ha tingut modificacions com es pot deduir de les finestres aparegudes a la façana lateral. | Regular |  |
| 1924 | Casa Joan Lorenzo | C/Sant Josep Oriol, 25 | Casa senzilla de planta baixa amb pati-jardí. | Correcte |  |
| 1925 | La granja Viader [59] | Riera de Vallfornés s/n | Marc Viader, empresari lleter de Cardedeu amb comerç a Barcelona, i pare de Joan Viader, inventor del Cacaolat, encarregà a Raspall la construcció d'una granja moderna i modèlica. Del conjunt d'edificis que la formen, el més destacat és el dedicat a l'habitatge privat. | Molt degradada | ![La granja Viader [60]](/wiki/Fitxer:Raspall-cardedeu-granjaviader-5877-01.jpg) |
| 1926 | Casa Clementina Artigas | Pça. Sant Joan - C/ de Baix 9 | Casa entremitgeres a la zona central de la població | Regular |  |
| 1927 | Casa Ramon Llivina | Av. Rei en Jaume, 233 | regular |  |
|
| 1927 | Casa Pere Forns | C/ Dr. Reig, 40 | Va sofrir canvis en una restauració de 1943. | Regular |  |
| 1927 | Casa Eugeni Casanovas | C/ Lluís Llibre 35 | Habitatge de planta i un pis arrebossat i sense impostes, llevat d'unes mènsules sota el balcó. Destacable al forja noucentista. | Correcte |  |
| 1928 | Casa Alfred Riollo | C/ Sant Josep Oriol 22 | La construcció final difereix lleugerament amb el projecte | Correcte |  |
| 1930 | Cases Joan Codina Terrades | Av. Rei en Jaume, 78-80 | Cases signades pels arquitectes Eduard Balcells i Raspall. L'obra va tenir algunes modificacions per adaptar-la a la urbanització de la carretera de Dosrius (amb qui fa cantonada) que no va estar acabada fins el 1935. | Regular |  |
| 1930 | Casa Morgades | C/ Dr. Klein 9 | Casa d'estil noucentista on sembla que havia viscut el Dr. Klein que dóna nom al carrer.[20] | Ben conservada |  |
| 1930 | Casa Rafaela Herrera Suarez | Av. Rei en Jaume 76 | Casa de traços senzills i d'orientació déco. Modificada amb poca cura.[20] | regular |  |
| 1931 | Casa Albert Bonamusa | C/ Eduard Corbella 2 | Casa en planta amb façana a dos carrers | regular |  |
| 1930 | Cafe del Centre | Psg. Pau Gesa 20 | Reconvertit en habitatge unifamiliar | regular |  |
| 1930 | Els Pinetons | Parc dels Pinetons | Parc inserit dins del projecte d'eixample urbanístic de Cardedeu. Concebut per gaudir d'un espai de bosc dins la zona urbana. La seva font de granit, coronada per un fanal de formes geomètriques també va ser dissenyada pel mateix arquitecte.[57] | Ben conservat | |
| 1930 | Tanca de la casa Lluís Llibre i Blanch | Pça. Església 6-8 | D'estil afrancesat. Va desaparèixer amb l'ampliació de la plaça.[5] | Desapareguda | |
| 1932 | Casa Borràs | Crta. Cànovas, 22 | Va ser encarregada per Amadeu Borràs i Font, anys després d'instal·lar la seva fàbrica de punt a Cardedeu. Casa d'estil noucentista amb façanes de pedra de color rosat i amb un sòcol coronat per una cornisa sinuosa. De la coberta de l'edifici en sobresurt una torre central de planta poligonal.[57] | Ben conservada |  |
| 1932 | Casa Miró | ?? | Sense documentació | ? | |
| 1932 | Casa Joan Carbonell Saboya | Av. Àngel Guimerà 40-42 | Casa en pedra, similar a algunes del primer període, però amb finestres, llindes i forja noucentista.[20] | Correcte |  |
| 1932 | Torre Adolf Agustí | Av. Àngel Guimerà 225 | Casa aïllada d'estil molt sobri amb un capcer curvilini que ha estat decorat en tons blaus.[20] | Correcte |  |
| 1933 | Teatre Esbarjo | C/ Lluís Llibre, s/n | "Patronat catòlic", d'estil déco, va ser construït a iniciativa de la parròquia i amb la col·laboració popular. Va servir durant molt de temps com a cinema infantil i teatre, vinculat sobretot al moviment fejocista.[20] | Correcte |  |
| 1933 | Casa Adolf Agustí | Av. Àngel Guimerà 228 | Habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes sense cap element destacable que identifiqui l'estil Raspall.[20] | Correcte |  |
| 1933 | Casa Adolf Agustí | Av. Àngel Guimerà 232 | Habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa, amb un capcer i llindes amb dibuixos déco.[20] | Correcte |  |
| 1933 | Manuel Vallès | Av. Àngel Guimerà 226 | Habitatge unifamiliar aïllat de planta i pis | Correcte |  |
| 1933 | Francesc Cruells Pericàs | Av. Àngel Guimerà 28 | Dues cases entremigeres de planta baixa i molt senzilles. Una d'elles ha estat modificada. | Degradat | |
| 1933 | Casa Juan Casadevall | C/bisbe Dr. Reig i C/ Cervantes | La casa va ser totalment transformada als anys 60-70. De l'original, només es conserven els pilars d'accés al jardí amb un escut del propietari. | Desapareguda |  |
| 1933 | Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert | Crta. Dosrius 14 | Casa d'estil noucentista [20] | Regular |  |
Centelles [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1907 | Casa Salvador Ripoll | Amb línies modernistes senzilles destaquen els vitralls de les finestres de la planta baixa i els capcers que no estan ubicats a la façana, sinó als laterals.[18] | Correcte |  |
|
| 1914 | Casa Josep Oller | Passeig | Edifici original del segle XVII reformat entre 1914 i 1917 per Raspall i conegut actualment com "can Gaudi". Destaca l'obra de forma per la seva originalitat.[18] | Regular |  |
| 1922 | Bancs i fanals del passeig | Passeig | Raspall urbanitzà la zona del passeig i crea uns bancs amb fanal de forja incorporat. Fets en granit, material que treballava en aquella època, com també destaca en el cementiri de Cardedeu. | Ben conservats |  |
| 1922 | Tanca del jardí de la finca Pratmarsó | Passeig | Quan Raspall urbanitzà la zona del passeig, fa al mateix temps la tanca del jardí de la finca de Pau Pratmarsó que delimita el passeig i el separa de la riera que hi ha dins l'esmentada finca. | Ben conservats |  |
el Figaró [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1908 | Reforma de Can Gallart | C/ Jacint Verdaguer 77 | Coneguda popularment com "l'Ave Maria" pel medalló amb aquesta inscripció que hi ha a la façana sud de la torre. És una torre-jardi reformada per Raspall amb una esvelta torre i amb ceràmica blanca i blava.[18] | Regular. S'ha subdividit en diversos habitatges. |  |
| 1910 | Ajuntament d'el Figaró | Crta. de Ribes 42-44 | Ubicat a les antigues escoles. La seva construcció remarcà el caràcter de la -en aquell moment- nova carretera de Ribes, en substitució del carrer Major. | Ben restaurat |  |
| 1910 | Casa Espelta [5] | C/ Mossen Cinto Verdaguer | Correcte | ||
| 1911 | Can Xicola [5] | Pça Major, 1 | Correcte | ||
| 1915 | Vil·la Rosita i Vil·la Pepita | C/ Font d'en Llanes 1-3 | Són dues cases bessones amb accés independent. Destaquen especialment els esgrafiats de la façana principal (amb el nom de la casa) i els de la zona d'accés a l'habitatge en conjunt amb un porxo. Vil·la Rosita ha sofert la instal·lació d'una inadequada terrassa a l'alçada del primer pis.[18] | Ben conservades. |   |
| 1915 | Torre Filella | C/ Font d'en Llanes | Propietat d'en Josep Filella, promotor que encarregà tres edificis d'habitatges a Raspall en Barcelona. Destaca l'esgrafiat amb el nom a la part superior. Ha sofert modificacions.[5] | Regular. |  |
| 1921 | Hotel Congost | Crta. de Ribes, 29 | Antic hotel que Amadeo Pantaleoni encarregà a Raspall, avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades.[20] | Regular. |  |
les Franqueses del Vallès [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1908 | Reformes en Can Rovira de Villar | Llerona | Ampliació, per un dels extrems, d'una masia tradicional, eliminant una terrasa preexistent. | Desaparegut |  |
| 1931-1934 | Escola de Llerona | Pla de Llerona | Actualment és la seu del Consell del Poble de Llerona | Ben restaurada |  |
| 1931-1934 | Escola de Marata | Crta. de Marata | Correcta |  |
la Garriga [modifica]
Les mansanes Raspall [modifica]
L'arquitecte Lluís Cuspinera, va establir el concepte mansana Raspall[61] com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construïren segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall.
A la Garriga, durant els anys 1906-1914, es varen crear sis mansanes Raspall. Ordenades per data d'edificació, podem veure al plànol adjunt la seva ubicació. Actualment, només dues (la 2 i la 4) respecten aquesta definició. La resta han sofert requalificacions parcials amb incorporació de noves construccions o han estat modificades.
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1903 | Can Raspall | C/ Banys 40 | Reforma de la casa materna, "Can Mayol de la plaça" | Correcte. En procés de restauració |  |
| 1903 | Josepa Vila Fauria "Can Vila" | C/ Banys 78 | Obra amb un estil clarament noucentista tot i ser de les seves primeres obres. Conserva uns magnífics vitralls | Correcte. |  |
| 1904 | Casa Joan Colom i Capdevila [62] | Passeig 39 | Regular | ![Casa Joan Colom i Capdevila [62]](/wiki/Fitxer:Raspall-garriga-joancolom39-6109-01.jpg) |
|
| 1904 | Panteó de la família Esturgó | Cementiri de la Doma | Única obra funerària de Raspall a la Garriga.[62] | Regular |  |
| 1904 | Casa Sr.Marià Breton [63] | Pça. Oliveres 7 | Desapareguda | ||
| 1904 | Cases Maria Bové i Solé | C/Calabria, 134 i C/ Bertí | Grup de cinc cases iguals, primera mostra d'una construcció "en sèrie" de Raspall. | Quatre han desaparegut; la restant està correcta.[63] |  |
| 1905 | Casa Joan Colom i Capdevila | Passeig 38 | Conegut com el conjunt "Can Durall". La casa del jardiner ha estat habilitada com a habitatge actual. | regular |  |
| 1905 | Portalada Cementiri de la Doma | Raspall construeix una sòbria portalada amb un arc carpanell de totxo suportat per dos pilars de carreus rematats per un capitell amb una creu.[63] | Correcte |  |
|
| 1905 | Casa Marià Breton | C/Samalús 19 | Edifici de planta, pis i golfes amb una galeria sobre l'entrada. Va ser enderrocada en 1930.[63] | Desapareguda | |
| 1905 | Casa Lluís Ambròs | C/Banys 104 | Es tracta de la reforma d'una casa preexistent | Ben conservat |  |
| 1905 | Casa Dr. Gonçal Planas | Rda. Carril 24 | Raspall va reformar una casa de 1898 amb una façana modernista esgrafiada amb un rètol amb a llegenda "Consultorio Clínico" . A la dècada dels 60 va tornar a ser reformada i ampliada perdent tots els el·lements modernistes.[63] | Desapareguda | |
| 1905 | Casa Lluís Pou i Costa | C/Banys 41 | Edifici entremigeres amb habitatge i botiga. | Regular |  |
| 1905 | Casa Sebastià Bosch i Sala | C/Ramon Pascual 48 | Ha sofert modificacions, reconstruint-se totalment al 1989, perquè estava en molt mal estat.[62] | Correcte |  |
| 1905 | Casa Josep Solé i Borrell, "el café" | Plaça de l'Església, 4 | Coneguda com "el Café del Centro", era d'estil modernista amb els elements del primer període de Raspall: façana d'estuc a tres colors, medallons amb cintes al coronament, forja a la barana del balcó.[63] Va ser enderrocada en 1976 després d'una forta oposició de l'arquitecte Lluís Cuspinera en uns moments de poca sensibilitat municipal pel patrimoni.[64] | Desapareguda |  |
| 1906 | Casa Aureli Diéguez i Mas, "Torre Sant Josep" | C/Llerona-Ctra. l'Ametlla, 11 | Forma la primera mansana Raspall. Reformada als anys 40, es va modificar l'escala d'accés i les baranes, i va desaparèixer el plafó ceràmic de "sant Josep". La finca, què ocupà tota una illa de cases, es va parcel·lar l'any 1982, perdent la seva identitat.[62] | Correcte |  |
| 1906 | Casa Ramon Pujol Valls | C/ Banys, 39 i C/ Figueral | Desapareguda | ||
| 1907 | Casa Llorenç | Passeig, 11 | És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. L'any 1910 es va construir un edifici de porteria. En unes reformes interiors als anys 50, es retiren els vitralls emplomats. Feta totalment en pedra sense arrebossar i detalls de trencadís en balcons, finestres i en un magnífic capcer.[62] | Correcte |  |
| 1908 | Casa Esteve Roqué "Villa Cristina" | Passeig, 19 | El resultat final difereix força del projecte aprovat.[62] | Deteriorada |  |
| 1908 | Casa Fèlix Fages i Vila | Passeig, 9 | És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. Va ser encarregada per Fèlix Fages, diputat provincial i membre de la Lliga Regionalista. Als anys 30 s'afegí, en un extrem de la finca, un cobert en diferent estil que esdevindria un habitatge. Als anys 60 es transformà per convertir-se en dos habitatges.[62] | Correcte |  |
| 1908 | Casa Carolina Fort, vda. de Cristòfol | Passeig 83 | Casa senzilla de planta baixa i golfes, va sofrir una reforma integral als anys 60 i va perdre la seva identitat.[63] | Desapareguda | |
| 1908 | Villa Dolores | C/ Sancho Marraco, 33 | Dues cases adossades probablement fetes per ser llogades a estiuejants.[62] | Restaurades en 2002 |  |
| 1908 | Taller per Josep Reig | C/ Sant Francesc 107 | Correcte |  |
|
| 1909 | Tanca Casa Antonio Prats Ferrer | C/Banys 48 | Raspall fa una tanca per al terreny. Posteriorment, Emili Sala Martin construeix l'actual casa mantenint la tanca integrada dins la façana principal.[63] | Correcte |  |
| 1909 | Casa Joaquim Fonollosa | C/Sant Francesc 102-104 | Totalment rehabilitades respectant la façana original, si be s'han perdut alguns dels esgrafiats inicials. | Correcte. |  |
| 1909 | Casa Antonio Prats | C/Sant Francesc 115 | Sense documentació. | Regular |  |
| 1909 | Casa Pere Serra Pons | C/ Ametlla 18-20 | Molt transformada | ?. | |
| 1909 (aprx) | Casa Narcisa Freixas | C/Narcisa Freixas 4-5 | Ubicada al final del Passeig al costat d'on estava el bosc de Can Terrers, escenari de les festes modernistes de 1910-1914. Va ser feta per encàrrec de Narcisa Freixas i Cruells qui animà la vida intel·lectual local | Degradada |  |
| 1910 | Hospital-Asil "La Caritat" | C/Llerona-la Doma | D'estil modernista, va ser ampliat al 1913 pel propi Raspall, si bé amb un estil més auster d'influència noucentista | Ben conservat. Als anys 80 va tenir una reforma i ampliació com a centre de salut, amb prou respecte.[63] |  |
| 1910 | Casa Dolors Vilar i Torra | C/Samalús 21 | Casa entremigeres amb jardí. Destacable els esgrafiats de la façana i la forja de la tanca del jardí. | Correcte |  |
| 1910 | Casa Jaume Gotanegra | C/Vinyals 35 | Desapareguda | ||
| 1910 | Casa Paulí Puig i Gol | Passeig 93 | Ben restaurada |  |
|
| 1910 | Casa Valentí Pons "Villa Maria" [62] | C/Font del Nen, 1 | Restaurada recentment | ![Casa Valentí Pons "Villa Maria" [62]](/wiki/Fitxer:Raspall-garriga-villamaria-0233.jpg) |
|
| 1910 | Casa Pere Serra i Pons | C/Guinardó, 4 i C/ Rosselló | Formà part de la tercera mansana Raspall. Als anys 1940 va perdre la tanca amb la portalada d'accés, una de les més treballades de Raspall, el jardí i la casa de la porteria.[63] | Restaurada recentment |  |
| 1910 | Casa Esteve Font i Germà [62] | C/ Sancho Marraco, 25 | Correcte | ![Casa Esteve Font i Germà [62]](/wiki/Fitxer:Raspall-garriga-font-0155.jpg) |
|
| 1910 | Torre Iris | Passeig, 1 | Una de les seves obres més elegants, on l'estuc de la façana, el "trencadís" i la ceràmica decorativa contribueixen al to harmònic d'aquest conjunt afrancesat. Ubicada a la quarta mansana Raspall.[62] | Regular |  |
| 1910 | Casa Juli Barbey Poinsard | C/Figueral | L'obra més important de Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements. Ubicada a la quarta mansana Raspall.[62] | Correcta |  |
| 1910 | Casa Cecilia Reig i Argelagós, "La Bombonera" | Passeig, 3 | Ubicada a la quarta mansana Raspall, és la més petita de les 4 cases. Destaquen els vitralls de la galeria posterior. El propi Raspall la va ampliar aixecant el primer pis i la torre el 1912.[63] | Ben restaurada |  |
| 1910 | Font Pública Can Santadigna | C/Calabria | Recull molts dels el·lements propis del modernisme raspallià.[63] | Restaurada en 2001 |  |
| 1910 | Jardins "El Pedró" | Av. de Catalunya | De la finca original només resta la tanca exterior (atribuïda a Josep Sala i Martin) i unes escales amb jardineres fetes en pedra amb trencadís atribuïdes a Joaquim Raspall.[63] | Desapareguts. L'estat de les restes esmentades és correcte. |  |
| 1910 | Casa Isidre Riera | Passeig | Sense documentació | ? | |
| 1910 | Casa Adrià Ventura | C/Figueral | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1910 | Casa Josep Suñol | Rda. Carril | Reforma de l'interior. La casa és de Emili Sala i Cortés | Correcte | |
| 1910 | Casa Sebastià Viñas | Psg. Til·lers, 21 | Sense documentació | Correcte |  |
| 1911 | Casa Esteban Pericas | C/Samalús, 10 | Sembla totalment reformada als anys 40-60 | Regular |  |
| 1911 | Cases Valentí Dameson Martí | C/Banys 136-142 | Conjunt de quatre cases similars que han estat força modificades. La del número 138 és la que millor respecta l'original. | Regular |  |
| 1911 | Casa Antonio Viñolas Tey | C/Vinyals 33 | Sense documentació | ? | |
| 1911 | Casa Pere Pujol Crusats | C/Vinyals 37 i C/ Sancho Marraco | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1911 | Casa Vicente Pareras | C/Vinyals 25 | Sense documentació | ? | |
| 1912 | Casa Francesc Blancafort i Puig | Plaça de l'Església, 5 | Es tracta d'una reforma en què Raspall afegí pis i golfes i reformà la façana.[62] | Modificada |  |
| 1912 | Casa Antoni Barraquer Roviralta | Passeig, 7 | Ubicada a la segona mansana Raspall.[62] | Ben conservada |  |
| 1912 | Botiga de Can Reig | C/Banys 44 | Botiga de ferreteria i materials amb esgrafiats indicant l'activitat comercial i ceràmica ocre i groga a la planta baixa.[62] | Regular |  |
| 1912 | Fàbrica "Victoria" més coneguda com "La Solfa" | C/Caselles i Manuel Raspall | La primera fàbrica de rotlles de pianola d'Espanya encarregada per Joan Baptista Blancafort. El seu fill, el músic Manuel Blancafort i de Rosselló, va desenvolupar la seva afició musical treballant a aquesta fàbrica. L'obra industrial més important de Raspall amb dues naus unides per un cos central, va ser destruïda per un incendi el 1965.[63] | Desapareguda | Fàbrica "Victoria" més coneguda com "La Solfa" |
| 1912 | Casa Sebastià Bosch i Sala | Passeig 97 | Sintetitza els trets típics de l'estil modernista de Raspall: vitralls, trencadís en els ampits i balcons, forja, esgrafiat amb cintes. Al patí hi ha una font de trencadís com la que havia fet a l'Alqueria Cloelia. La data de la façana (1916) és la d'acabament.[62] | Ben conservada |  |
| 1912 | Casa Joan Calls i Antonell | Pça. Oliveres, 5 | Es tracta d'una reforma d'un habitatge preexistent.[62] | Ben restaurada |  |
| 1912 | Casa Dolors Vilar i Talí | Pça. Oliveres, 6 | Regular |  |
|
| 1913 | Casa Cecília Reig i Argelagós [62] | C/Cardedeu, 11 | Correcte | ![Casa Cecília Reig i Argelagós [62]](/wiki/Fitxer:Raspall-garriga-reig-0231.jpg) |
|
| 1913 | Tanca de la casa Ramona Sallent | C/Figueral | Probablement aquesta intervenció coincideix amb la construcció de la casa original de la que no es te documentació. Una reforma posterior (1924) és la que deixà la fesomia que coneixem.[20] | Ben restaurada |  |
| 1913 | Cases Josep Corrons | C/Calabria, 13 | Dues cases noucentistes entremitgeres de dues plantes amb una galeria tancada amb vitralls i uns balcons amb forja acabada en coup de fouet. Quan varen ser enderrocades el 1987, es varen aprofitar les reixes de la planta baixa per a ubicar-les a una casa del psg. dels Til·lers n.13.[63] | Desapareguda |  |
| 1913 | Casa Joaquim Fonollosa | Ctra. l'Ametlla 10 | Correcte |  |
|
| 1913 | Casa Galvany | C/Vinyals 3-5 | Sense documentació | Transformada | |
| 1913 | Casa Tomás Espinasa | C/ la Doma 13 | Sense documentació | ? | |
| 1914 | Casa Valentí Damesón Maurí | Pça.Església, 9 | Modificada al 1973 unificant les dues finestres del primer pis en una única, així com la fesomia de la planta baixa.[63] | Correcte |  |
| 1914 | Casa Manel Maresma "Villa Concha" | Torrent de la Sínia 38 | Habitatge modernista del qual destacava la ceràmica i trencadís obra de Lluís Brú.[63] | Desapareguda en 1994 | |
| 1915 | Casa Antoni Serra | C/ Vinyals 33 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1915 | Casa Pere Vilaró Gispert | C/ Doma i Llerona | Desapareguda |  |
|
| 1915 | Casa Joan Martí i Viñolas | C/Doma 9 i Sant Francesc 36 | Regular |  |
|
| 1915 | Font Pública Passeig | Passeig | En 1992 va ser desplaçada uns metres del seu emplaçament original i restaurada | Correcte |  |
| 1915 | Casa Joaquim Fonollosa | Ctra. l'Ametlla 12 | Correcte |  |
|
| 1916 | Casa "La Caritat" o "Villa Blanca" | Rda. Carril i C/ Ametlla | Única obra de la sisena mansana Raspall. Va ser construïda per obtenir fons per fer l'ampliació de l'asil de la Caritat. El templet d'estil neoclàssic que hi ha a l'altra extrem del jardí és obra d'Eusebi Bona (1917). La casa va ser reformada al 1941 desapareixent-li la mansarda. Als anys 60, es va parcel·lar la finca, si be manté una part significativa del jardí.[63] | Degradada |  |
| 1916 | Casa Lluís Ambrós i Martí | C/ Banys 47 | És una reforma d'una casa de 1902. Balcó amb formes i materials únics en Raspall.[62] | Regular. |  |
| 1916 | Casa Jaume Serra i Dachs | C/ Sant Ramon, 8 | Actualment en desús, es troba tapiada.[62] | Regular. |  |
| 1918 | Casa Jaume Aspa | C/Figueral, 1 | Desapareguda |  |
|
| 1919 | Cases de Salvador Grau Madriguera | Passeig 101-103 | Conjunt de dues cases iguals, en una d'elles es va afegir una planta, desfigurant el conjunt original.[63] | Correcte |  |
| 1919 | Casa Miquel Garriga Oliveras | C/Llerona 28-30 | Sense documentació | desapareguda |  |
| 1919 | Casa Dolors Vilar i Talí | C/Calabria, 16 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1920 | Casa Jaume Galvany Corominas | C/Doma, 11 | Sense documentació | Transformada |  |
| 1920 | Casa Mercè Mayol | C/Banys 38 | Construcció adossada a Can Raspall, segueix el seu mateix estil i actualment tenen el seu interior unificat. Va ser construïda per encàrrec de la seva germana.[62] | Ben restaurada |  |
| 1920 | Casa Ramon Reig Argelagós | C/Banys 46 | Vivenda situada al costat de la lampisteria del propietari que Raspall construí en 1912. | Regular |  |
| 1920 | Casa Joan Baptista Blancafort | C/Banys 55 - Blancafort,1 | Sense documentació | Correcte |  |
| 1921 | Casa Vicente Ramos Marsa | C/Rosselló | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1922 | Casa Pere Sellarés i Roca | C/Sant Ramon, 5 | Habitatge de dues plantes amb un porxo a l'entrada, a l'estil de la casa Sallent, el qual va ser modificat el 1977 i va perdre els originals arcs i columnes de totxo amb capitells lobulats.[62] | Correcte |  |
| 1923 | Reforma casa Ramona Sallent i Freixa, vídua de Roselló | C/Banys 34 | Probablement construïda el 1913.[62] | Ben restaurada |  |
| 1924 | Casa Esteve Mallol | C/Llerona 5 | De clar estil noucentista, destaquen els seus vitralls i l'estructura en forma de "L".[62] | Correcte |  |
| 1924 | Casa Lluïsa València d'Uriach | C/ Ametlla 17 | Molt be |  |
|
| 1924 | Casa Felip Solà [5] | C/ Calabria, 24 | Desapareguda | ![Casa Felip Solà [5]](/wiki/Fitxer:Raspall-1924_F._Sola_LG_3317.jpg) |
|
| 1924 | Casa Antònia Martinez "Villa Sofia" | C/Ramon Pascual 26 | Habitatge de planta baixa amb tres cossos. Al 1992 es va aixecar una planta sobre el cos central mirant de respectar la volumetria i la decoració de la façana.[63] | Correcte |  |
| 1924 | Casa Dolors Vilar i Talí | Psg. dels Til·lers 13 | L'habitatge fet per Raspall (foto superior) va desaparèixer en 1987 i al seu lloc es va construir un nou edifici amb un pis més que va reaprofitar la forja de la casa Corrons (1913) per al balcó i la tanca del jardí (foto inferior).[63] | Desapareguda |   |
| 1924 | Magatzem Joan Ausió Noguera [5] | C/Llerona, 99 | Desaparegut | ![Magatzem Joan Ausió Noguera [5]](/wiki/Fitxer:Raspall-_1924-J._Ausio_LG_3261.jpg) |
|
| 1924 | Casa Antoni Faura [5] | C/Vinyals, 14 | Transformada | ||
| 1924 | Casa Miquel Mas i Costa | Crta. Vic | Modernista amb un treballat capcer a joc amb les llindes de portes i finestres. Actualment fa les funcions de porteria de la fàbrica SATI.[5] | Ben conservada |  |
| 1925 | Casa Andrés Morell | C/Sant Francesc | Sense documentació | Reformada |  |
| 1925 | Casa Lluís Codina i Codina | C/Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Taller Joaquim Ciurans Prat | Crta. Ribas-Barcelona | Sense documentació | Desaparegut |  |
| 1925 | Casa Pere Clapés Abanco | Crta. Ribes-Barcelona | Sense documentació | Desaparegut |  |
| 1925 | Casa Miquel Garriga Oliveras | C/ Figueral | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1925 | Casa José Jonch Ramon | ? | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1926 | Casa Jaume Guardis | C/Centre 21 | Habitatge unifamiliar i comerç construït substituint un edifici d'estil medieval com altres que hi trobem al mateix carrer.[20] | Ben conservat |  |
| 1926 | Casa Josep Vallicrosa i Costa | C/Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1926 | Casa Valentín Fontseré i Angela Gesa | C/ Consell | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1927 | Casa Pilar Cabré, vda. de Galofré [62] | C/ Figueral 30 i Banys 36 | Regular | ![Casa Pilar Cabré, vda. de Galofré [62]](/wiki/Fitxer:Raspall-garriga-cata-0403.jpg) |
|
| 1927 | Casa Martín Llimargas Muntal | C/ Llerona | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1927 | Casa Pablo Puig Pujadas | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1927 | Casa Eduard Dalmau | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | ? | |
| 1928 | Casa Solà i Borrell | C/ Rocabuquera | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1928 | Casa Jaume Canal i Serra | C/ Rocabuquera | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1928 | Casa Salvador Oliveras | C/Narcís Cortinas | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1929 | Casa Felipe Peycasat | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1929 | Casa Antonio Abanco | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | ? | |
| 1929 | Casa Emilio Balleras | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | ? | |
| 1929 | Casa Luís Olivé i Jo | C/ Riera Congost | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1929 | Casa Conrad Queralto i Nou | Prop de Ctra. Barcelona-Ribes | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1930 | Casa Josep Borrell i Marmiña | C/ de Fray Benet | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1930 | Casa Àngela Soldevila | C/ Banys 116 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1930 | Casa Salvador Alabau i Bote | C/ Banys | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1930 | Casa Joan Hernándes | Pça. Oliveras | Reformada | Correcte |  |
| 1931 | Casa Albert Compte i Camp | C/Banys 49 | Obra atribuïda. En tot cas, en 1955 rep una transformació que anul·la qualsevol signe de l'original. | Correcta |  |
| 1931 | Casa Miquel Garriga | C/ Llerona | Sense documentació | ? | |
| 1931 | Casa Miquel Viñas Ferrer | Ctra. Nova 121 i C/ Miquel Porter | Sense documentació | Correcte | |
| 1931 | Safareigs públics | Crta. Nova | De l'època déco estan fets exclusivament en maó. Quan van perdre la seva funció varen entrar en un procés de degradació.[20] El 2011 varen ser reformats i dedicats a una oficina d'informació | Molt bo |  |
| 1932 | Casa Antoni Tàpias | C/ Sant Ramon, 1 i 3 | Són dues cases contigües del mateix any i és el darrer treball de Raspall a la Garriga. La del num. 1 ha estat totalment transformada. El num. 3 manté l'estil, clarament posterior a la resta d'obres de la Garriga. Es troben a faltar les reixes déco de la planta baixa que figuren al projecte.[20] | Regular |  |
| 1932 | Casa Josep Mª Riera i Ros | Crta. Sant Llorenç-Llinars | Sense documentació | ? | |
| 1932 | Casa José Torras Furriol | C/ Calabria, 37 | Planta baixa transformada | Correcte |  |
| 1933 | Casa Francesc Castellsagué i Pujol | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Jaume Aspa | C/ Figueral, 3 | Desapareguda | ||
| 1933 | Casa Prudenci Serrat i Angles | C/ Calabria 125 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Sebastián Casalí i Coma | C/ Torrent de Queralt | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1934 | Casa Rosa Corcellas | C/Llerona i Doma | Casa de planta i pis amb façana a dos carrers. D'estil clarament noucentista. | Correcte |  |
Granollers [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1904 | Casa Clapés | Plaça de la Porxada 14 | Únic edifici plenament modernista de Raspall a Granollers, conté tots els elements d'aquesta decoració: frontó, ceràmica, forja en cop de fuet i esgrafiats en tons pastís. Destaca la signatura de Raspall a la porta que només trobem en aquesta casa, si bé a la casa Marimon hi ha una còpia extreta d'aquesta en data recent.[57] | Ben restaurat |  |
| 1906 | Casa Josep Vergés Feu [65] | C/ Miquel Ricomà 148 | Desapareguda | ||
| 1908 | Casa Pibernat | C/ Sans 28 | Projecte signat per Eduard Balcells.[65] | Desapareguda | |
| 1908 | Casa Antònia Bosch Vda. d'Uyà | C/ Sant Roc 10 | Projecte inicial d'Eduard Balcells.[65] | Desapareguda | |
| 1910 | Casa Manuel Viñas "Can Puntes" | C/ Antoni Espí i Grau 2 | Projecte d'Eduard Balcells, reformat per Raspall. Són destacables les reixes de les finestres de la planta baixa.[57] | Regular |  |
| 1911 | Casa Antoni Lloret | C/ Corró 7 | Projecte inicial d'Eduard Balcells.[65] | Desapareguda | |
| 1913 | Casa Concustell | C/ Travesseres | Projecte inicial d'Eduard Balcells.[65] | Desapareguda | |
| 1913 | Casa Adela Roca Vda. de Furnó "Can Jonch" | C/ del Rec 19 | Projecte inicial d'Eduard Balcells. Seu del Centre de Cultura per la Pau, inaugurat el 24 de maig de 2008, just una setmana abans del 70è aniversari del bombardeig de Granollers.[65] | Ben restaurat |  |
| 1914 | Cinema Mundial [5] | Plaça de la Corona | Desaparegut | ||
| 1916 | Font pública | C/ Miquel Ricomà - C/ Llorer | Obra atribuïda. La seva construcció apareix als acords del ple de l'ajuntament del 24 d'agost de 1916. | Correcte |  |
| 1917 | Casa Recolons [65] | C/ Anselm Clavé 19 | Desapareguda | ![Casa Recolons [65]](/wiki/Fitxer:Raspall-1917_M._Recolons_GR_3222.jpg) |
|
| 1919 | Casa Castellsagué | C/ Prim 37 | Es tracta d'una reforma.[65] | Desapareguda | |
| 1920 | Casa Josep Riera [65] | Plaça de les Olles - Plaça dels Cabrits | Correcte | ||
| 1920 (aprox) | Casa | C/ Corró 32 | Obra atribuïda | Correcte |  |
| 1922 | Casa Josep Estapé | Crta. Barcelona a Ribas | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1922 | Casa Joan Listuella Figueras | Ctra. Masnou a Granollers | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1923 | Cases de Jaume Corbera "Can Mònic" | Avda. Primer Marqués de les Franqueses 123-145 | Conjunt de 12 cases unifamiliars uniformes gairebé sense ornamentació. Varen ser construïdes per obtenir fons per l'hospital-asil de Granollers.[57] | Correcte. Una d'elles ha sofert una modificació per instal·lar-hi un local comercial. |  |
| 1924 (maig) | Casa Antoni Lleonart | ?, prop C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 (desembre) | Casa Antoni Lleonart | C/ Murillo - C/ Sant Josep de Calassanç | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Antoni Ventura | C/ Congost | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Francesc Marimon | C/ Barcelona 15 | El porxo de l'entrada és similar al de la casa Sallent de la Garriga, també de 1924. Destaca la signatura de Raspall a la porta, còpia de la que hi ha a la Casa Clapés.[65] | Regular |  |
| 1924 | Casa Francesc Marsans | Ctra. Barcelona a Ribas | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Josep Grau i Trull | C/ Barcelona (continuació) | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Joan Palaus Sirvent | C/ Palaudàries | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Mamerto Castellà | Ctra. Barcelona a Ribas | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Pere Rosell Vila | ?, prop C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Teresa Paré | C/ Anselm Clavé - Plaça Perpinyà | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1925 | Casa Bossy | C/ Santa Esperança 6 | Proposta molt evolucionada feta en pedra vermella d'el Figaró amb carreus rectes i un cistells representats a la forja de la barana del balcó.[5] | Ben conservada |  |
| 1925 | Casa Antònia Olivé Rius | C/ Barcelona prop C/ Indústria | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Isabel García | C/ Indústria | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa i garatge Josep Pont | C/ Muntanya | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Joan Riera | prop C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Josep Ripoll Vila | Ctra. Masnou a Granollers | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Joaquín Sanchiz | C/ Santa Elisabet 2 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1925 | Casa Manuel Loren París | C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1925 | Casa Miquel Mayans | C/ Miquel Ricomà | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1925 | Casa Manuel Vicente | C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1925 (aprox) | Casa | C/ Joan Prim 98 | Obra atribuïda | Desapareguda |  |
| 1926 | Reforma de l'antic hospital de Granollers per passar a ser la biblioteca Francesc Tarafa | C/ Corró 47 | Edifici gòtic construït per Bertran de Seva al segle XIV-XV, que prestà serveis com a centre sanitari fins 1844. S'encarregà de convertir-lo en biblioteca, decorant l'interior amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es reutilitzaren dues finestres gòtiques i s'obrí una rosassa. Alfons XIII l'inaugurà el 21 d'octubre de 1926.[57] | Correcte |  |
| 1927 | Casa Sebastià Costa | C/ Santa Anna 13 | Edifici entre mitgeres d'origen medieval reformat per Raspall. Destaca les teules de ceràmica del pis superior amb finestres lleugerament mansardades.[57] | Correcte |  |
| 1928 | Casa Sebastià Costa "Can Biel" | C/ Santa Anna 6 | Edifici amb l'estil de la darrera època. Consta de dos cossos: un fet en pedra que conté l'escala i el cos principal fet en totxo amb un gran finestral en arc al primer pis.[57] | Correcte |  |
| 1929 | Casa Pere Gendra [65] | C/ Alfons IV 72 | Correcte | ![Casa Pere Gendra [65]](/wiki/Fitxer:Raspall-GRN-Gendra-0191.jpg) |
|
| 1929 | Urbanització de la plaça de la Corona | Plaça de la Corona | Les reformes que coincidien amb una nova visita reial a Granollers, contenia un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica.[65] | El monument, avui ha desaparegut. | |
| 1929 | Casa Enric Deu Umbert [65] | Avda. Francesc Macià 90-92 - C/ Mallorca 2 | Correcta | ![Casa Enric Deu Umbert [65]](/wiki/Fitxer:Raspall-GRN-DeuUmbert-0192.jpg) |
|
| 1931 | Casa Josep Sola Segalés | C/ Indústria - C/ Sant Josep de Calassanç | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1932 | Casa Pau Ciurans | Avda. Francesc Macià | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Eduard Corbera | Avda. Prat de la Riba | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Pau Riera Monells | C/ Princesa 8 | Casa senzilla amb canvis respecte al projecte | Regular |  |
| 1933 | Casa Joan Listuella | C/ Sant Jaume prop C/ Isabel de Villena | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Alfredo Baró | C/ Sant Jaume | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Joan Martí Rabassa | C/ Sant Jaume prop C/ Isabel de Villena | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josep Solé | C/ Sant Jaume | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josefa Casals | Avda. Santiago Rusiñol | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Pere Ribalta | Paral·lela a Avda. Santiago Rusiñol | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Fèlix Polls Albertí | Avda. Santiago Rusiñol 110 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Eusebi Turró Constans | C/ Indústria | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Pedro Barbany Sempera | C/ Indústria 35 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Francisco Cruixent | Ctra. Caldes 88 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Rosa Ballús Massó | Ctra. Caldes a Sant Celoni | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Julià Ridameya Llobet | Crta. Caldes, Km.13,950 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Francisco Masat | C/ Menéndez Pelayo | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josep Pont | C/ Torreta | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Wenceslao Virgili | Barri de Palou | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa i magatzem per Joan Serra i Dalmau | Avda. Prat de la Riba | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Reformes casa Manuel Carrió i Cuscuela | C/ Menéndez Pelayo | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Reformes casa Magdalena Bufí | C/ Sant Roc 25 - Plaça Maluquer i Salvador 26 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Joan Jofra | C/ Álvarez de Castro - C/ Sant Josep de Calassanç | Sense documentació | Regular |  |
| 1933 | Casa Josep Pagès | C/ Álvarez de Castro - C/ Sant Josep de Calassanç | Sense documentació | Desapareguda? | |
| 1933 | Casa Jaume Montañà | C/ Isabel de Villena - C/ Sant Jaume | Sense documentació | Desapareguda |
l'Hospitalet de Llobregat [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1911 | Can Buxeres | Crta. Esplugues 41° 21′ 53.17″ N, 2° 05′ 48.12″ E / 41.3647694,2.0967000 |
Raspall va fer les naus industrials del carrer Comerç de Barcelona per als propietaris d'aquesta finca. Va dissenyar els jardins, un templet de mosaic i la portalada de forja de la casa principal de Can Buxeres. Algunes fonts atribueixen erròniament a Raspall la reforma del palauet neoclàssic del segle XVIII, però varen ser dues intervencions diferents.[66][67] | Correcte |   |
Ocata (El Masnou) [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1933 | Casa Ramon Balcells | C/ Sant Agustí. Actualment, C/Puerto Rico, 9-11 41° 28′ 53.17″ N, 2° 19′ 39.62″ E / 41.4814361,2.3276722 |
Es tratava de dues cases amb dos habitatges cadascuna a la planta baixa i primer pis. Els habitatges de les plantes baixes han estat convertits en comerços.[67] | Regular |  |
Palma [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1909 | Teatre Balear[68] | Plaça Comtat de Rossello, 4 | Inaugurat el 4 de desembre de 1909. Tenia capacitat per a 4.000 persones i combinava cinema i varietats. Era una obra d'Antoni Vaquer en la que Raspall va ser l'autor de la façana d'un marcat estil modernista. El 1918 va ser adquirit per l'empresari Josep Tous Ferrer. A començament dels anys 1980 va ser transformat i convertit en un bingo.[69] | Totalment transformat |  |
La Roca del Vallès [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1920 | Reforma del Castell de Vilalba | Camí del Castell de Vilalba 41° 37′ 50.74″ N, 2° 20′ 57.4″ E / 41.6307611,2.349278 |
Reformes al pis principal per encàrrec de Francesc Rivière.[67] | Actualment és la seu d'un club de golf. |  |
Samalús [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1919 | Escoles de Samalús | ctra. BP-5107, Km. 37 41° 41′ 20.76″ N, 2° 19′ 18.85″ E / 41.6891000,2.3219028 |
És una construcció de planta rectangular, d'un sol pis i amb la coberta a quatre vessants. A la façana principal s'observen obertures de diferents mides i al seu damunt un fals arc, en relleu.
Una franja horitzontal de ceràmica envolta tot el perímetre de l'edifici i la mateixa ceràmica és troba en els ampits de les finestres. Va ser una donació de Javier Flaquer Juvany, un diputat benestant que tenia una hisenda a Samalús.[70] |
Molt be |  |
Sant Antoni de Vilamajor [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1910 | Casa per al seu cosí Miret [67] | C/França, 22 41° 40′ 18.7″ N, 2° 24′ 04.22″ E / 41.671861,2.4011722 |
Una obra extremadament preocupada pel disseny de la façana. Una planta i un programa simètrics es resolen a l'exterior amb una valent i arbitraria reiteració de l'asimetria. A la planta baixa de piedra, un gran arc asimètric carregat a l'esquerra amb un àmpit de ceràmica blava i al pis la barana del balcó amb forja en coup de fouet rematada per caps de drac.[5] | Regular |  |
Tarragona [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1912 | Teatre Coliseu Mundial [71] | C/Adrià, 26 | Era un local amb capacitat per 1.400 espectadors d'estil modernista amb certes similituds al teatre Balear. El 4 de maig de 1927 va patir un incendi[72] que, en ser el seu interior de fusta, el va cremar totalment. | Destruït el 1927 |  |
Terrassa [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1921 | Casa Celedonio Badia Tort | Ctra. de Martorell, 54 - Galileu, 2 | Habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada del carrer de Galileu i la carretera de Martorell. Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat. Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindades que formen balconades cantoneres en el primer i segon pis, i profusió d'elements ornamentals (motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades, etc.). La part posterior de l'edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i segon pis.
Edifici catalogat amb codi IPA-28136.[73] |
Correcte |  |
Vic [modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1921 | Casa Serratosa (o de Carme Collell)[74] |
C/Torras i Bages, 6 | La casa és d’un estil modernista tardà, amb ús del ferro forjat, formes arrodonides als balcons i finestrals i l’ús de diversos materials (com fusta, ferro, ceràmica, vitralls de colors...) com elements més destacables.
Després d’haver estat construïda com a casa particular d’una família, l’any 1981 va ser comprada per l’Ajuntament de Vic. Actualment és la seu de l’Escola de Música i del Conservatori de Vic.[75] |
Correcte |
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.6-8
- ↑ 2,0 2,1 La Vanguardia 17-09-1937 Esquela de Raspall
- ↑ 3,0 3,1 Cuspinera. M.J.Raspall, arq., pàg.21
- ↑ Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.16
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 Bohigas....
- ↑ RACO, Article d'Oriol Bohigas
- ↑ Títol universitari amb data 5 de gener de 1905.
- ↑ La Vanguardia 09-07-1914. Comitè organitzador del Teatre de la Naturalesa.
- ↑ 9,0 9,1 El Punt. 29-10-2009
- ↑ La Vanguardia 01-06-1914. Notícia nomenaments a l'Ateneu.
- ↑ La Vanguardia 26-02-1928. Notícia del nomenament de la junta.
- ↑ Joana Crespí. Biblioteca de Catalunya. Catàleg del fons musical Josep M. Ruera, 1993. ISBN 9788478451173., pàg. 63
- ↑ Web dedicada al músic J.M. Ruera
- ↑ Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.17
- ↑ Cuspinera, Estius Cardedeu
- ↑ Garcia. Raspall, Arq. municipal...
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Biografia de Sebastià Bassa
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.11-12
- ↑ Buxadera, Imma. «El Modernisme al Vallès». Lauro, Nº 4, 1992.
- ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.13-14
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Consorci de Turisme del Vallès Oriental, L'Ametlla del Vallès. Modernisme d´estiueig al Vallès Oriental, 2006 [Consulta: 30 desembre 2009].
- ↑ Xammar. Memories
- ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 23,17 Cuspinera. M.J.Raspall, arq., pàg.74
- ↑ La Vanguardia 21-02-1903. Notícia de la reforma de la farmàcia Pedrell
- ↑ Residencial La Salle. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ 26,0 26,1 Arxiu Municipal administratiu de l'Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 Llista d'obres privades de Sarrià. Arxiu municipal de Sarrià-Sant Gervasi.
- ↑ Cases Heras i Llobet. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ La Vanguardia, 01-02-1998. Article de Lluís Permanyer
- ↑ Vil·la Helius. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Nau C/ Pujades. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Palau Nadal. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ La Vanguardia 11-02-199. Artícle de Lluís Permanyer sobre la història dels camps del FCB
- ↑ La Vanguardia 28-03-1909. Notícia inauguració Parque de los Sports
- ↑ Història del bar Velódromo
- ↑ Botiga Teixidor. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ La Vanguardia 10-10-1995. Notícia de la remodelació
- ↑ La Vanguardia 31-03-2007, artícle de Lluís Permanyer.
- ↑ El Molino. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Casa Puig Carbó. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Casa J.Faura. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ La Vanguardia 02-10-1999 Article de Lluís Permanyer
- ↑ La Monumental. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ La Vanguardia 7-4-66. Nota del tancament del teatre Principal de Gràcia
- ↑ Cine Ideal. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ 46,00 46,01 46,02 46,03 46,04 46,05 46,06 46,07 46,08 46,09 46,10 Cuspinera. M.J.Raspall, arq., pàg.75
- ↑ Forn de Sant Jaume. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
- ↑ La Vanguardia 10-04-1928 Notícia de la inauguració de la Font del Lleó
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
- ↑ La Vanguardia, 15-12-1925, pag 24, Apartat: Mas firmas del rey
- ↑ 57,00 57,01 57,02 57,03 57,04 57,05 57,06 57,07 57,08 57,09 57,10 57,11 57,12 57,13 57,14 El Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental. Diputació de Barcelona
- ↑ Cuspinera i Font, Lluís. «Cementiri Municipal de la Cardedeu». Lauro, Nº 12, 1996.
- ↑ Web família Viader
- ↑ http://www.jviader.com/viader/historia/v55.html Web família Viader
- ↑ Ildefons Cerdà justifica etimològicament la paraula "mansana" a la seva "Teoria General de la Urbanización", pàg.528-530. Madrid, 1867, com "l'espai de sol urbà dins la trama viaria, delimitat per tres o més vials, amb edificacions al seu interior". A la revista Cuadernos d'Arquitectura, num. 107 de març de 1975 es reivindicà la normalització de la paraula. Actualment, encara no és una paraula recollida al diccionari català, si bé s'utilitza alternativament a "illa de cases".
- ↑ 62,00 62,01 62,02 62,03 62,04 62,05 62,06 62,07 62,08 62,09 62,10 62,11 62,12 62,13 62,14 62,15 62,16 62,17 62,18 62,19 62,20 62,21 62,22 62,23 62,24 62,25 62,26 62,27 62,28 62,29 Cuspinera. Guia la Garriga...
- ↑ 63,00 63,01 63,02 63,03 63,04 63,05 63,06 63,07 63,08 63,09 63,10 63,11 63,12 63,13 63,14 63,15 63,16 63,17 63,18 63,19 63,20 Cuspinera, Història d'una destrucció..
- ↑ La Vanguardia 10-02-1976. Notícia de la destrucció del "Café del Centre".
- ↑ 65,00 65,01 65,02 65,03 65,04 65,05 65,06 65,07 65,08 65,09 65,10 65,11 65,12 65,13 65,14 65,15 M.J.Raspall, arq., pàg.78-79
- ↑ Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Butlletí de l'Acadèmia, Vol.12, 1998.
- ↑ 67,0 67,1 67,2 67,3 M.J.Raspall, arq., pàg.79
- ↑ La Vanguardia 29-11-1909. Noticia inauguració Teatre Balear
- ↑ Mas i Vives, Joan. Abadia de Montserrat. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 1, 2003. ISBN 8484154777., pàg.72
- ↑ Web Ajuntament Cànoves-Samalús
- ↑ Tot Tarragona
- ↑ ABC 5/5/1927, pàg.25. Notícia de l'incendi.
- ↑ Fitxa de la casa Celedonio Badia a GENCAT Patrimoni
- ↑ Fitxa a Patrimoni GENCAT
- ↑ Ajuntament de Vic. Fitxa "casa Serratosa"
Bibliografia [modifica]
- Bohigas, Oriol. «Raspall, arquitecte» (en castellà). Cuadernos de Arquitectura, Nº 44, 1961.
- Clusellas, Carme; Cuspinera i Font, Lluís. El modernisme d'estiueig al Vallès Oriental. Guia de l'exposició "Estius a Cardedeu". Diputació de Barcelona, 2001.
- Cuspinera i Font, Lluís; Muñiz, Pere; Garcia, Francesc. Manuel J. Raspall, arquitecte municipal de la Garriga. Ajuntament de la Garriga, 2006.
- Cuspinera i Font, Lluís. La Garriga, guia arquitectònica. Obra social "la Caixa", 1978. ISBN 84-500-2806-X.
- Cuspinera i Font, Lluís. «La Garriga i les mansanes Raspall». Lauro, Nº 10, 1995.
- Cuspinera i Font, Lluís. M.J.Raspall, arquitecte. Fundació "la Caixa", 1997. ISBN 84-7664-563-5.
- Cuspinera i Font, Lluís. La Garriga, crònica d'una destrucció. Rourich, 2000. ISBN 84-7705-086-4.
- Lacuesta, Raquel; González Toran, Xavier; Casals, Lluís (fotografia). Diputació de Barcelona. Modernisme a l'entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge, 2006. ISBN 8498031583.
- Raspall, M.J. Quadern de dibuix personal de Joaquim Raspall. 1892-1896. Facsímil de l'original. Ajuntament de la Garriga.
- Xammar, Eugeni. Seixanta anys d'anar pel món, 1989. ISBN 84-7306-054-7.
- Inventari del patrimoni arquitectònic de Cardedeu. Museu de Cardedeu
- Inventari del patrimoni arquitectònic de la Garriga. Ajt. de la Garriga.
Agraïments [modifica]
- A l'arquitecte Lluís Cuspinera i Font, estudiós, biògraf i autor de llibres i exposicions sobre Joaquim Raspall, per permetre accedir i compartir el seu arxiu personal sobre l'arquitecte.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Joaquim Raspall i Mayol |
