Manuel Orantes Corral
| Manuel Orantes | ||
|---|---|---|
| Nom real | Manuel Orantes Corral | |
| País |  Espanya |
|
| Residència | Barcelona, Catalunya | |
| Naixença | 6 de febrer de 1949 Granada, España |
|
| Alçada | 1,77 m | |
| Pes | 75 kg | |
| Professional | 1968 | |
| Retirat | 1984 | |
| Joc | Esquerrà | |
| Individual | ||
| Rècord partits | 647-248 | |
| Títols | 33 | |
| Millor rànquing | 2 (23 d'agost de 1973) | |
| Grand Slams | ||
| Open d'Austràlia | CF (1968) | |
| Roland Garros | F (1974) | |
| Wimbledon | SF (1972) | |
| US Open | G (19755) | |
| Dobles | ||
| Rècord partits | 298–155 | |
| Títols | 22 | |
| Millor rànquing | 160 ( 3 de gener de 1983) | |
| Grand Slams | ||
| Roland Garros | F (1978) | |
|
|
||
| Darrera actualització: 1 d'octubre de 2008 | ||
Manuel Orantes Corral, nascut el 6 de febrer de 1949 a Granada, Espanya va ser un tennista d'èxit durant els anys 1970 i 80.
En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va aconseguir 35 finals, estant les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Orantes va viure la seva infància al si d'una família humil al costat dels seus avis a la ciutat catalana de L'Hospitalet de Llobregat on va començar com recull pilotes al club de Tennis de la Salut.
L'any 1966 va donar els seus primers cops esportius quan va conquerir els títols júniors de Wimbledon i l'Orange Bowl. Dos anys després va guanyar a la gran figura del tennis espanyol de l'època Manuel Santana a la final del torneig de Madrid.
El 1969 va aconseguir el seu primer títol oficial, reconegut per la ATP al torneig de Barcelona a on va derrotar novament Santana a la final. Orantes va aconseguir el prestigiós torneig català en altres 2 oportunitats i va ser campió espanyol els anys 1967, 1970, 1971, 1974, 1975 i 1979. Ha aconseguit molts dels tornejos més importants sobre terra batuda incloent Roma, Hamburg, Montecarlo, Madrid i Barcelona i es manté com el tennista espanyol amb més títols de l'Era Open.
Va aconseguir el 1974, la final de Roland Garros, el més important torneig sobre pistes de terra batuda i un dels 4 Grand Slam. Allà va ser derrotat per la jove promesa sueca, el llegendari Björn Borg a 5 sets, després d'haver guanyat els dos primers. Un any abans havia arribat a ser el núm. 2 del món.
El 1975 va aconseguir el títol més important de la seva carrera. El 7 de setembre va derrotar el favorit Jimmy Connors a la final del US Open a Forest Hills, Nova York, guanyant així el seu únic torneig del Grand Slam. Va guanyar la final en sets quan el torneig es jugava sobre argila verda (pista lenta).
El 1976 va conquerir el seu segon gran títol en derrotar el polonès Wojciech Fibak a la final del Màsters de Houston sobre moqueta sintètica. El seu últim títol el va aconseguir l'any 1982 en guanyar el torneig de Bournemouth.
A més a més, al llarg de la seva carrera va guanyar 22 títols en la categoria de dobles, entre els quals destaquen Hamburg el 1975 i el Canadà el 1974. Va assolir 20 finals de dobles, incloent Roland Garros el 1978, Canadà el 1976 i Hamburg el 1973.
Ara com ara regenta l'escola de tennis que porta el seu nom, a Barcelona. El 15d'abril de 2012 va ser ingressat al Saló de la Fama del Tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.[1]
Copa Davis [modifica]
Va ser l'estendard de l'equip espanyol de Copa Davis entre 1967 i 1980, aconseguint un rècord de 60 victòries i 27 derrotes en partits de la Copa Davis.
El 1967 va col·laborar amb l'arribada fins a la final per al seu país, encara que en va perdre 5 dels 6 partits que va jugar, tres d'ells a la final davant de Austràlia en Brisbane.
Va ser també membre de l'equip espanyol guanyador de la primera edició de la Copa del Món de tennis el 1978 on van derrotar Austràlia a la final.
Després de la seva jubilació del tennis, Orantes va ser capità de Copa Davis per a Espanya fins l'any 1992 quan es va retirar després d'alguns conflictes amb els jugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal.
Tornejos de Grand Slam [modifica]
Campió individuals (1) [modifica]
| Any | Torneig | Oponent a la final | Resultat |
| 1975 | US Open |  Jimmy Connors |
6-4, 6-3, 6-3 |
Finalista individuals (1) [modifica]
| Any | Torneig | Oponent a la final | Resultat |
| 1974 | Roland Garros |  Suècia Björn Borg |
6-2 7-6 0-6 1-6 1-6 |
Finalista en dobles (1) [modifica]
| Any | Torneig | Parella | Oponents a la final | Resultat |
| 1978 | Roland Garros | EspanyaJosé Higueras |
Gene Mayer / Hank Pfister |
3-6 2-6 2-6 |
Títols de l'Era Open (55) [modifica]
Individuals (33) [modifica]
| Llegenda |
| Grand Slam (1) |
| Tennis Masters Cup (1) |
| ATP Tour (31) |
Estil de joc [modifica]
El granadí Manuel Orantes jugava els seus millors partits en pistes de terra batuda. Acostumava a jugar sempre del revés però el seu «drive» era demolidor.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Escola de Tennis Manuel Orantes. http://www.manuelorantes.com
