Manuel de Pedrolo i Molina
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd–, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes.
Biografia
Natural de l'Aranyó, pertanyia a una família de la noblesa, els Pedrolo. Va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la Guerra Civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943, es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi - Galvany (carrer de Calvet, 9).[1] Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic, sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista. Mostra d'aquest compromís, quedà demostrat en l'adhesió a diverses campanyes de solidaritat i la signatura de diferents manifests de suport. Així, doncs, l'any 1979 s'oposà a l'extradició des de França del militant independentista Manuel Viusà[2] i, l'any 1982, sotscrigué la demanda perquè els cinc independentistes catalans del nou cas Batista i Roca fossin jutjats en territori català, en comptes de Madrid, tal com acostumava a fer l'Audiència Nacional espanyola.[3]
Durant la Guerra Civil espanyola es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual. També col·laborà en publicacions catalanes com Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or.[4]
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions en les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixà, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'individu subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.[5] Fou un escriptor ambiciós i va escriure una gran quantitat d'obres, les quals pertanyen a una gran quantitat de subgèneres. L'obra de Pedrolo va des de novel·les realistes fins a novel·les amb un gran idealisme simbòlic, passant per policíaques i psicològiques. Malgrat que va cultivar tots aquests estils, Pedrolo va saber donar molt de si, fent que totes les seves obres siguin d'una gran qualitat. No li van importar les censures dels editors ni les maneres de pensar contradictòries a la seva, sinó que va ser fidel a les seves idees i va renunciar a publicar en castellà, encara que li hagués pogut portar millors beneficis econòmics. Finalment, cal destacar que Pedrolo va saber combinar i utilitzar amb gran destresa multitud de diferents estils, en va crear de nous i en tota la seva obra va mantindre la seva manera de pensar i la seva personalitat.
Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el Premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a causa d'un càncer, a l'edat de setanta-dos anys.
Obra
Obra seleccionada
Novel·les
- La mà contra l'horitzó
- Balanç fins a la matinada
- Cendra per Martina
- Totes les bèsties de càrrega
- Mecanoscrit del segon origen
- Acte de violència
Llibres de contes
- Crèdits humans
- Trajecte Final
Obres de teatre
- Cruma
- Homes i no
- Situació bis
Recull d'articles en premsa
- Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
- Cròniques
Obra completa[6]
- El premi literari i més coses. Barcelona, Selecta, 1953. València, Edicions Bromera, 1990
- Es vessa una sang fàcil. Barcelona, Albertí editor, 1954, 1964. Edicions La Magrana, 1986
- Mr Chase, podeu sortir. Barcelona, Albertí editor, 1955
- Estrictament personal. Barcelona, Editorial Selecta, 1955
- Domicili provisional. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1956. Barcelona, Edicions La Magrana, 1982. Barcanova, 1990
- Un món per a tothom. Barcelona, Albertí editor, 1956
- Les finestres s'obren de nit. Palma de Mallorca, Moll, 1957
- Violació de límits. Barcelona, Albertí editor, 1957
- Crèdits humans. Barcelona, Selecta, 1957
- L'inspector arriba tard. Palma de Mallorca, Moll, 1960. Barcelona, Edicions La Magrana, 1988
- Una selva com la teva. Barcelona, Edicions Destino, 1960
- La mà contra l'horitzó. Barcelona, Nova Terra, 1961. La Llar del llibre, 1985
- Balanç fins a la matinada. Barcelona, Selecta, 1963, 1984
- Cendra per Martina. Barcelona, Proa, 1965, 1980. Kapel, 1982
- Joc brut. Barcelona, Edicions 62, 1965
- Avui es parla de mi. Barcelona, Selecta, 1966
- Elena de segona mà. Barcelona, Selecta, 1967. Edicions 62, 1985
- M'enterro en els fonaments. Barcelona, Proa, 1967
- Totes les bèsties de càrrega. Barcelona, Edicions 62, 1967
- A cavall de dos cavalls. Barcelona, Alfaguara, 1967
- Entrada en blanc. Barcelona, Cadí, 1968
- Solució de continuïtat. Palma de Mallorca, Moll, 1968
- Un camí amb Eva. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1975, 1988
- Se'n va un estrany. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988
- Falgueres informa. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1979, 1989
- Mossegar-se la cua. Barcelona, Edicions 62, 1968, 1982
- Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970
- Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971
- Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980. La Llar del Llibre, 1985
- Situació analítica. Barcelona: Edicions 62, 1971, 1977, 1989
- Introducció a l'ombra. Barcelona: Proa, 1972, 1985
- Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972, 1975. Edicions 62, 1980
- Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972
- Des d'uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972, 1979. Avui, 1995
- Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972
- Espais de fecunditat irregulars. Barcelona: Proa, 1973, 1982
- Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974
- L'ordenació dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1979, 1991
- Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974
- Text/càncer. Barcelona: Dopesa, 1974
- Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982, 1986
- L'interior és el final. Barcelona: Edicions 62, 1974
- El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974
- Cinc cordes. Barcelona: Edicions 62, 1974
- Internacional Setting. Barcelona: Edicions 62, 1974
- Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988
- Milions d'ampolles buides. Barcelona: Laia, 1975
- Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975. Edicions 62, 1981
- Detall d'una acció rutinària. Barcelona: Galba, 1975
- Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992
- Contes fora recull. Barcelona: Edicions 62, 1975
- Perquè ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976
- Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1983
- S'alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1979, 1991
- Procés de contradicció suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976
- Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977
- La paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1977
- Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977, 1992
- Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977
- Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Proa, 1977
- L'ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977
- Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978
- Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1992
- Anònim I. Barcelona: Proa, 1978
- D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978
- S'han deixat les claus sota l'estora. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1979
- La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979
- Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979
- Baixeu a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1979
- "Conjectures" de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980, 1993
- Successimultani. Barcelona: Laia, 1980. Grup de Llibre, 1982. Pleniluni, 1991
- Anònim II. Barcelona: Edicions 62, 1981
- Anònim III. Barcelona: Edicions 62, 1981
- Anna. Olot: edició de bibliòfil, 1982
- Apòcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982
- Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982
- Apòcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983
- No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984. La Llar del Llibre, 1990
- Apòcrif tres: Verònica. Barcelona: Edicions 62, 1984
- Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984
- Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985
- Joc tapat. València: Edicions Tres i Quatre, 1985
- Caus a cada cantonada. Edicions 62, 1985
- Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986
- Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986
- La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987
- Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988
- Disset contes i una excepció. Barcelona: Edicions 62, 1990
- Anna. Amb dibuixos de Miquel Plana. Lleida: Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, 1990
- Obres públiques. Barcelona: Edicions 62, 1991
- Tants interlocutors a Bassera. Edicions 62, 1992
- Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997
- Us convida a l'acte. Recopilació de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals eròtics. Lleida: Pagès Editors, 2000
Premis i reconeixements
.jpg)
- Premi Joanot Martorell, 1954, amb Estrictament personal.
- Premi Víctor Català, 1956, amb Crèdits humans.
- Premi Sant Jordi de novel·la, 1962, amb Balanç fins a la matinada.
- Lletra d'Or, 1966, amb Cendra per Martina.
- Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 1968, amb Totes les bèsties de càrrega
- Premi Prudenci Bertrana de novel·la, 1968, amb Estat d'excepció, publicada el 1975 amb el títol Acte de violència.
- Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 1972, amb Situació analítica
- Premi Crítica Serra d'Or de contes, 1975, amb Contes i narracions (segon volum).
- Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 1977, amb Procés de contradicció suficient
- Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1979.
- Premi Vicens de les hores, per cròniques
- Premi Crítica Serra d'Or de narració, 1991, amb Disset contes i una excepció
- Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 1992, amb Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990
Vegeu també
Referències
- ↑ «/ Manuel de Pedrolo i Molina». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ Dalmau i Juvillà, pàg. 138
- ↑ Dalmau i Juvillà, pàg. 167
- ↑ Ballús, Carme «Manuel de Pedrolo». Visat. PEN Català, 4, octubre 2007.
- ↑ Margalida Pons, Blai Bonet: maneres de color, p.81
- ↑ «Pedrolo Digital». [Consulta: 20 gener 2016].
Bibliografia
- Dalmau, Ferran; Juvillà, Pau. EPOCA, l'exèrcit a l'ombra. 1a ed.. Lleida: edicions El Jonc, 2010 (col. Muixeganga, 11). ISBN 978-84-933721-8-8.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel de Pedrolo i Molina |
- Fundació Pedrolo
- «Manuel de Pedrolo i Molina». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- LletrA. «Manuel de Pedrolo i Molina». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Recull d'articles polítics de «Cal protestar fins i tot quan no serveix de res».
- Plana sobre les traduccions al PEN.
