Manuel Uribarri Barutell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1896  Burjassot (Horta Nord) |
| Mort | 6 octubre 1962 (65 anys) Veracruz (Mèxic) |
| Activitat | |
| Ocupació | guàrdia civil, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Bàndol Republicà |
| Rang militar | tinent coronel |
| Comandant de (OBSOLET) | Columna Uribarri, 46a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) i Servei d'Informació Militar |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Signatura  | |
Manuel Uribarri Barutell (Burjassot, 23 de novembre de 1896 - Veracruz, 6 d'octubre de 1962) també anomenat Manuel Uribarry fou un oficial de la Guàrdia Civil valencià, notable per la seva intervenció en la Guerra Civil en el camp republicà.[1]
Biografia[modifica]
En esclatar la Guerra Civil, Uribarri era capità de la Guàrdia Civil. També pertanyia a la maçoneria i al partit valencianista Esquerra Valenciana. El 19 de juliol de 1936, Uribarri va ser nomenat comandant militar del comitè de vaga creat per les organitzacions obreres de València, que havien declarat la vaga general.[2] Com a tal, va ser el responsable d'organitzar i instruir a les milícies de València.
A principis d'agost, Uribarri va organitzar una columna d'uns tres-cents milicians, guàrdies civils, d'assalt i carabiners[4] per a col·laborar amb la columna organitzada pel capità Alberto Bayo des de Barcelona per prendre l'illa de Mallorca. L'expedició va sortir de València el 7 d'agost.[4] Abans del fracàs del desembarcament de Mallorca, la columna Uribarri va prendre Formentera i va col·laborar en la presa d'Eivissa. No obstant això, la falta d'entesa entre Bayo i Uribarri sobre qui estava al comandament de l'expedició[4] va fer que aquest últim tornés a València, acusant a Bayo d'haver assumit funcions que no li eren pròpies en nom de la Generalitat de Catalunya.[5] Després d'aquests fets, Uribarri va lluitar en diversos fronts de guerra arribant a tinent coronel. El primer d'ells va ser el d'Extremadura, al comandament de la "columna fantasma",[6] sense que la seua participació fos capaç de frenar a l'exèrcit d'Àfrica, que es va situar a les portes de Talavera. En desembre del 36, la "columna fantasma" esdevé la base de la 46 Brigada Mixta, de la que Uribarri seria cap i Josep Castanyer comissari.[7]
A principis de 1938 va ser nomenat cap del Servei d'Informació Militar (SIM) pel ministre de Defensa, Indalecio Prieto.[8] No obstant això, el 22 d'abril d'aquest any va fugir a França,[9] al·legant diferències irreconciliables amb el president del govern, Juan Negrín, i amb els comunistes. D'aquí va passar a Cuba on va col·laborar en diverses organitzacions de l'exili republicà, entre elles, en la dècada de 1950, l'Agrupació Socialista Espanyola a Cuba.[10] Azaña va assenyalar en les seves memòries que Uribarri s'hauria apropiat de diners abans d'escapolir-se a Perpinyà. El mateix va indicar el general Rojo.[9] En el seu moment, l'ambaixada de la República Espanyola a Cuba també el va acusar de desertor i d'haver-se apropiat de fons.[11] No obstant això, Jorge Domingo, en la seua obra sobre l'exili republicà a Cuba, afirma que aquestes acusacions no serien certes, del que donaria prova les dificultats econòmiques que va viure a Cuba, la seva acceptació en les organitzacions de l'exili republicà i els seus contactes amb Gordón Ordás i Indalecio Prieto quan aquests van visitar l'illa. Les acusacions serien més aviat fruit del seu caràcter arrogant i d'una campanya comunista davant les seues acusacions contra ells.[11] Va morir en la pobresa a l'exili.
Escrits[modifica]
Durant el seu exili, Uribarri va escriure tres llibres descrivint les seves experiències en la Guerra Civil i pretenent exculpar-se de les acusacions que en la seva missió capdavant del SIM havia fet Negrín: La quinta columna española. Revelaciones sensacionales. Tomo I (1943), La quinta columna española. El SIM de la República. Tomo II (1943) i El triunfo de la traición. En ells, s'hi mostrava igualment contrari al cop militar que va desencadenar la Guerra Civil i a la participació comunista, incloent també informació sobre les seves accions al comandament del servei de seguretat republicà.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Manuel Uribarri Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine. a Memòria Valencianista
- ↑ (Pagès 2008, pàg. 71)
- ↑ El escudo del Valencia también fue símbolo republicano notícia a Superdeporte del 23 de març de 2011 (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (Mainar Cabanes, pàg. 31)
- ↑ (Mainar Cabanes, pàg. 32)
- ↑ El Ejército Popular: Actividad militar de las columnas milicianas. La guerra de columnas (Valle del Tajo. Talavera y Toledo) Arxivat 2011-08-22 a Wayback Machine.
- ↑ Historia de las Brigadas Mixtas del E. P. de la República, de Carlos Engel. 1.999 (castellà)
- ↑ (Domingo 2009, pàg. 263)
- ↑ 9,0 9,1 (Viñas 2008, pàg. 300)
- ↑ (Domingo 2009, pàg. 274)
- ↑ 11,0 11,1 (Domingo 2009, pàg. 256)
- ↑ (Domingo 2009, pàg. 177-178)
Bibliografia[modifica]
- Domingo, Jorge. El exilio republicano español en Cuba. Siglo XXI de España Editores, 2009. ISBN 9788432313875.
- Mainar Cabanes, Eladi. De milicians a soldats: les columnes valencianes en la Guerra Civil. València: Universitat de València, 1998. ISBN 9788437033495.
- Pagès, Pelai. La guerra civil als Països Catalans, 1936- 1939. València: Universitat de València, 2007. ISBN 9788437067353.
- Viñas, Ángel. El honor de la República: entre el acoso fascista, la hostilidad británica y la política de Stalin. Crítica, 2008. ISBN 978-84-7423-765-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Uribarri Barutell |