Manuel Molina Jiménez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1948  Ceuta (Espanya) |
| Mort | 19 maig 2015 (66/67 anys) San Juan de Aznalfarache (Província de Sevilla) |
| Activitat | |
| Ocupació | artista musical, cantant, guitarrista, compositor de cançons |
| Membre de | |
| Instrument | Veu |
| Artistes relacionats | Dolores Montoya Rodríguez: Lole y Manuel |
| Família | |
| Cònjuge | Dolores Montoya Rodríguez (–1993) |
| Fills | Alba Molina |
   | |
Manuel Molina Jiménez (Ceuta, 1948 - San Juan de Aznalfarache, Sevilla, 19 de maig de 2015)[1] fou un compositor, guitarrista i cantaor espanyol. Fou un dels principals impulsors del flamenc fusió juntament amb la seva parella Dolores Montoya Rodríguez, amb qui va formar el grup musical Lole y Manuel.[2]
Biografia[modifica]
Nascut a Ceuta en el si d'una família gitana[3] i fill del guitarrista conegut com El Encajero,[4] de jove va anar a viure a Algesires on va travar amistat amb Paco de Lucía. Allà va formar el grup Los gitanillos del Tardón i, posteriorment, va entrar en contacte amb el grup de rock Smash, amb qui va col·laborar. Aquest fet és considerat per alguns el germen del rock andalús.[3]
Als anys 70 va formar grup musical amb la seva parella Dolores Montoya Rodríguez, grup amb qui assolí els majors èxits i que aconseguir rejovenir el flamenc.[5] El 1993 van començar a treballar per separat i es van dissoldre com a grup finalment el 1995.[6]
Després de treballar en solitari va produir i actuar amb la seva filla Alba Molina, que posava veu a les cançons de Manuel.[7]
Grups[modifica]
Tot i que els seus principals èxits foren amb Lole y Manuel va actuar també amb la seva filla Alba Molina,[2] amb Farruquito,[3] amb el grup de música electrònica Smash i amb el grup Los gitanillos del Tardón (amb Chiquetete i El Rubio).[4]
Discografia[modifica]
- Amb Smash[3]
- Garrotín
- Tangos de Ketama
- El blues de la Alameda
- Amb el grup Lole y Manuel[3]
- Nuevo día - El origen de una leyenda (1975)
- Pasaje del agua (1976)
- Lole y Manuel (1977)
- Al alba con alegría (1980), acompanyats per Imán, Califato Independiente
- Casta (1984)
- Lole y Manuel cantan a Manuel de Falla (1992)
- Alba Molina (1994)
- Una Voz Y Una Guitarra / En Directo Desde El Teatro Monumental De Madrid (1995)
- En solitari
- La calle del beso (1999)[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Mor el 'cantaor' Manuel Molina als 67 anys». Sevilla: El Periódico. [Consulta: 20 maig 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Castilla, Amelia. «Muere el cantaor Manuel Molina» (en castellà). Madrid: El País, 19-05-2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Lobatón, Fermín. «El último juglar del flamenco» (en castellà). El País, 19-05-2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ 4,0 4,1 García Reyes, Alberto. «Muere Manuel Molina, el nuevo día del flamenco» (en castellà). Sevilla: ABC, 19-05-2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ Díaz Pérez, Ignacio. «El último 'quejío' de Manuel Molina» (en castellà). Sevilla: El Mundo, 19-05-2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Mor als 67 anys el guitarrista i 'cantaor' Manuel Molina». Barcelona: Ara, 19-05-2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ «Muere Manuel Molina» (en castellà). Sevilla: La Vanguardia, 19-05-2015. [Consulta: 19 maig 2015].