Manuel Valdés Blasco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exposició de Manolo Valdés al carrer a Valladolid
Escultura de Manolo Valdés exposada en una plaça de Valladolid

Manuel Valdés Blasco, més conegut com a Manolo Valdés (València, 8 de març de 1942) és un pintor i escultor valencià resident a Nova York.[1]

L'any 1957 es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València. Hi va romandre dos anys i després va abandonar els estudis per dedicar-se a pintar.[cal citació]

Va ser un dels fundadors del moviment Estampa Popular Valenciana, actiu entre 1964 i 1967, que seria germen de l'Equip Crònica, fundat en companyia de Joan Antoni Toledo i Rafael Solbes, en el qual es va mantenir fins a la mort de Solbes, l'any 1981, tot i que als dos anys de la fundació del grup, Toledo ja l'havia abandonat.[cal citació]

En la dècada del 1990 es va establir a Nova York, on va seguir experimentant amb les noves formes d'expressió i es va donar a conèixer al públic nord-americà.

Obra[modifica | modifica el codi]

Després de la dissolució de l'Equip Crònica, va continuar conreant l'estètica Pop que l'havia caracteritzat, però buscant inspiració en l'art dels segles XVI i XVII.

Influït per Rembrandt, Rubens, Velázquez i Matisse, Manolo Valdés realitza una obra de gran format en la qual les llums i colors expressen un sentiment de tactilitats pel tractament donat als materials. La seua obra força l'observador a indagar en la memòria i buscar imatges significatives de la història de l'art.

A més dels treballs exposats com a integrant de l'Equip Crònica, Valdés va realitzar, entre els anys 1965 i 1981, més de 70 exposicions, tant individuals com col lectives.

A partir de l'any 1989 la seua producció va girar vers l'escultura. Com a escultor, és autor de La Dama del Manzanares (2003), obra de 13 metres d'alçada situada al Parc Lineal del Manzanares (Madrid) i de la Dama Ibèrica (2006), situada en l'Avinguda de les Corts Valencianes de València.

Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen: el Premi Senyera de l'Ajuntament de València (1964), la Medalla de plata de la II Biennal Internacional de Gravats a Tòquio, el premi Alfons Roig de la Diputació de València (1984), Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1986), la Condecoració de l'Ordre d'Andrés Bello a la classe de Banda d'Honor, a Veneçuela (1993), etc.[2]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mas, Ricard. «Pop-up Valdés, escultura al carrer». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.42. ISSN: 1885-4389.
  2. Tendencias del Mercado del arte [Madrid], núm. 20, febrer 2009, p.26-28. ISSN: 1887-5483.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Valdés Blasco
  • (castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0

Enllaços exteriors[modifica | modifica el codi]