Manumissió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:58, 30 gen 2016 amb l'última edició de Lliura (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Manumissió, en diverses legislacions, era la forma en què un esclau recuperava la llibertat. La concedia el seu propietari o amo i comportava un procediment ordinari (mancipii causa). Les lleis establien diverses condicions que s'havien de complir.

Tipus

Les tres formes de manumissió eren:

  • Vindicta, la més antiga i probablement antigament l'única, derivava el nom de Vindici (Vindicius) i era concedida per voluntat del propietari. Probablement donava la llibertat però no la ciutadania.
  • Census es produïa quan després del cens un esclau feia una oferta al propietari; l'esclau havia de tenir mitjans o el propietari li havia de donar propietats. L'esclau així alliberat era registrat com a ciutadà.
  • Testamentum, era la concessió de la manumissió per testament, que ja fou reconeguda a les lleis de les dotze taules. Es donava la llibertat directe o en fideïcomís; si era així l'esclau passava a ser llibert del fideïcomissari i no del testador.

Es coneix algun cas de manumissió per adopció, però no se'n sap res de la regulació legal.