Maputxe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maputxe
Bandera dels maputxe
Població total 978.000 (cens del 2000)
Regions amb poblacions significatives
Xile, Argentina
Llengua castellà, mapudungun
Religió cristianisme, religió maputxe
Grups humans relacionats
patagons

Els maputxes (del mapudungun mapuche: mapu, "terra" i che, "poble") són una ètnia d'amerindis sud-americans. Són aproximadament uns 928.000 a Xile, dels quals uns 400.000 encara parlen la llengua nadiua, i potser uns 50.000 a l'Argentina, dels quals uns 40.000 parlen el mapudungun.

Territori[modifica | modifica el codi]

Territori dels maputxes al segle XX

El seu país, també anomenat Aucan Mapu (Terra dels Rebels), era conegut també com a Araucània. Antigament ocupaven tot el territori xilè al sud del riu Maule fins a l'illa de Chiloé (Chillwe), a les regions del Bío-Bío, l'Araucanía i Los Lagos, així com a bona part de les províncies argentines de Neuquén, La Pampa, Río Negro i Chubut. El país, conegut el 1860 com el Regne de l'Araucània i la Patagònia, comprenia un territori d’1.131.937 km².

Maputxes en una fotografia de Hans Steffen, 1897

Divisió[modifica | modifica el codi]

Dibuix de maputxes fet per Dumont d'Urville, 1842

Els maputxes també han estat anomenats araucans, el nom dels quals prové d'aucan, "rebel". Es divideixen en diversos grups:

  • Maputxes pròpiament dits ("gent de la terra"), també coneguts com a molutxes ("gent de l'oest"), ocupaven antigament la zona entre el Bío-Bío i el Toltén. Són el grup més guerrer i que encapçala més revoltes contra els criolls.
  • Ranqueltxes, vivien als marges del riu Salado (a la Pampa). Foren desplaçats de llurs terres i acabaren unint-se als maputxes.
  • Pikuntxes ("gent del nord"), vivien entre Copiapó-Itata i vora l'actual Mendoza, als rius Choapa i Ñuble. Actualment estan extints.
  • Pewentxes ("gent dels araucàries"; de pewen, "araucària"). En realitat eren patagons araucanitzats. Vivien a la Província del Neuquén i a Ñuble i actualment són uns milers.
  • Pueltxes ("gent de l'est"), vivien al voltant del riu Colorado; encara en queden uns milers.

Costums[modifica | modifica el codi]

Els maputxes es dividien antigament en famílies, dirigides per un cap de família; aquestes s'agrupaven en aldees, dirigides per un ülmen i un Consell d'Ancians, i aquestes en districtes. Els districtes es podien agrupar en tribus, aquestes comandades per un toqui, i en cas de guerra, les tribus s'agrupaven en federacions, però sense unitat política estable, i amb l'única finalitat de defensar-se dels wingka ("enemics estrangers"). Practicaven la poligínia, preferentment sororal, i el pagament de la núvia. El nombre d'esposes determinava el grau de riquesa, i en simulaven el rapte. Tenien successió patrilinial i residència patrilocal, així com l'estructura familiar extensa. Vivien en ruka, cases multifamiliars de fusta cobertes de fang, canyes i branques d'arbre, agrupades en aldees (una aldea podia tenir d'una a vuit ruques). Fan música amb tambors i trompetes de canya i banya, anomedes trutruca. No tenen escriptura pròpia, però els fets importants els escrivien en nusos semblants als khipus o quipus inques.

Els homes vestien el poncho i els dones el chamal, una túnica llarga. La salutació era mari-mari, i les visites eren cerimonioses: l'amfitrió convidava a entrar i anava repetint vellechi vei noconas o bé mu piqueimi ("així és, és veritat", etc.). Jugaven molt i feien apostes (rau) als daus, pilma o quechincague, però el més curiós era la chueca, baralla incruenta a crits com inche cai longo ("sóc cap de gos") o inche cai aucatigue ("sóc cos de roure"). Judicialment gaudien de llargs codis orals, els adamapu, amb fort respecte a les lleis jeràrquiques i pena de mort per als delictes greus. I celebraven el ngillatun, celebració comunal de pregàries.

Els assassinats els resolvien amb una indemnització a la família del difunt, i només es reservava la pena de mort per als delictes de tarïció, adulteri, robatori i encissament mortal.

Religió[modifica | modifica el codi]

Machis (xamans) maputxes.

Antigament creien en Guenupillán ("ànima del cel"), ésser suprem considerat com a Gran Toqui del món invisible, que també rebia els noms de Pillán (de pillu "ànima"), Buta Gen ("gran ésser"), Thalcove ("el que trona"), Vilpepipoe ("omnipotent"), Vilocuvoe ("creador de tot"), Mollgellu ("l'etern") o Aunolu ("infinit"). D'ell depenien deïtats menors com Meulen (déu del benefici), Trentren (també benefactor), Opunamun (Déu de la faula i dels follets) i Antumalguen (esposa del sol).

Creien que el maligne anomenat Huecub o Vekufu, autor de totes les malifetes i dissorts i causant de totes les malalties. També creien que les pillán (ànimes) dels homes eren inmortals, i que podien ser bones o dolentes. Les lluites entre pillans originarven la direcció del vent, les tempestes, etc. També creien en la vida futura; per als bons, una terra fèrtil amb bones collites i dones boniques, i pels dolents, una terra estèril i àrida.

Com a xamànics, creien que les malalties es produïen quan Vefuku robava l'ànima del malalt. Tenien nombrosos machis (xamans) amb diferents funcions: els wibel diagnosticaven malalties, els dengulfe eren endivinadors que parlven amb els esperits, els peumantufe interpretaven somnis, i els yacamuche guarien els malalties. Quan algú moria, el machi n'examinava el cadàver, i quan queia malalt celebraven la machitun, cerimònia on intentava recuperar l'ànima robada del malalt caient en èxtasi. Literàriament hi destaquen els gèneres epeo (ficció) i ngutram (llegendes i història).

Organització política[modifica | modifica el codi]

La Llei 19.253 de 27 d'octubre del 1993 reconeix el dret històric de les comunitats indígenes a posseir la seva terra, i gaudeixen d'un òrgan de govern propi, Aukill Wall Mapu Ngunam (Consell de Totes les Terres), dirigit des del 1992 per Aucan Huicanam, reconegut com a òrgan unitari de tots els araucans i maputxes, principalment.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aldunate, Carlos. «Mapuche: gente de la tierra». A: Culturas de Chile (en castellà). Santiago de Xile: Andrés Bello, 1997. 
  • Bengoa, José. Historia del pueblo mapuche: siglo XIX y XX (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 1985. 
  • Bengoa, José. Historia de un conflicto: los mapuches y el Estado en el siglo XX (en castellà). Santiago de Xile: Editorial Planeta, 1999. 
  • Correa, Martín; altres. La Reforma Agraria y las tierras mapuches. Chile 1962-1975 (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2005. 
  • Hérnandez, Isabel. Autonomía o ciudadanía incompleta. El pueblo mapuche en Chile y Argentina (en castellà). Santiago de Xile: Pehuén editores, 2003. ISBN 956-16-0371-3. 
  • Ibarra, Mario. «Algunas reflexiones y notas a propósito de algunos tratados, en este momento no reconocidos, firmados entre potencias coloniales o Estados actuales y pueblos indígenas». A: Seminario de expertos sobre tratados, convenios y otros acuerdos constructivos entre los estados y los pueblos indígenas (en castellà). Ginebra: Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, 2003. 
  • Pinto, Jorge. De la inclusión a la exlusión: la formación del estado, la nación y el Pueblo Mapuche (en castellà). Santiago de Xile: Instituto de Estudios Avanzados, 2000. 
  • Saavedra Peléz, Alejandro. Los mapuche en la sociedad chilena actual (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2002. ISBN 956-282-490-X. 


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maputxe