Mapamundi de Ptolemeu
El mapamundi de Ptolomeu és un mapa del món conegut per la societat occidental en el segle II després de Crist. Es basa en les descripcions pertanyents a la Geographia de Ptolemeu, escrita al voltant de l'any 150. Tot i que mai es van trobar mapes confeccionats pel geògraf grec, la Geographia conté milers de referències a diferents parts del vell món i fins i tot coordenades de diverses d'elles, el que va permetre que els cartògrafs reconstruïssin la visió del món de Ptolomeu quan el manuscrit va ser redescobert a prop de l'any 1300.
L'aportació més important de Ptolomeu i els seus mapes possiblement sigui el primer ús de línies longitudinals i latitudinals, així com també l'especificació de llocs terrestres mitjançant observacions de l'esfera celeste. Quan el seu Geographia va ser traduïda del grec a l'àrab al segle IX i posteriorment, al llatí a Europa Occidental al començament del segle XV, la noció d'un sistema de coordenades global va revolucionar el pensament geogràfic de l'Islam i l'Europa medievals, i dipositar les seves bases científiques i numèriques.
Taula de continguts |
Contingut [modifica]
El mapa diferencia dos grans mars tancats: el primer es tracta del mar Mediterrani i el segon és el oceà Índic (Indicum Pelagus), que s'estén fins al mar de la Xina Meridional (Magnus Sinus) a l'est. Els principals llocs geogràfics són Europa, l'Orient Mitjà, Índia i una Sri Lanka (Taprobane) massa gran, la península de sud-est asiàtic (Aurea Chersonesus o "península daurada"), i Xina (Sina).[1]
La Geographia i els mapes derivats d'ella probablement hagin tingut un paper important durant l'expansió del Imperi romà cap a l'est. El comerç a l'oceà Índic va ser intens des del segle II, i s'han identificat diversos ports comercials romans a l'Índia. Des d'aquells ports, els romans haurien establert ambaixades a la Xina, les quals apareixen en documents històrics xinesos aproximadament a partir de l'any 166.
L'historiador danès Gudmund Schütte va intentar reconstruir la secció corresponent a Dinamarca del mapamundi de Ptolomeu. Aquest treball derivat inclou els noms de diversos llocs i tribus que poden traduir-se als seus equivalents contemporanis. El tret més destacat del mapa és Jutlàndia, situada al nord de l' Albis Treva, a l'oest del Saxonôn Nesôi (arxipèlag), i a l'est del Skandiai Nêsoi, que al seu torn és a l'oest d'una gran illa, Skandia. Al nord de Jutlàndia hi ha un tercer arxipèlag: Alokiai Nêsoi. Al sud de l'Albis estan assentats els lakkobardoi i al nord, els saxons. La costa occidental de Jutlàndia hi ha als sigulônes, els sabaliggio, els kobandoi, els eundusioi i els kimbroi (possiblement, els cintres). L'àrea central i oriental està ocupada pels kimbrikê (possiblement, els cintres), els chersonesos i els charoudes.[2]
Galeria [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ thrower, Norman Joseph William. Maps & Civilization: Cartography in Culture and Society. University of Chicago Press, 1999. ISBN 0226799735.
- ↑ Bure, Kristjan. Jernalderen, Turistforeningen for Danmark (en danès). Arboga, 1961.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mapamundi de Ptolemeu  |
- Cosmographia de Claudi Ptolemeu, en The European Library , #103 2da imatge (en anglès)
- La «Geographia» de Ptolemeu i altres mapes (en anglès)
