Mar de Scotia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zona aproximada que ocupa el Mar de Scotia (hemisferi sud)
Desembarcament del bot James Caird a la costa de l'illa Elefant el 24 d'abril de 1916

El Mar de Scotia (57° 30′ S, 40° 00′ O / 57.500°S,40.000°O / -57.500; -40.000Coord.: 57° 30′ S, 40° 00′ O / 57.500°S,40.000°O / -57.500; -40.000) es troba parcialment a l'Oceà Meridional i la seva major part a l'Oceà Atlàntic Sud.

Habitualment hi tenen lloc moltes tempestes i és fred, el Mar de Scotia és la zona d'aigua entre Terra del Foc, Geòrgia del Sud, Illes Sandwich del Sud, Illes Orkney del Sud i la Península Antàrtica, i fa frontera a l'oest amb el Passatge Drake. Les illes estan al cim de la Serralada Scotia la qual emmarca el Mar de Scotia al nord, l'est i el sud. El mar de Scotia ocupa una superfície d'uns 900.000 km².

Les seves illes són rocoses i parcialment cobertes de gel i neu durant tot l'any.

Història[modifica | modifica el codi]

Va rebre aquest nom cap a l'any 1932 pel vaixell Scotia, utilitzat per l'expedició de la Scottish National Antarctic Expedition (1902–04) encapçalada per William S. Bruce. El viatger més famós del Mar de Scotia va ser Sir Ernest Shackleton.

A l'Argentina, el Mar de Scotia es considera una part del Mar Argentí (Mar Argentino) i s'hi troben territoris reclamats per l'Argentina com són Geòrgia del Sud i Illes Malvines.

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

Formen l'ecoregió de la Tundra de les illes del Mar de Scotia. La vegetació consta de molses, líquens i algues. La fauna presenta ocells marins, pingüïns i foques. Entre els albatros: Diomedea melanophris, Thalassarche chrysostoma Phoebetria palpebrata, iDiomedea exulans. Només hi ha cins espècies d'ocells residents tot l'any i entre elles dues d'endèmiques: Anas georgica i Anthus antarcticus.

Entre els pingüins n'hi ha molts de l'espècie Pingüí reial i d'altres com el d'Adèlia.

Entre les foques:Arctocephalus gazella, Arctocephalus tropicalis, la foca lleopard Hydrurga leptonyx, la foca de Weddell (Leptonychotes weddellii), la foca elefant del sud (Mirounga leonina), i Lobodon carcinophagus.[1]


Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Scotia