Mar Morta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mar Morta[1][2]
(En àrab البَحْر المَيّت Bahr Lut o al-Bahr al-Mayyit, "mar Mort";
En hebreu: ים ה מ ל ח, Yam Ha-Melaḥ, "mar de Sal")
  Dead Sea Sunrise.jpg
Localització administrativa
País Israel Israel
Jordània Jordània
Localització geogràfica
Continent Àsia
Coordenades 31° 20′ N, 35° 30′ E / 31.333°N,35.500°E / 31.333; 35.500Coord.: 31° 20′ N, 35° 30′ E / 31.333°N,35.500°E / 31.333; 35.500
Geografia
Afluents Riu Jordà
Superfície 625 km²
Longitud màxima 67 km
Amplada màxima 18 km
Profunditat màxima 378 m.
Altitud -422 msnm[2]
Capacitat 41650 km³
Altres dades
Salinitat 33,7 %
Mapa
  Fragmentació i reducció de l'extensió al sud de la mar Morta
Fragmentació i reducció de l'extensió al sud de la mar Morta
  Antiga configuració de la Mar MortaAntiga configuració de la Mar Morta

La mar Morta o mar Mort és un llac salat que troba entre Cisjordània, Israel i Jordània; és a la Vall del Rift de Jordània, i el seu principal afluent és el riu Jordà. És en una depressió a 422 metres sota el nivell del mar,[3] essent el punt més baix de la superfície de la Terra en terra ferma,[4] i ocupa uns 625 km² ara bé, fa un segle el nivell era a 395 metres i ocupava una àrea de 1.200 km². Conté una de les aigües més salades del món amb el 33,7 % de salinitat, 8,6 vegades més salat que els oceans,[5] només superat pel llac Assal (Djibouti), el Kara-Bogaz-Gol (Turkmenistan) i alguns llacs hipersalins de Les Valls Seques a l'Antàrtida com l'Estany Don Juan. Aquesta elevada salinitat crea un entorn hostil a la vida i d'aquí el seu nom. La mar Morta té una llargada de 67 quilòmetres i 18 quilòmetres en el seu punt més ample.

L'elevada salinitat de l'aigua augmenta la flotabilitat dels banyistes.

La mar Morta ha atret visitants de tota la conca del Mediterrani durant els darrers mil·lennis. Segons la Bíblia, va ser un lloc de refugi per al rei David. Va ser una de les primers centres de salut, per a Herodes el gran, i ha estat el proveïdor d'una àmplia varietat de productes, des de bàlsams per a la momificació egípcia, a potassa per als fertilitzants. La gent també utilitza la sal i els minerals de la mar Morta per crear cosmètics a herbes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La mar Morta és un llac endorreic ubicat a la vall del riu Jordà, un accident geogràfic format per una falla. Es tracta d'una falla transformant que es troba al llarg dels límits entre les plaques tectòniques entre la africana i l'aràbiga. Discorre entre la falla d'Anatòlia oriental, a la zona de Turquia, i l'extrem nord de la Mar Roja, dins del mar al sud de la península del Sinaí.

L'únic riu important que hi desemboca és el Jordà, a més a sota de l'aigua de llac i a les vores hi ha fonts i brolladors permanents que formen pous i sorramolls.[6] La mar Morta no té sortida vers cap altre mar, així totes les pèrdues d'aigua són per evaporació, que és molt elevada per la baixa humitat atmosfèrica. A l'oest de la mar Morta s'aixequen les Muntanyes de Judea que són menys escarpades i molt més baixes que les muntanyes que hi ha cap a l'est. Al llarg de la part sud-oest del llac hi ha una formació d'halita de 210 metres d'altura que és coneguda com a Muntanya de Sodoma.

Les precipitacions que rep són escasses: es troben entre els 100 mm per any de la part nord i els 50 mm/any a la part sud amb una distribució temporal del tipus mediterrani. L'aridesa de la zona és deguda a l'efecte d'ombra orogràfica que provoquen les muntanyes de Judea. Les terres altes situades a l'est del Mar Mort reben més precipitacions que el mateix llac.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de la mar Morta ofereix cels assolellats durant tot l'any i un aire sec i amb baixa contaminació. Rep menys de 100 mm de precipitació mitjana anual i la temperatura mitjana a l'estiu se situa entre 32 i 39 °C mentre que a l'hivern oscil·len entre 20 i 23 °C. A la regió hi ha una gran radiació ultraviolada, en particular els UVB, i un ambient caracteritzat per un alt contingut en oxigen a causa de l'alta pressió atmosfèrica.[7] El llac afecta a temperatures properes a causa de l'efecte moderador que té la presència d'una gran massa d'aigua sobre el clima. Durant l'hivern, la temperatura del llac tendeix a ser superior a la temperatura de la terra, i al contrari durant els mesos d'estiu.

Història natural[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues hipòtesis sobre l'origen de la baixa elevació de la mar Morta. La hipòtesi més antiga afirma que es troba en una autèntica esquerda terrestre, una extensió de l'esquerda de la mar Roja, o fins i tot de la Gran Vall del Rift d'Àfrica Oriental. Una hipòtesi més recent apunta que la conca de la Mar Morta és conseqüència d'una discontinuïtat en la transformació de la zona, creant una extensió de l'escorça i un posterior enfonsament.

Fa uns tres milions d'anys el que avui és la vall del riu Jordà, la Mar Morta, i Wadi Araba es va inundar diverses vegades per les aigües de la Mediterrània. Les aigües varen formar en una badia estreta i tortuosa que connectava amb el mar a través del que avui és el Vall de Jizreel. Les inundacions de la vall apareixien i desapareixien depenent de l'evolució dels cicles del canvi climàtic. El llac que ocupava la depressió de la mar Morta, anomenat "Llac de Sodoma", va dipositar un llit de sal, que va a arribar a ser de 3 km de gruix.

D'acord amb la teoria geològica, fa aproximadament dos milions d'anys la terra entre la fossa tectònica i el mar Mediterrani va augmentar fins al punt que l'oceà no podia inundar la zona. Així, la llarga badia es va convertir en un llac.

El primer llac prehistòric és el "Llac Gomorra". Un llac que va ser d'aigua dolça o salobre que s'estenia com a mínim 80 km al sud de l'extrem sud de l'actual mar Mort i 100 km al nord, per sobre de l'actual Vall d'Hula. A mesura que el clima es va fer més àrid, el llac Gomorra es va reduir i es va convertir en salat. Aquest llac salat predecessor de la mar Morta es deia "Llac Lisan".

Prop d'Ein Gedi, la sal s'acumula al llarg de les ribes de la Mar Morta

Al període prehistòric es varen dipositar grans quantitats de sediments al fons del llac Gomorra. El sediment eren més pesant que els dipòsits de sal i els va estrènyer cap amunt en el que ara és la península Lisan i el Mont Sodoma (al costat sud-oest del llac). Els geòlegs expliquen aquests efectes amb un símil d'un cub de fang en què es posa una pedra plana gran, forçant el fang a enfilar-se pels costats del cub. Quan el pis de la Mar Morta es va enfonsar a causa de les forces tectòniques, les muntanyes de sal de Lisan i Sodoma es varen mantenir convertint-se en penya-segats.

Fa entre 70.000-12.000 anys, el nivell del llac era entre 100 a 250 metres superior al seu nivell actual. Aquest llac, anomenat "Llac Lisan", fluctuava considerablement, arribant al seu nivell més alt al voltant de fa 26.000 anys, indicant l'existència d'un clima molt humit a l'Orient Pròxim. En algun moment, fa uns 10.000 anys, el nivell del llac va disminuir dràsticament, probablement a nivells fins i tot més baixos que en l'actualitat. Durant els últims milers d'anys el llac ha fluctuat al voltant de 400 metres amb alguns descensos i pujades significatius. Les teories actuals sobre la causa d'aquest important descens dels nivells descarten l'activitat volcànica, si bé es pot pensar en un esdeveniment sísmic.

Química[modifica | modifica el codi]

Còdol gran amb incrustacions d'halita evaporada en la Mar Morta, a prop d'Ein Gedi
Còdols cimentats amb halita a la riba occidental de la Mar Morta, a prop d'Ein Gedi
Dipòsits d'halita

L'acumulació de sals produeix una salinitat actual d'unes deu vegades la dels oceans, això és 350 grams per litre. La composició d'aquesta sal és diferent de la del mar obert, ja que es compon d'un 53% de clorur de magnesi, 37% de clorur de potassi i només 8% de clorur de sodi o sal comuna (mentre que aquesta última a la resta dels mars és del 97%). La concentració de sulfats és molt baixa, en canvi la de bromurs és la més alta de les aigües mundials. També hi ha altres elements en proporcions molt menors.

Fins a l'hivern del 1978-79 la mar Morta era formada per dues capes estratificades d'aigua que diferien en la temperatura, la densitat, l'edat, i la salinitat. La capa superior de 35 m més o menys tenia un grau de salinitat que oscil·lava entre 300 i 400 parts per mil i una temperatura que oscil·lava entre 19 i 37 °C. Sota d'una zona de transició, en el nivell més baix havia aigües a una temperatura constants d'uns 21,3 °C i una salinitat de 276 grams per kilogram.[8] Com que l'aigua prop del fons era químicament saturada, la sal precipitava al fons del llac.

A partir de la dècada del 1960, l'entrada d'aigua a la mar Morta a través del riu Jordà es va reduir com a conseqüència de la irrigació a gran escala i l'escassetat general de precipitacions. El 1975, la capa superior d'aigua de la mar Morta ja era més salada que la capa inferior. No obstant això, la capa superior va continuar suspesa per sobre de la capa més baixa, perquè les seves aigües eren més càlides i per tant menys denses. Quan la capa superior finalment es va refredar la seva densitat va augmentar i quan va ser major que la de capa més baixa les aigües del llac es van barrejar (1978-79). Per primer cop en segles el llac era una massa homogènia d'aigua. Des de llavors, l'estratificació ha començat a desenvolupar-se un altre cop.[8] El contingut de minerals de la mar Morta és molt diferent de la dels oceans. La composició exacta de l'aigua de la mar Morta varia principalment amb l'estació, la profunditat i la temperatura. A la dècada del 1980, la concentració d'espècies iòniques (en g/kg) de l'aigua superficial del llac era Cl (181,4), Br (4,2), SO42− (0,4), HCO3 (0,2), Ca2+ (14,1), Na+ (32,5), K+ (6,2) and Mg2+. La salinitat total era de 276 g/kg.[9] Els resultats mostren que la proporció de sals com clorurs anhidres era: un 14,4% de clorur de calci (CaCl2), un 4,4% de clorur de potassi (KCl), un 50,8% de clorur de magnesi (MgCl2) i un 30,4% de clorur de sodi (sal comuna, NaCl). En comparació, la sal continguda a l'aigua de la majoria del ocenas i mars és en aproximadament un 97% clorur de sodi. La concentració d'ions sulfat (SO42−) és molt baixa, mentre que la concentració d'ions bromurs (Br) és la més alta de totes les aigües a la Terra. El llac és abundant en minerals el que fa que sigui considerat posseïdor de valor terapèutic.

La concentració de sal de la mar Morta fluctua al voltant del 31,5%. Aquesta proporció és inusualment alta i això comporta que la densitat nominal sigui d'1,24 kg/l. Això fa que qualsevol persona pugui surar al llac a causa del principi d'Arquimedes. En aquest sentit, la mar Mort és similar al Gran Llac Salat de Utah als Estats Units.

Una característica inusual de la mar Mort és la presència d'asfalt. A les profunditats del llac hi ha filtracions que constantment emeten petites pedres i blocs d'aquesta substància de color negre.[10] Al jaciments arqueològics del neolític s'han trobat figuretes recobertes d'asfalt i cranis recoberts de betum. Als processos de momificació de l'Antic Egipte s'utilitzava asfalt importat de la regió de la mar Morta.[11][12]

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

A la mar Morta poden viure pocs organismes, però s'han trobat algunes algues que alimenten bacteris com els halobacteris.

Cap ésser viu pot suportar les condicions de vida de la Mar Morta llevat d'alguns microbis especials. Si hi arriba algun peix des del riu mor en poc temps. En cas de precipitacions inusualment importants el llac es pot cobrir d'algues vermelles. Entre la fauna de les ribes, on hi ha altes muntanyes i el clima més benigne, s'hi troba el lleopard, la cabra salvatge (íbex de Núbia), xacals, el voltor i centenars d'aus entre elles la cigonya comuna i la negra.

Aquesta massa d'aigua es denomina "morta" perquè la seva alta salinitat impedeix la vida dels organismes aquàtics, com peixos i plantes aquàtiques, tot i que si hi són presents petites quantitats de bacteris i fongs.

En temps d'inundacions, el contingut de sal de la mar Morta pot caure de la seva salinitat habitual del 35% a xifres del 30% o encara un tant per cent menor. La mar Morta temporalment torna a la vida arran d'hiverns plujosos, amb importants aportacions d'aigua dolça. El 1980, després d'una d'aquestes pluges d'hivern, el blau fosc de la mar Morta es transformà en un color vermellós. Investigadors de la Universitat Hebrea van descobrir que la mar Morta s'omplí d'un tipus d'alga anomenada Dunaliella. La Dunaliella alimenta al seu torn determinats halobacteris que contenen carotenoides (pigments vermells); la seva presència causà el canvi de color. Des de 1980, la conca de la mar Morta ha estat seca i les algues i els bacteris no han tornat a aparèixer en xifres mesurables.

A les muntanyes que envolten la mar Morta es troben moltes espècies d'animals. Els excursionistes poden veure camells, cabres, llebres, xacals, guineus, i fins i tot lleopards. També habiten a la zona centenars d'espècies d'aus. Tant Jordània com Israel han establert reserves naturals en tot el territori de la mar Morta.

El delta del riu Jordà va ser una veritable selva del papir i palmeres. Flavi Josep descriu Jericó com "el terreny més fèrtil de Judea". A l'època romana i bizantina el comerç de la canya de sucre, l'henna, i el Ficus sycomorus van convertir la part baixa de la vall del Jordà una zona rica. Un dels productes més valuosos produïts a Jericó va ser el bàlsam de la Meca (Commiphora gileadensis), que s'obté de la saba d'aquest arbre del gènere Commiphora, que es convertia en un perfum. Però al segle XIX aquest comerç havia desaparegut.

Explotació[modifica | modifica el codi]

Des de l'antiguitat s'explota el betum i l'asfalt, i des del 1929 hi ha fàbriques en el mateix llac que n'extreuen minerals diversos. El turisme s'ha desenvolupat molt des del 1960 atret per balnearis i l'excepcionalitat del llac. L'aigua conté 21 minerals amb propietats relaxants i nutritives per la pell i activadores del sistema circulatori per problemes reumàtics, però el contacte de l'aigua fa mal als ulls.

Indústria[modifica | modifica el codi]

Vista de les instal·lacions de la companyia Dead Sea Works que explota la sal a la riba israeliana

A la primera part del segle XX, al mar Morta va començar a atreure l'interès dels químics en van deduir que aquest mar era un dipòsit natural de potassi i brom. La Palestina Potash Company va ser constituïda el 1929 pel seu fundador, l'enginyer siberià Moshe Novomeysky, jueu i pioner de l'explotació del llac Baikal. La primera planta era a Kalia,[13] a la riba nord, i produïa potassi o clorur de potassi per evaporació de la salmorra amb el Sol. El 1934 es va construir una segona planta a la riba sud-oest, a la zona del mont Sodoma, al sud de la península de Lisan.[13] Durant la Segona Guerra Mundial la Palestina Potash Company va arribar a subministrar la meitat de la potassa de la Gran Bretanya, però al final va esdevenir una víctima de la guerra araboisraeliana de 1948. El que va quedar va ser nacionalitzat el 1952, creant en el seu lloc la Dead Sea Works Ltd com una empresa pública per extreure potassi i altres minerals de la mar Morta. A partir de la salmorra de la mar Morta, Israel produeix (2001) 1,77 milions de tones de potassa, 206.000 tones de brom elemental, 44.900 tones de sosa càustica, 25.000 tones de magnesi, i clorur de sodi. A la riba jordana del llac es va constituir el 1956 la companyia Arab Potash, que produeix 2 milions de tones de potassi anuals, així com clorur de sodi i brom. Les dues empreses utilitzen extensivament basses d'evaporació per a la producció de carnalita, clorur de magnesi i potassi, que després es processen per a produir clorur de potassi.

Les salines es troben separades per un dic central en direcció nord-sud que ressegueix aproximadament al frontera internacional entre Jordània i Israel. A la banda israeliana hi ha una central elèctrica que permet la producció de magnesi metàl·lic a l'empresa filial Dead Sea Magnesium Ltd. Les salines són visibles des de l'espai.

A causa de la popularitat de les propietats terapèutiques i curatives de les aigües del llac, diverses empreses han mostrat interès en la fabricació i el subministrament de sals de la mar Morta com a matèria primera per a productes de bellesa i cura de la pell.

Efectes sobre la salut i teràpies[modifica | modifica el codi]

Un establiment turístic a la riba de la mar Morta

La zona de la mar Morta ha esdevingut un important centre de recerca sobre la salut i el seu tractament per diverses raons. El contingut mineral de l'aigua, un contingut molt baix de pol·len i d'altres al·lergògens a l'atmosfera, la reduïda proporció de llum ultraviolada a la radiació solar, o la pressió atmosfèrica més alta en aquesta gran profunditat tenen uns efectes específics sobre la salut. Per exemple, les persones que pateixen problemes amb malalties respiratòries com la fibrosi quística semblen beneficiar-se de la pressió atmosfèrica més gran.[14] Les persones que pateixen trastorns de la pell com la psoriasi també es beneficien de la possibilitat de prendre el sol durant llargs períodes en aquesta zona gràcies a la seva posició per sota del nivell del mar que fa que es redueixi la quantitat de radiació solar ultraviolada.[15]

Per això, el clima de la regió i la seva baixa elevació l'han convertit en un popular centre de diversos tipus de teràpies:

  • Climatoteràpia: Tractament que explota les característiques climàtiques locals, com per exemple la temperatura, la humitat, la llum solar, la pressió atmosfèrica i d'altres característiques de l'atmosfera.
  • Helioteràpia: Tractament que aprofita els efectes biològics de la radiació solar.
  • Talassoteràpia: Tractament que explota en el bany a les aigües de la mar Morta.

Recessió i problemes ambientals[modifica | modifica el codi]

La disminució del nivell de l'aigua del Mar Mort
Aquesta fotografia del 1989, presa des del transbordador Columbia, mostra com el que havia estat la península de Lisan ha avançat fins a dividir el llac en dos a causa dels descens del nivell de l'aigua.

En els últims decennis, la mar Morta ha patit una ràpida disminució de la seva superfície a causa de la desviació d'aigua del riu Jordà vers el nord. L'extrem sud és alimentat per un canal gestionat per una companyia que explota les matèries primeres del mar. S'ha passat de ser una depressió situada a 395 m per sota del nivell del mar el 1970[16] a 418 metres sota el nivell del mar el 2006, el que suposa una baixada de 22 metres, arribant a baixar un metre per any. A mesura que disminueixi el nivell de l'aigua, les característiques del llac i els seus voltants canviarà substancialment.

Des del 1960 el gran increment del regadiu a Jordània i Israel ha fet reduir les aportacions del riu Jordà i la Mar Morta està disminuint el seu volum de tal manera que segons alguns científics podria desaparèixer en 50 anys[17] mentre altres diuen que no ho farà perquè en incrementar la salinitat disminuirà l'evaporació i s'arribarà a un equilibri físic.

El descens del nivell del llac ha estat seguit per un descens del nivell del mantell freàtic, provocant que les salmorres que ocupaven les capes subterrànies prop de la costa hagin estat eliminades per l'aigua dolça. Es creu que aquesta és la causa de la recent aparició de les grans dolines al llarg de la riba occidental, l'entrada d'aigua dolça dissol les capes de sal ràpidament creant cavitats subterrànies que, posteriorment es desplomen per formar aquestes dolines.[18]

Xaragalls en sediments no consolidats del Mar Mort exposats per la recessió, sinó que va ser excavat per les inundacions de les muntanyes de Judea, en menys d'un any.

El maig del 2009 Jordània va anunciar al Fòrum econòmic mundial els seus plans per dur a terme el "Projecte nacional jordà de desenvolupament del Mar Roig", un pla per transportar aigua de la mar Roja, a prop d'Àqaba fins a la mar Morta. L'aigua seria dessalinitzada al llarg del seu recorregut de 195 km per tal de subministrar aigua dolça a Jordània, i les salmorres serien abocades a la mar Morta per al seu reompliment.[19]

L'octubre de 2009, Jordània va anunciar l'acceleració dels plans per extreure al voltant de 300 milions de metres cúbics d'aigua a l'any de la mar Roja, dessalinitzant-la per al seu ús com a aigua dolça i enviant les aigües residuals a la mar Morta a través d'un túnel tot i les preocupacions sobre la manca de temps per avaluar l'impacte ambiental potencial.[20] En 2013, després d'anys d'estudi, es va signar la cerimònia de signatura entre Israel, Jordània i l'Autoritat Palestina, i l'inici del subministrament d'aigua es preveia que fos l'any 2017.[21]

A una conferència regional el juliol del 2009 alguns assistents van expressar una major preocupació sobre la disminució del nivell d'aigua del llac. Alguns van suggerir que podria ser necessari reduir l'activitat de diverses indústries del voltant de la mar Morta, i d'altres van aconsellar una sèrie de possibles mesures per tal de restablir les condicions ambientals. Això podria incloure l'augment del cabal del riu Jordà per reomplir el llac. Actualment, només les aigües residuals i els efluents de les basses de cria de peixos circulen per la llera del riu. Els experts també van afirmar la necessitat d'esforços estrictes de conservació i també es va dir que l'agricultura no hauria de ser ampliada i les fonts de contaminació haurien de ser reduïdes.[22]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dead Sea Data Summary. International Lake Environment Committee Foundation.
  2. 2,0 2,1 Monitoring of the Dead Sea. Israel Marine Data Center (ISRAMAR).
  3. Monitoring of the Dead Sea. Palestinian Marine Data Center .
  4. «The Dead Sea» (en anglès). Ministeri de Turisme del Govern d'Israel, 2011. [Consulta: 17 de desembre de 2013].
  5. Goetz, P.W.. The New Encyclopaedia Britannica. Vol. 3. 15a ed., 1986, p. 937. 
  6. Springs and quicksand at the Dead Sea Retrieved on 2008-08-27
  7. «Lowest Elevation: Dead Sea». Extreme Science. [Consulta: 2007-05-22].
  8. 8,0 8,1 «Dead Sea Canal». American.edu, 1996-12-09. [Consulta: 17 d'octubre del 2010].
  9. I. Steinhorn, In Situ Salt Precipitation at the Dead Sea, Limnol. Oceanogr. 28(3),1983, 580-583
  10. Bein, A. and O. Amit, THE EVOLUTION OF THE DEAD SEA FLOATING ASPHALT BLOCKS: SIMULATIONS BY PYROLYSIS, 2007, Journal of Petroleum Geology, Vol. 2 Issue 4, P. 439 - 447 abstract
  11. Niemi, Tina M., Zvi Ben-Avraham and Joel Gat, eds., The Dead Sea: the lake and its setting, 1997, Oxford University Press, p. 251 ISBN 978-0-19-508703-1
  12. J. Rullkötter and A. Nissenbaum, Dead sea asphalt in egyptian mummies: Molecular evidence, Naturwissenschaften, Volume 75, Number 12, December, 1988 http://www.springerlink.com/content/q227110151k37061/
  13. 13,0 13,1 Palestine Potash Company
  14. «Asthma, Cystic Fibrosis, Chronic Obstructive Lung Disease». Dead Sea Research Center. [Consulta: 22 d'octubre del 2010].
  15. S. Halevy et al. Dead sea bath salt for the treatment of psoriasis vulgaris: a double-blind controlled study. Journal of the European Academy of Dermatology and Venereology, Volum 9, Número 3: 237-242.
  16. C. Klein, A. Flohn. Theoretical and Applied Climatology. Contribution to the Knowledge in the Fluctuations of the Dead Sea Level. 38, 1987, pàg. 151-156. 
  17. The Dead Sea Is Unlikely to Dry Up in 50 Years, Basel N. Asmar i Peter Ergenzinger. EOS, Transactions American Geophysical Union, Vol. 85, Núm. 7, pàg. 69, 2004. doi:10.1029/2004EO070001
  18. M. Abelson; Y. Yechieli, O. Crouvi, G. Baer, D. Wachs, A. Bein, V. Shtivelman. Geological Society of America. Evolution of the Dead Sea Sinkholes in, 2006, p. 241-253. 
  19. Technology Seeks to Bring New Life to Dead Sea
  20. «Jordan to refill shrinking Dead Sea». Daily Telegraph, 13 d'octubre de 2009.
  21. «New project to create drinking water from the Red Sea will also boost shrinking Dead Sea» (en anglès). Washington Post, 9/11/2013. [Consulta: 9/11/2014].
  22. Back from the Dead?, Ehud Zion Waldoks, The Jerusalem Post, 8 de juliol del 2009.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar Morta