Manuel d'Amat i de Junyent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel d'Amat i de Junyent

Manuel d'Amat i de Junyent, com a governador de Xile.
Naixement 1707
Vacarisses
Defunció 1782
Barcelona
Sepultura Santa Maria del Pi, Barcelona
Nacionalitat Espanyola
Conegut per Governador de Xile i president de l'Audiència de Xile (1755-1761)
31é Virrei del Perú (12 d'octubre de 1761 - 17 de juliol de 1776)
Títol Virrei del Perú
Mandat 12 d'octubre de 1761 - 17 de juliol de 1776
Predecessor Domingo Ortíz de Rosas
Successor Félix de Berroeta
Religió Catòlic
Pares Josep d'Amat i de Planella i Marianna de Junyent i de Vergós
Signatura

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704[1][2] i 1707[2][3] Barcelona, 1782) va ser un militar espanyol i virrei del Perú.[1]

Pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent i de Vergós, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Va ingressar a l'orde militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-1727), i en el Regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734).

Virregnat[modifica | modifica el codi]

Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador de Xile i president de l'Audiència de Xile (1755-1761), país on va instituir la milícia urbana i on va promoure obres públiques al territori.[1] El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-1776). Com a Virrei del Perú, a banda d'ocupar-se de la bona explotació de les mines d'or i plata del Potosí, es veié amb la necessitat de reconstruir el port del Callao i la ciutat de Lima assolades per un terratrèmol i tsunami poc temps abans.[4] Així doncs, durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars de la costa del Pacífic i va fundar diversos cossos militars,[1] com ara el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat, i també una milícia urbana. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770)[1] i les tres expedicions de l'Águila (1772-1775, amb Domingo de Bonechea) a Tahití, la qual van reanomenar com a illa d'Amat.[1] També fou el responsable d'expulsar del Perú la Companyia de Jesús i protegir els interessos del patrimoni reial.[1]

Perricholi

La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi»,[1] van inspirar a Prosper Merimée l'obra La carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera La Périchole (1868). Segons la llegenda el Virrei Amat obsequià a Miquita Villegas, una resplendent carrossa daurada amb la qual es passejava per l'aristocràtica Alameda de los Descalzos. Segons explica José Luis de Vilallonga, (1920-2007), nové marquès de Castellbell, a les seves memòries quan Manuel d'Amat tornà a Barcelona s'endugué aquell carruatge, que podria ser, segons afirmava, sense rigor històric, el mateix aristòcrata el que encara avui es conserva a la seva antiga mansió de Sant Feliu de Llobregat, el palau Falguera. Sembla que Manuel d'Amat introduí l'actriu a la cort, la féu participar en els actes oficials i que li respectessin jerarquia. La tradició diu també que algunes obres d'infraestructura que va encarregar a Lima, com l'actual Paseo de Aguas i la plaça de toros d'Acho, les va fer per complaure la seva amant.[5] El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya.

Retorn a Europa[modifica | modifica el codi]

El 1777, simultàniament al “judici de residència” sobre la seva gestió al virregnat del Perú que els seus enemics li van incoar i del que en resultaria absolt, va tornar a Barcelona. En aquesta ciutat ja des del 1773 s'havia fet construir un palau a la Rambla (esbossat per ell mateix) que avui es coneix com a Palau de la Virreina.[1] També va fer construir una torre d'estiueig a Gràcia a l'actual plaça de la Virreina[5] i una casa d'estil colonial al feu que la seva família tenia a Abrera; però no s'ha conservat cap d'aquestes dues darreres construccions. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra sobre els terrenys resultat de l'enderrocament de la casa d'Ametller i la del doctor Fontanet. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, novícia del Monestir de les Jonqueres de Barcelona a la que triplicava en edat,[5] coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i així li va quedar el seu malnom.

Un nebot seu fou Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, autor de la coneguda obra costumista Calaix de sastre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 37
  2. 2,0 2,1 «Manuel d'Amat i de Junyent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. CAPSIR I MAÍZ, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Consell Comarcal del Baix Llobregat/Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007
  4. Of the forty viceroys who governed peru during the colonial period, three had exceptional stature Lloc web de l'Ambaixada del Perú al Regne Unit [consulta 30/5/2010]
  5. 5,0 5,1 5,2 En guàrdia - El virrei Amat (amb Héctor Oliva) [podcast]. catradio.cat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calaix de sastre I 1769-1791. Rafael d'Amat i de Cortada. Baró de Maldà. Curial Edicions Catalanes, S.A. ISBN 84-7256-291-3.
  • CAPSIR I MAÍZ, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Consell Comarcal del Baix Llobregat/Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]