Manuel Vilas Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Manuel Vilas)
Infotaula de personaManuel Vilas Vidal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barbastre (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa - filologia hispànica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia, assaig i narració Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAna Merino Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 2986091

Manuel Vilas (Barbastre, Osca, 1962) és un narrador i poeta espanyol.[1] Escriu habitualment en premsa (ABC, Heraldo de Aragón i El Mundo) i en revistes literàries. Les seves obres s'han traduït al portuguès, el francès i l'alemany, i figura en diverses antologies nacionals, tant de poesia com de narrativa, entre les quals en destaquem les aparegudes recentment: Pequeñas resistencias. Antología del nuevo cuento español (Páginas de espuma, 2010) y Las moradas del verbo. Poetas de la democracia (Calambur, 2010).[2] El 2019 va ser finalista del Premi Planeta.[3]

El 2023, amb l'obra Nosotros, va guanyar el Premi Nadal de novel·la en castellà[4]

Novel·la[modifica]

  • Ordesa (Alfaguara, 2018)
  • Lou Reed era español (Malpaso, 2016)
  • El luminoso regalo (Alfaguara, 2013)
  • Los inmortales (Alfaguara,2012)
  • Aire Nuestro (Alfaguara, 2009)
  • España (DVD, 2008; tercera edició a Punto de Lectura, 2012)
  • Magia (DVD, 2004)

Relats[modifica]

  • Libro de relatos Zeta (DVD, 2002; segona edició a Salto de Página, 2014)

Poesia[modifica]

  • Gran Vilas (XXXIII Premio Ciudad de Melilla, Visor, 2012)
  • Amor. poesía reunida, 1988-2010 (Visor, 2010)
  • Calor (VI Premi Fray Luis de León, Visor, 2008)
  • Resurrección (XV Premi Jaime Gil de Biedma, Visor, 2005)
  • El Cielo (DVD, 2000)

Texts híbrids[modifica]

  • Listen to me (La Bella Varsovia, 2013)
  • Dos años felices (Mira editores, 1996)

Assaig[modifica]

  • MV Reloaded (Tropo Editores, 2011)
  • La región intermedia (Prames, 1999)
  • La vida sin destino (Mira editores, 1994)

Referències[modifica]

  1. Manuel Vilas
  2. «Manuel Vilas». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  3. «Las protestas por la sentencia llegan a la feria del libro de Frankfurt», 18-10-2019. [Consulta: 21 octubre 2019].
  4. «Manuel Vilas se alza con el Nadal 2023 con una novela sobre la muerte y el duelo». El Periódico, 06-01-2023 [Consulta: 7 gener 2023].

Enllaços externs[modifica]