Maró del Líban

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Maró, màrtir».
Per a altres significats vegeu «Joan Maró».
sant Maró del Líban

Icona russa del s. XIX
monjo i anacoreta
Nom secular Maro
Naixement ca. 350
Síria
Defunció ca. 410
Kefar-Nabo, muntanya d'Ol-Yambos?, al Líban
Enterrament Catedral de Foligno
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 9 de febrer (catòlics); 27 de febrer (14 de febrer del calendari julià)
Iconografia Com a monjo

Maró o Maur (Síria, mitjan s. IV - Líban, ca. 410) fou un prevere sirià, abat i fundador d'una comunitat monàstica al Líban. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa, i dóna nom a l'Església Maronita, església catòlica libanesa.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Malgrat la seva popularitat, no hi ha dades certes de la seva vida. [2] Nascut a mitjan segle IV a Síria, fou sacerdot i es retirà a fer vida eremítica a una muntanya del Taure, a la regió del Cirrus, vora Antioquia. El seu estil de vida ascètic i els miracles que se li atribuïren van fer que molta gent se li unís per ésser-ne deixebles. El 405, Joan Crisòstom li envià una carta expressant-li el seu respecte i devoció, demanant-li que pregués per ell.

Maró passà gran part de la seva vida a la muntanya; es pensa que a Kefar-Nabo, a la muntanya d'Ol-Yambos, que es considera el bressol de la congregació monàstico-espiritual que ha donat origen a la formació de l'Església Maronita, que fundà Joan Maró al segle VII. Hi morí cap al 410

La congregació es va difondre al Líban quan Abraham de Cirrus, primer deixeble de Maró, evangelitzà la zona posant Maró com a exemple per aconseguir la conversió. Els seguidors de Maró, congregació amb una gran influència als territoris d'Orient, sobretot al Líban i Síria, han continuat sempre fidels als ensenyaments de l'Església catòlica: l'Església Maronita és, de fet, l'església catòlica libanesa.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Catedral de Foligno.

Les relíquies de Maró foren portades a l'abadia de Sassovivo, a Foligno, fins que foren portades a la Catedral de San Feliciano (Foligno), amb una part que restà a Sassovivo, i que en 2005 fou robada.[3]

L'església catòlica celebra Maró el 9 de febrer i l'ortodoxa, el 14 de febrer (el 27 de febrer al calendari gregorià).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Saint Maroun.
  2. Santibeati.it. "Marone".
  3. Notizie storiche ed agiografiche su San Marone ed il suo culto

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]