Manuel Pérez Martínez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1944 (79 anys) Melilla (Espanya) |
| Secretari general Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) | |
| 1975 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) |
Manuel Pérez Martínez (n. Melilla, 1944), conegut com a Camarada Arenas, és el Secretari General del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE-r) des del 1975. Actualment viu a la presó de Castelló, on compleix condemna.
Biografia[modifica]
Manuel Pérez Martínez va néixer el 1944 a Melilla, en una família de classe obrera. Abans dels 12 anys abandona l'escola i més tard es trasllada, amb la seva família, a viure en una barraca del barri del Pozo del Tío Raimundo (Madrid), on es fa aprenent d'algepsaire. Més tard participa en les lluites del sector de la construcció, en les quals destacaria com a organitzador. En aquesta època comença a estudiar les obres dels clàssics del marxisme-leninisme, escasses i difícils d'aconseguir a causa de la censura franquista. La seva consciència proletària es reforça i interpreta que les lluites dels obrers han de sortir dels marges estrets del sindicalisme i del reformisme conciliador a què pretenia conduir-les el revisionisme del Partit Comunista de Santiago Carrillo.
Fa el servei militar en un vaixell de guerra, on crea una cèl·lula comunista. De nou a Madrid, comença a dirigir les lluites dels veïns del Pozo per la millora de les condicions de vida i, més tard, crea les Joventuts Comunistes de Vallecas, des d'on combat els carrillistes. Al final dels anys seixanta, el seu activisme polític el porta per primera vegada a la presó.
Després de la seva sortida de la presó, al començament dels anys setanta, s'incorpora a l'Organització de Marxistes-Leninistes d'Espanya (OMLE), de la qual es convertiria en el dirigent més ferm. És llavors que s'esplaia i s'intensifica la seva activitat revolucionària. Realitza tasques de propaganda i d'organització, alhora que participa en vagues i manifestacions.
El 8 de juny del 1975 participa en el Congrés Reconstitutiu de l'OMLE, amb la lectura d'un Informe Polític històric per crear les bases per a la reconstrucció del Partit Comunista d'Espanya. Dos anys després, té lloc el II Congrés, en el qual quedarien fixades les tesis del que s'ha denominat política de resistència a l'estat burgès i el feixisme, que incloïa el recurs a la lluita armada guerrillera per part dels obrers en el seu enfrontament amb els moderns estats capitalistes i per a la presa del poder. És en aquest segon congrés on Manuel Pérez és elegit Secretari General del PCE(r). Uns mesos després, tot el Comitè Central de l'encara dèbil PCE(r) és detingut a Benidorm (Marina Baixa), amb "Arenas" al capdavant com a Secretari General.
A la Comuna Carlos Marx de presos del PCE(r) i dels GRAPO, a la presó de Sòria, "Arenas" s'esforça a crear quadres comunistes mitjançant la transmissió de coneixements i experiències. Durant els anys d'enfrontament contra el règim d'aïllamient de presos polítics, Manuel Pérez va passar mesos d'aïllament severíssim.
El 1984 torna a sortir de la presó, però la persecució policial l'empeny de nou a la clandestinitat. Es va exiliar a França, des d'on dirigiria el PCE(r) fins al 2000, any en què és detingut a París i empresonat pels tribunals francesos.
El 2006 és extradit a l'Estat espanyol, on es veu encausat en deu sumaris. De tots ells ha sortit absolt o amb el sumari sobresseït . El 2009, però, després de la seva última absolució a l'Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Suprem decideix anul·lar la sentència i condemnar-lo a set anys més de presó com a inductor o autor material per "comissió per omissió" per no haver impedit una acció armada dels GRAPO contra la seu del PSOE de Barcelona, l'any 2000.[1][2] També ha estat encausat en el sumari del segrest i desaparició de l'empresari Publio Cordón i per la col·locació d'una bomba en una empresa de treball temporal de Madrid.
Arenas sempre ha negat els càrrecs i la pertinença als GRAPO i insisteix que el partit mai ha estat vinculat a aquest grup, per la qual cosa es considera a si mateix un pres polític.
Referències[modifica]
- ↑ (castellà) «Condenan «de por vida» al dirigente del PCE(r) Camarada Arenas». Gara, 18-04-2009. Arxivat de l'original el 2019-09-12 [Consulta: 15 juliol 2011].
- ↑ (castellà) «El "Camarada Arenas", expulsado de la sala por cantar 'La Internacional'». Público, 29-10-2010.
Enllaços externs[modifica]
- (castellà) Entrevista al Camarada Arenas Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. a Google Video.