Manuel d'Amat i de Junyent
| Manuel d'Amat i de Junyent | |
|---|---|
 Manuel d'Amat i de Junyent, com a governador de Xile. |
|
| Naixement | 1707 Vacarisses |
| Defunció | 1782 Barcelona |
| Sepultura | Santa Maria del Pi, Barcelona |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Conegut per | Governador de Xile i president de l'Audiència de Xile (1755-1761) 31é Virrei del Perú (12 d'octubre de 1761 - 17 de juliol de 1776) |
| Títol | Virrei del Perú |
| Mandat | 12 d'octubre de 1761 - 17 de juliol de 1776 |
| Predecessor | Domingo Ortíz de Rosas |
| Successor | Félix de Berroeta |
| Creences religioses | Catòlic |
| Muller/s | Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru |
| Pares | Josep d'Amat i de Planella i Marianna de Junyent i de Vergós |
Signatura
 |
|
Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704[1][2] i 1707[2][3] Barcelona, 1782) va ser un militar espanyol i virrei del Perú.[1]
Pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent i de Vergós, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Va ingressar a l'orde militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-1727), i en el Regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734).
Taula de continguts |
Virregnat [modifica]
Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador de Xile i president de l'Audiència de Xile (1755-1761), país on va instituir la milícia urbana i on va promoure obres públiques al territori.[1] El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-1776). Com a Virrei del Perú, a banda d'ocupar-se de la bona explotació de les mines d'or i plata del Potosí, es veié amb la necessitat de reconstruir el port del Callao i la ciutat de Lima assolades per un terratrèmol i tsunami poc temps abans.[4] Així doncs, durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars de la costa del Pacífic i va fundar diversos cossos militars,[1] com ara el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat, i també una milícia urbana. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770)[1] i les tres expedicions de l'Águila (1772-1775, amb Domingo de Bonechea) a Tahití, la qual van reanomenar com a illa d'Amat.[1] També fou el responsable d'expulsar del Perú la Companyia de Jesús i protegir els interessos del patrimoni reial.[1]
La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi»,[1] van inspirar a Prosper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera La Périchole (1868). Segons la llegenda el Virrei Amat obsequià a Miquita Villegas, una resplendent carrossa daurada amb la qual es pasejava per l'aristocràtica Alameda de los Descalzos. Segons explica José Luis de Vilallonga, (1920-2007), nové marquès de Castellbell, a les seves memòries quan Manuel d'Amat tornà a Barcelona s'endugué aquell carruatge, que podria ser, segons afirmava, sense rigor històric, el mateix aristòcrata el que encara avui es conserva a la seva antiga mansió de Sant Feliu de Llobregat, el palau Falguera. Sembla que Manuel d'Amat introduí l'actriu a la cort, la féu participar en els actes oficials i que li respectessin jerarquia. La tradició diu també que algunes obres d'infraestructura que va encarregar a Lima, com l'actual Paseo de Aguas i la Plaça de Toros d'Acho, les va fer per complaure la seva amant.[5] El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya.
Retorn a Europa [modifica]
El 1777, simultàniament al “judici de residència” sobre la seva gestió al virregnat del Perú que els seus enemics li van incoar i del que en resultaria absolt, va tornar a Barcelona. En aquesta ciutat ja des del 1773 s'havia fet construir un palau a la Rambla (esbossat per ell mateix) que avui es coneix com a Palau de la Virreina.[1] També va fer construir una torre d'estiueig a Gràcia a l'actual plaça de la Virreina[5] i una casa d'estil colonial al feu que la seva família tenia a Abrera; però no s'ha conservat cap d'aquestes dues darreres construccions. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra sobre els terrenys resultat de l'enderrocament de la casa d'Ametller i la del doctor Fontanet. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, novícia del Monestir de les Jonqueres de Barcelona a la que triplicava en edat,[5] coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i així li va quedar el seu malnom.
Un nebot seu fou Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, autor de la coneguda obra costumista Calaix de sastre.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 37
- ↑ 2,0 2,1 «Manuel d'Amat i de Junyent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ CAPSIR I MAÍZ, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Consell Comarcal del Baix Llobregat/Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007
- ↑ Of the forty viceroys who governed peru during the colonial period, three had exceptional stature Lloc web de l'Ambaixada del Perú al Regne Unit [consulta 30/5/2010]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 En guàrdia - El virrei Amat (amb Héctor Oliva) [podcast]. catradio.cat.
Bibliografia [modifica]
- Calaix de sastre I 1769-1791. Rafael d'Amat i de Cortada. Baró de Maldà. Curial Edicions Catalanes, S.A. ISBN 84-7256-291-3.
- CAPSIR I MAÍZ, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Consell Comarcal del Baix Llobregat/Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007
Enllaços externs [modifica]
- «Manuel d'Amat i de Junyent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Rodríguez Camilloni, Humberto. «Manuel de Amat y Junyent y la Navona de Lima: un ejemplo de diseño urbano barroco del siglo XVIII en el virreinato del Perú» (PDF) (en castellà). Anales del Instituto de Investigaciones Estéticas, Núm. 74-75, 1999, p. 147-176 [Consulta: 30 maig 2010].
- Plaza de Toros de Lima - Acho. (castellà)
- El paseo de aguas. (castellà)
