Mar i cel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'obra d'Àngel Guimerà. Vegeu-ne altres significats a «Mar i cel (musical)».
Mar i cel ed. 1903

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.[1]

Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins a l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella ja s'aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.

L'acció de Mar i cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.

L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.

Argument[modifica | modifica el codi]

Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la península Ibèrica. Mataren a son pare i a sa mare amb l'expulsió dels moriscos de 1609, per això vol venjança com bé diu sa mare abans de morir Venja'ns.

Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.

Agraït per la cura, Saïd li atorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.

Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.

Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates.

Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a un musulmà i dispara a Saïd. Aleshores, Blanca es fica al mig i acaba disparant-la a ella. Al final, Saïd es tira al mar amb Blanca i els dos moren allà. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Àngel Guimerà». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 20 octubre 2013].