Manuel Valdés Blasco
Manuel Valdés Blasco, més conegut com Manolo Valdés (València, 8 de març de 1942) és un pintor i escultor valencià resident a Nova York.[1]
L'any 1957 es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València. Hi va romandre dos anys i després va abandonar els estudis per dedicar-se a pintar.
Va ser un dels fundadors del moviment Estampa Popular Valenciana , actiu entre 1964 i 1967, que seria germen de l'Equip Crònica, fundat en companyia de Joan Antoni Toledo i Rafael Solbes, en el qual es va mantenir fins la mort de Solbes, l'any 1981, tot i que als dos anys de la fundació del grup, Toledo ja l'havia abandonat.
En la dècada del 1990 es va establir a Nova York, on va seguir experimentant amb les noves formes d'expressió i es va donar a conèixer al públic nord-americà.
Taula de continguts |
Obra [modifica]
Després de la dissolució de l'Equip Crònica, va continuar conreant l'estètica Pop que l'havia caracteritzat, però buscant inspiració en l'art dels segles XVI i XVII.
Influït per Rembrandt, Rubens, Velázquez i Matisse, Manolo Valdés realitza una obra de gran format en la qual les llums i colors expressen un sentiment de tactilitats pel tractament donat als materials. La seua obra força l'observador a indagar en la memòria i buscar imatges significatives de la història de l'art.
A més dels treballs exposats com a integrant de l'Equip Crònica, Valdés va realitzar, entre els anys 1965 i 1981, més de 70 exposicions, tant individuals com col lectives.
A partir de l'any 1989 la seua producció va girar vers l'escultura. Com a escultor, és autor de La Dama del Manzanares (2003), obra de 13 metres d'alçada situada al Parc Lineal del Manzanares (Madrid) i de la Dama Ibèrica (2006), situada en l'Avinguda de les Corts Valencianes de València.
Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen: el Premi Senyera de l'Ajuntament de València (1964), la Medalla de plata de la II Biennal Internacional de Gravats a Tòquio, el premi Alfons Roig de la Diputació de València (1984), Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1986), la Condecoració de l'Ordre d'Andrés Bello a la classe de Banda d'Honor, a Veneçuela (1993), etc.[2]
Galeria [modifica]
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Valdés Blasco |
- (castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
Enllaços exteriors [modifica]
- (castellà) Biografia de Manolo Valdés
- (castellà) Manolo Valdés. Anàlisi crítica
- Web Paco Alberola sobre Equip Crònica
