Manuel de Pedrolo i Molina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel de Pedrolo
Naixement 1 d'abril de 1918
L'Aranyó, Segarra
Mort 26 de juny de 1990 (als 72 anys)
Barcelona, Barcelonès
Activitat Escriptor
Nacionalitat Catalunya
Primeres obres El premi literari i més coses (1953)
Obres principals Mecanoscrit del segon origen

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi - Galvany (carrer de Calvet, núm. 9).[1] Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

Casa natal de Manuel de Pedrolo.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les que, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.[2]

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:

També ha publicat llibres de contes:

  • Crèdits humans

Algunes de les seves obres de teatre són:

  • Cruma
  • Homes i no
  • Situació bis

I llibres recull d'articles polítics en premsa

  • Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
  • Cròniques

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Novel·les i contes[modifica | modifica el codi]

  • El premi literari i més coses. Barcelona, Selecta, 1953. València, Edicions Bromera, 1990
  • Es vessa una sang fàcil. Barcelona, Albertí editor, 1954, 1964. Edicions La Magrana, 1986
  • Mr Chase, podeu sortir. Barcelona, Albertí editor, 1955
  • Estrictament personal. Barcelona, Editorial Selecta, 1955
  • Domicili provisional. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1956. Barcelona, Edicions La Magrana, 1982. Barcanova, 1990
  • Un món per a tothom. Barcelona, Albertí editor, 1956
  • Les finestres s'obren de nit. Palma de Mallorca, Moll, 1957
  • Violació de límits. Barcelona, Albertí editor, 1957
  • Crèdits humans. Barcelona, Selecta, 1957
  • L'inspector arriba tard. Palma de Mallorca, Moll, 1960. Barcelona, Edicions La Magrana, 1988
  • Una selva com la teva. Barcelona, Edicions Destino, 1960
  • La mà contra l'horitzó. Barcelona, Nova Terra, 1961. La Llar del llibre, 1985
  • Balanç fins a la matinada. Barcelona, Selecta, 1963, 1984
  • Cendra per Martina. Barcelona, Proa, 1965, 1980. Kapel, 1982
  • Joc brut. Barcelona, Edicions 62, 1965
  • Avui es parla de mi. Barcelona, Selecta, 1966
  • Elena de segona mà. Barcelona, Selecta, 1967. Edicions 62, 1985
  • M'enterro en els fonaments. Barcelona, Proa, 1967
  • Totes les bèsties de càrrega. Barcelona, Edicions 62, 1967
  • A cavall de dos cavalls. Barcelona, Alfaguara, 1967
  • Entrada en blanc. Barcelona, Cadí, 1968
  • Solució de continuïtat. Palma de Mallorca, Moll, 1968
  • Un camí amb Eva. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1975, 1988
  • Se'n va un estrany. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988
  • Falgueres informa. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1979, 1989
  • Mossegar-se la cua. Barcelona, Edicions 62, 1968, 1982
  • Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970
  • Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971
  • Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980. La Llar del Llibre, 1985
  • Situació analítica. Barcelona: Edicions 62, 1971, 1977, 1989
  • Introducció a l'ombra. Barcelona: Proa, 1972, 1985
  • Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972, 1975. Edicions 62, 1980
  • Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972
  • Des d'uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972, 1979. Avui, 1995
  • Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972
  • Espais de fecunditat irregulars. Barcelona: Proa, 1973, 1982
  • Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974
  • L'ordenació dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1979, 1991
  • Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974
  • Text/càncer. Barcelona: Dopesa, 1974
  • Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982, 1986
  • L'interior és el final. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • Cinc cordes. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • Internacional Setting. Barcelona: Edicions 62, 1974
  • Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988
  • Milions d'ampolles buides. Barcelona: Laia, 1975
  • Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975. Edicions 62, 1981
  • Detall d'una acció rutinària. Barcelona: Galba, 1975
  • Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992
  • Contes fora recull. Barcelona: Edicions 62, 1975
  • Perquè ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976
  • Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1983
  • S'alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1979, 1991
  • Procés de contradicció suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976
  • Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977
  • La paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1977
  • Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977, 1992
  • Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977
  • Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Proa, 1977
  • L'ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977
  • Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978
  • Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1992
  • Anònim I. Barcelona: Proa, 1978
  • D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978
  • S'han deixat les claus sota l'estora. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1979
  • La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979
  • Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979
  • Baixeu a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1979
  • "Conjectures" de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980, 1993
  • Successimultani. Barcelona: Laia, 1980. Grup de Llibre, 1982. Pleniluni, 1991
  • Anònim II. Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Anònim III. Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Anna. Olot: edició de bibliòfil, 1982
  • Apòcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982
  • Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982
  • Apòcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983
  • No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984. La Llar del Llibre, 1990
  • Apòcrif tres: Verònica. Barcelona: Edicions 62, 1984
  • Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984
  • Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985
  • Joc tapat. València: Edicions Tres i Quatre, 1985
  • Caus a cada cantonada. Edicions 62, 1985
  • Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986
  • Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986
  • La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987
  • Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988
  • Disset contes i una excepció. Barcelona: Edicions 62, 1990
  • Anna. Amb dibuixos de Miquel Plana. Lleida: Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, 1990
  • Obres púbiques. Barcelona: Edicions 62, 1991
  • Tants interlocutors a Bassera. Edicions 62, 1992
  • Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997
  • Us convida a l'acte. Recopilació de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals eròtics. Lleida: Pagès Editors, 2000

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «/ Manuel de Pedrolo i Molina». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 21/5/2012].
  2. Margalida Pons, Blai Bonet: maneres de color, p.81

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Manuel de Pedrolo i Molina