Manuel de Copons i d'Esquerrer
 119è President de la Generalitat de Catalunya |
|
|---|---|
| 1707 - 1710 | |
| Nascut | segle XVII segle XVIII |
| Càrrec eclesiàstic | monjo cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles |
Manuel de Copons i d'Esquerrer (?, segle XVII - ?, segle XVIII), monjo cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles[1] va ser nomenat el 119è president de la Generalitat de Catalunya (1707-1710) el 22 de juliol de 1707.
Nascut a Malmercat, fill de Jacint de Copons i de Gay, 5è senyor de Malmercat (oïdor del braç militar per la Vegueria de Lleida, sotsvegueria de Pallars) i de Magdalena Esquerrer. El seus germans foren:
- Josep de Copons i d'Esquerrer (1683-1738) 6è senyor de Malmercat. Corts 1701 i 1705 (Marquès de Malmercat per Carles III d'Àustria el 5/7/1717), casat amb Isabel de Cordelles i Romanyer, pubilla de Felicià de Cordelles Marqués de Mura i patró del Col·legi Cordelles de Barcelona.
- Plàcid de Copons i d'Esquerrer, doctor en dret i oïdor de la Reial Audiència. Corts 1701 i 1705.
Els Copons de Malmercat participaren directament en la lluita contra els partidaris de Felip V. Després de l'11 de setembre foren represaliats.[2]
Després de la batalla d'Almansa i la conquesta del Regne de València a finals del trienni anterior, els felipistes varen començar una conquesta sistemàtica del territori. A Catalunya en aquest trienni és produí el setge de Lleida, entre el 9 de setembre i el 10 de novembre de 1707, i de Tortosa.
Catalunya es va mantenir sota el règim de l'Arxiduc Carles en aquest període i cap al final es va produir la la contraofensiva austracista que acaba amb la conquesta efímera de Madrid i la retirada definitiva dels austriacistes cap a Catalunya.[3]
El 1718 seguia com a cambrer del Monestir de Banyoles i assistia com a síndic al Capítol General dels benedictins, segons reculls històrics.
| Precedit per: Josep Grau |
President de la Generalitat de Catalunya 1707–1710 |
Succeït per: Francesc Antoni de Solanell i de Montellà |
Referències [modifica]
- ↑ Ernest Zaragoza Pascual Història de la Congregació Benedictina Claustral Abadia de Montserrat 2004. Pàg. 215
- ↑ El castell de Malmercat
- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). Pàg. 316-317
.jpg)
