María López de Sagredo Andreo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaría López de Sagredo Andreo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1881 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Hondarribia
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perFundador del setmanari infantil «Alegría»
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolítica i activista cultural
Família
ParesLuis López de Sagredo
Elvira Andreo y Ramírez de Dampierre

María López de Sagredo Andreo (l'Havana, Cuba, 12 de febrer de 1881Hondarribia, 28 de març de 1953)[1] fou una política i activista cultural espanyola. El 1960 es publicà pòstumament la seva autobiografia titulada Así ha sido mi vida. 1881-1951.

Biografia[modifica]

Era filla de l'intendent general de Cuba, Luis López de Sagredo i d'Elvira Andreo y Ramírez de Dampierre. Una de les seves germanes, Esperanza, era casada amb el comte d'Andino.[2]

Aviat destacà com a articulista i conferenciant del sector catòlic ultramuntà. Participà en el III Congrés Eucarístic de Toledo de 1926, en la Lliga Femenina Catòlica de 1928 i el Primer Congrés Catòlic Nacional de Beneficència de 1929. Establerta a Barcelona, participà en diversos cercles catòlics benèfics i assolí en 1926 ser nomenada per la dictadura de Primo de Rivera com la primera dona regidora de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1927 la primera dona membre de l'Assemblea Nacional Consultiva com a representant d'activitats de la vida nacional.[3] Fou responsable de la Comissió de Beneficència Municipal i membre del Patronat de l'Habitació de Barcelona en 1928.[4]

Per tal de contrarestar l'efecte del setmanari Patufet va promoure el setmanari infantil «Alegría», en castellà, que es va editar de 1928 a 1933.[5] El 1930 fou rebuda per la reina d'Espanya i el 1931 pel Papa. Durant la Segona República milità a Acción Católica. Quan va esclatar la guerra civil espanyola es va establir a Burgos, quarter general del bàndol nacional, on va treballar com a secretària del governador del Banc d'Espanya.

Referències[modifica]

  1. Esquela, ABC, 31 de març de 1953
  2. Movimiento nobiliario, año 1936
  3. Fitxa al Congrés dels Diputats
  4. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.190-191. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  5. Jordi Manzanares, LOS ÚLTIMOS AÑOS DE LA REVISTA ALEGRÍA TEBEOSFERA, TERRASSA, IX-2011