Manuel Villacampa del Castillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Villacampa del Castillo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1827 Modifica el valor a Wikidata
Betanzos (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1889 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Melilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1843-1883
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Primera República Espanyola
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Brigada
ConflicteSegona Guerra Carlina
Tercera Guerra Carlina

Manuel Villacampa del Castillo (Betanzos, 17 de febrer de 1827 - Melilla, 12 de febrer de 1889), fou un militar espanyol, d'ideologia progressista i republicana, que va protagonitzar un pronunciament fallit contra la restauració borbònica en 1886.

Biografia[modifica]

Malgrat haver nascut a Galícia, la seva família era originària de l'Alt Aragó. Era fill del tinent coronel d'infanteria José Villacampa y Periel i nebot de Pedro Villacampa y Periel, que va portar el cognom Maza de Lizana, (1776-1854) capità general de l'exèrcit i destacat militar liberal, heroi de la Guerra del Francès. Després de la mort del seu pare en 1836, la seva mare, Rosa del Castillo, el va inscriure a l'escola militar. Tenia dos germans, José i Federico. Es va casar amb Matilde Morán.

Va participar en la revolució de 1868, en la que va tenir un paper destacat a la ciutat de Granada. Quant a campanyes militars, va participar en la Segona Guerra Carlina (1846-1849) i en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Durant la Primera República Espanyola va ser nomenat general (1873) i governador militar de Castelló de la Plana (1874).

En 1877 va ser destituït dels seus càrrecs i empresonat al castell de Bellver. En ser posat en llibertat, va dirigir l'Associació Republicana Militar i va començar a preparar la revolta republicana del 19 de setembre de 1886 que organitzava com a líder civil Manuel Ruiz Zorrilla. Després de ser detingut, va ser jutjat i condemnat a mort, pena que va ser commutada per la de presó perpètua a Àfrica (primer a Fernando Poo i des de 1887 a Melilla, on va ser cuidat fins a la seva mort per la seva filla Emilia, que procurava defensar-lo de les humiliacions que se li imposaven). Fou enterrat al cementiri de San Carlos de Melilla.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]