Manuel Valls (polític)
| Manuel Valls | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 16 de maig de 2012 |
|
| Precedit per | Claude Guéant |
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 18 de març de 2001 |
|
| Precedit per | Christian Olivier |
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 18 de juny de 2002 |
|
|
|
|
| Naixement | 13 d'agost de 1962  Barcelona, el Barcelonès |
| Partit polític | Partit Socialista |
| Parella | Anne Gravoin |
Manuel Valls (Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francès. És membre del Partit Socialista Francès (PS) i ha estat escollit alcalde d'Évry i diputat de la primera circumscripció d'Essonne. Actualment és Ministre de l'Interior en el govern de Jean-Marc Ayrault.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut a Barcelona, el 13 d'agost de 1962[2], Valls és un dels pocs polítics francesos que ha adquirit la nacionalitat francesa per naturalització.
El seu pare, Xavier Valls (Horta, Barcelona, 18 de setembre de 1923 - Barcelona, 17 de setembre de 2006)[3], artista pintor casat amb una suïssa italianòfona, Luisangela Galfetti, va emigrar a França a finals dels anys 40. Xavier Valls pertany al corrent de la jove pintura de l'escola de París.
Manuel va estudiar Història a la Universitat París 1, on es va sumar a les xarxes de Michel Rocard. Perfectament quadrilingüe (francès, català, castellà i italià) és pare divorciat de 4 fills, viu amb la violinista Anne Gravoin, primer premi de violí i de música de cambra del Conservatori de París.
Entre 1983 i 1986 va estar vinculat a Robert Chapuis, diputat de l'Ardècha. El 1988 va succeir a Henri Kaminska al capdavant del Partit Socialista a Argenteuil-Bezons. Als 24 anys va ser escollit al Consell regional de l'Illa de França, del qual va arribar a ser el primer vicepresident. Va esdevenir secretari nacional de comunicació del Partit Socialista Francès i també primer secretari de la federació de Val-d'Oise. Després es va encarregar de la comunicació i de la premsa al gabinet de Lionel Jospin.
Al març de 2001 va ser escollit alcalde d'Évry (Essonne) i al juny de 2002 diputat per la circumscripció d'Essonne per a la legislatura 2002-2007. L'any 2007 va ser reelegit amb el 60,12% dels vots. A partir d'aquell moment va advocar per una refundació del Partit Socialista i un canvi de nom. Suposadament, el 2007 va refusar formar part del govern d'"obertura" de Nicolas Sarkozy. El 2008 va ser reelegit alcalde d'Évry.
És un dels homes de confiança del govern d'Hollande.[4]
Obres [modifica]
- Les habits neufs de la gauche (en francès). Éditions Robert Laffont, 2006.
- La laïcité en face (en francès). Éditions Desclée de Brouwer, 2005. (diàleg amb Virginie Malabard).
- Pour en finir avec le vieux socialisme... et être enfin de gauche (en francès). Robert Laffont, 2008. (diàleg amb Claude Askolovitch).
| Precedit per: Claude Guéant |
Ministre de l'Interior 2012–actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Christian Olivier |
Batlle d'Évry 2001-actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
Referències [modifica]
- ↑ Valls, la calma sobria, El País, 9 octubre 2011
- ↑ Le Point 1820 (2 août 2007), p. 24-27.
- ↑ Biographie
- ↑ Vicente, Àlex. «Valls, l'influent home de confiança d'Hollande». Diari Ara [Barcelona], 6/01/2013, p.18. ISSN: 2014-010X.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Valls (polític) |
- Le blog de Manuel Valls (francès)
- Fitxa a l'Assemblée Nationale (francès)
- Entrevista a Manuel Valls, a "La Nit al Dia", de 28 de novembre de 2005 (català)
