Manuel Orantes Corral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel Orantes
Nom real Manuel Orantes Corral
País Espanya Espanya
Residència Barcelona, Catalunya
Naixença 6 de febrer de 1949 (1949-02-06) (65 anys)
Granada, España
Alçada 1,77 m
Pes 75 kg
Professional 1968
Retirat 1984
Joc Esquerrà
Individual
Rècord partits 647-248
Títols 33
Millor rànquing 2 (23 d'agost de 1973)
Grand Slams
Open d'Austràlia CF (1968)
Roland Garros F (1974)
Wimbledon SF (1972)
US Open G (19755)
Dobles
Rècord partits 298–155
Títols 22
Millor rànquing 160 (3 de gener de 1983)
Grand Slams
Roland Garros F (1978)

Darrera actualització: 1 d'octubre de 2008

Manuel Orantes Corral, nascut el 6 de febrer de 1949 a Granada, Espanya va ser un tennista d'èxit durant els anys 1970 i 80.

En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent-hi Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va aconseguir 35 finals, estant les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orantes va viure la seva infància al si d'una família humil al costat dels seus avis a la ciutat catalana de L'Hospitalet de Llobregat on va començar com recull pilotes al club de Tennis de la Salut.

L'any 1966 va donar els seus primers cops esportius quan va conquerir els títols júniors de Wimbledon i l'Orange Bowl. Dos anys després va guanyar a la gran figura del tennis espanyol de l'època Manuel Santana a la final del torneig de Madrid.

El 1969 va aconseguir el seu primer títol oficial, reconegut per la ATP al torneig de Barcelona a on va derrotar novament Santana a la final. Orantes va aconseguir el prestigiós torneig català en altres 2 oportunitats i va ser campió espanyol els anys 1967, 1970, 1971, 1974, 1975 i 1979. Ha aconseguit molts dels tornejos més importants sobre terra batuda incloent Roma, Hamburg, Montecarlo, Madrid i Barcelona i es manté com el tennista espanyol amb més títols de l'Era Open.

Va aconseguir el 1974, la final de Roland Garros, el més important torneig sobre pistes de terra batuda i un dels 4 Grand Slam. Allà va ser derrotat per la jove promesa sueca, el llegendari Björn Borg a 5 sets, després d'haver guanyat els dos primers. Un any abans havia arribat a ser el núm. 2 del món.

El 1975 va aconseguir el títol més important de la seva carrera. El 7 de setembre va derrotar el favorit Jimmy Connors a la final del US Open a Forest Hills, Nova York, guanyant així el seu únic torneig del Grand Slam. Va guanyar la final en sets quan el torneig es jugava sobre argila verda (pista lenta).

El 1976 va conquerir el seu segon gran títol en derrotar el polonès Wojciech Fibak a la final del Màsters de Houston sobre moqueta sintètica. El seu últim títol el va aconseguir l'any 1982 en guanyar el torneig de Bournemouth.

A més a més, al llarg de la seva carrera va guanyar 22 títols en la categoria de dobles, entre els quals destaquen Hamburg el 1975 i el Canadà el 1974. Va assolir 20 finals de dobles, incloent-hi Roland Garros el 1978, Canadà el 1976 i Hamburg el 1973.

Ara com ara regenta l'escola de tennis que porta el seu nom, a Barcelona. El 15d'abril de 2012 va ser ingressat al Saló de la Fama del Tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.[1]

Copa Davis[modifica | modifica el codi]

Va ser l'estendard de l'equip espanyol de Copa Davis entre 1967 i 1980, aconseguint un rècord de 60 victòries i 27 derrotes en partits de la Copa Davis.

El 1967 va col·laborar amb l'arribada fins a la final per al seu país, encara que en va perdre 5 dels 6 partits que va jugar, tres d'ells a la final davant de Austràlia en Brisbane.

Va ser també membre de l'equip espanyol guanyador de la primera edició de la Copa del Món de tennis el 1978 on van derrotar Austràlia a la final.

Després de la seva jubilació del tennis, Orantes va ser capità de Copa Davis per a Espanya fins a l'any 1992 quan es va retirar després d'alguns conflictes amb els jugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal.

Tornejos de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Campió individuals (1)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent a la final Resultat
1975 US Open Estats Units Jimmy Connors 6-4, 6-3, 6-3

Finalista individuals (1)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent a la final Resultat
1974 Roland Garros Suècia Suècia Björn Borg 6-2 7-6 0-6 1-6 1-6

Finalista en dobles (1)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Parella Oponents a la final Resultat
1978 Roland Garros Espanya EspanyaJosé Higueras Estats UnitsGene Mayer / Hank Pfister 3-6 2-6 2-6

Títols de l'Era Open (55)[modifica | modifica el codi]

Individuals (33)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slam (1)
Tennis Masters Cup (1)
ATP Tour (31)
Data Torneig Superfície Oponent a la final Resultat
1. 4 d'octubre de 1969 Barcelona, Espanya Terra batuda Manolo Santana (España) 6-4 7-5 6-4
2. 18 d'octubre de 1971 Barcelona WCT, Espanya Terra batuda Robert Lutz (EUA) 6-4 6-3 6-4
3. 20 de març de 1972 Caracas, Veneçuela Pista dura Haroon Rahim (Pakistan) 6-4 7-5 6-4
4. 24 d'abril de 1972 Roma, Itàlia Terra batuda Jan Kodeš (Txecoslovàquia) 4-6 6-1 7-5 6-2
5. 15 de maig de 1972 Brussel·les, Bélgica Terra batuda Andreu Gimeno (Espanya) 6-4 6-1 2-6 7-5
6. 5 de juny de 1972 Hamburg, Alemanya Terra batuda Adriano Panatta (Itàlia) 6-3 9-8 6-0
7. 10 de juliol de 1972 Bastad, Suècia Terra batuda Ilie Nastase (Romania) 6-4 6-3 6-1
8. 2 d'abril de 1973 València, Espanya Terra batuda Adriano Panatta (Itàlia) 6-4 6-4 6-3
9. 22 d'abril de 1973 Niça, França Terra batuda Adriano Panatta (Itàlia) 7-6 5-7 4-6 7-6 12-10
10. 5 d'agost de 1973 Louisville, EUA Terra batuda John Newcombe (Austràlia) 3-6 6-3 6-4
11. 13 d'agost de 1973 Indianapolis, EUA Terra batuda Georges Goven (França) 6-4 6-1 6-4
12. 3 de març de 1975 El Caire, Egipte Terra batuda Francois Jauffret (França)
13. 23 de març de 1975 Montecarlo WCT, Mònaco Terra batuda Bob Hewitt (Austràlia) 6-2 6-4
14. 12 de maig de 1975 Bournemouth (Gran Bretanya) Terra batuda Onny Parun (Nova Zelanda) 6-3 4-6 6-2 7-5
15. 19 de maig de 1975 Hamburg, Alemanya Terra batuda Jan Kodeš (Txecoslovàquia) 3-6 6-2 6-2 4-6 6-1
16. 7 de juliol de 1975 Bastad, Suècia Terra batuda José Higueras (Espanya) 6-0 6-3
17. 4 d'agost de 1975 Indianapolis, EUA Terra batuda Arthur Ashe (EUA) 6-2 6-2
18. 11 d'agost de 1975 Mont-real, Canadà Pista dura Ilie Nastase (Romania) 7-5 6-0 6-1
19. 27 d'agost de 1975 US Open, Nova York, EUA Terra batuda Jimmy Connors (EUA) 6-4 6-3 6-3
20. 28 de març de 1976 València, Espanya Terra batuda Kjell Johansson (Suècia) 6-2 6-2 6-2
21. 4 de maig de 1976 Munic, Alemanya Terra batuda Karl Meiler (Alemanya)
22. 18 de juliol de 1976 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Jan Kodeš (Txecoslovàquia) 7-6 6-2 7-6
23. 4 d'octubre de 1976 Teheran, Iran Terra batuda Raúl Ramírez (Mèxic) 7-6 6-0 2-6 6-4
24. 11 d'octubre de 1976 Madrid, Espanya Terra batuda Eddie Dibbs (EUA) 7-6 6-2 6-1
25. 18 d'octubre de 1976 Barcelona, Espanya Terra batuda Eddie Dibbs (EUA) 6-1 2-6 2-6 7-5 6-4
26. 5 de desembre de 1976 Tennis Masters Cup, Houston, EUA Moqueta Wojtek Fibak (Polònia) 5-7 6-2 0-6 7-6 6-1
27. 8 d'agost de 1977 Indianapolis, EUA Terra batuda Jimmy Connors (EUA) 6-1 6-3
28. 23 d'agost de 1977 Boston, EUA Terra batuda Eddie Dibbs (EUA) 7-6 7-5 6-4
29. 31 d'octubre de 1977 Tokio Outdoor, Japó Terra batuda Kim Warwick (Austràlia) 6-2 6-1
30. 21 d'agost de 1978 Boston, EUA Terra batuda Harold Solomon (EUA) 6-4 6-3
31. 22 de maig de 1979 Munic, Alemanya Terra batuda Wojtek Fibak (Polònia) 6-3 6-2 6-4
32. 14 de setembre de 1981 Palerm, Itàlia Terra batuda Pedro Rebolledo (Xile) 6-4 6-0 6-0
33. 19 d'abril de 1982 Bournemouth, Gran Bretanya Terra batuda Ángel Giménez (Espanya) 6-2 6-0

Estil de joc[modifica | modifica el codi]

El granadí Manuel Orantes jugava els seus millors partits en pistes de terra batuda. Acostumava a jugar sempre del revés però el seu «drive» era demolidor.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]