Mar i cel (musical)
| Mar i Cel | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària  |
| Compositor | Albert Guinovart |
| Lletra de | Xavier Bru de Sala |
| Llibretista | Xavier Bru de Sala |
| Llengua | Català |
| Basada en | l'obra homònima d'Àngel Guimerà |
| Versió | |
| 1988-1990 Barcelona 2004-2006 Barcelona 2006 Madrid 2007 Halle 2014 Barcelona 2024 Barcelona (previst) | |
| Estrena | |
| Estrena | 1988 |
| Teatre | Teatre Victòria |
| Ciutat | Barcelona |
| Altres | |
| Lloc web | dagolldagom.com… |
Mar i cel és una obra de teatre musical basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987, posteriorment l'any 2004 I per tercera vegada l'any 2014. Està previst que es representi per quarta vegada l'any 2024 i sigui la darrera obra de la companyia. El text adaptat és obra de Xavier Bru de Sala, la música d'Albert Guinovart, l'escenografia i vestuari d'Isidre Prunés i Montse Amenós. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat.
Argument[modifica]
Madrid, 1609: El rei Felip III, amb el consentiment del virrei de València i de l'arquebisbe Riera, ordena l'expulsió dels moriscos, davant l'única oposició del Duc de Lerma.
Vint anys després. Un vaixell pirata morisc, capitanejat per Saïd, navega per la Mediterrània. En el seu darrer abordatge a una nau cristiana, han aconseguit capturar el virrei de València, que viatjava amb la seva família, a qui han fet presoners i per qui esperen aconseguir un bon rescat.
El tracte de Saïd vers els presoners no és tan salvatge com solen fer els pirates, i salva els presoners de diversos maltractaments, la qual cosa fa que Blanca, filla del virrei, acabi sentint quelcom per ell, malgrat que està plena de dubtes, ja que ella és cristiana i ell musulmà. Quan el pare de Blanca s'assabenta del seu amor rebutja la relació; al mateix temps que la tripulació comença a qüestionar el lideratge del seu capità, enamorat d'una cristiana, i planegen un motí per llevar-li el comandament. Joanot, un cristià que renegà de la seva fe i s'enrolà amb els pirates venent-se al millor postor, entra a la bodega i aconsegueix que el virrei li signi un contracte pel qual el nomenaran marquès en arribar a terra, a canvi d'alliberar-los i que aconsegueixin el control de la nau.
Els cristians s'apoderen de les armes i, sorprenent els pirates, els maten un a un. L'endemà al matí, el virrei vol penjar Saïd del pal major, però ella li confessa que si ho fa es matarà amb una daga que porta amagada. Lliguen Saïd i el deixen a soles a coberta amb Blanca perquè s'acomiadin, però Ferran, promès de Blanca, li promet que si ella torna amb ell com si no hagués passat res alliberarà Saïd perquè fugi amb una barca cap a la costa d'Alger, que es veu a l'horitzó.
El virrei apareix a coberta i, en veure la seva filla abraçada a Saïd, dispara sobre ell i Blanca compleix la seva promesa clavant-se la daga, i cau sense vida en braços de Saïd. Ambdós amants són llançats junts al mar, on es reuneixen amb tots els que han mort al llarg de l'obra.
Diferències entre l'obra original de Guimerà i el musical[modifica]
Pel que fa a l'estructura, l'obra original de Guimerà consta de tres actes, dividits alhora en diverses escenes,[1] mentre que el musical està dividit en dos actes, als quals s'afegeixen un pròleg situat a Madrid vint anys enrere, i un epíleg, després de la mort dels protagonistes, en què reapareixen tots els personatges finats en la història. Ambdós elements (pròleg i epíleg) són inexistents en l'original. Així mateix, hi ha dues escenes destacades en el musical que difereixen considerablement de l'original. D'una banda, el monòleg ple de dramatisme en què Saïd relata la seva infantesa es converteix en el musical en una dramatització dels fets relatats, fent un salt en el temps i l'espai en què conviuen els personatges del present i del passat. De l'altra, l'escena del somni de Blanca al mercat, present només en la versió musical, posa també sobre l'escenari els personatges i els decorats que en la ficció només són a la ment de la protagonista.[2]
Quant als personatges, trobem nombroses diferències. Guimerà situa un sol personatge femení, Blanca, en el vaixell pirata, mentre que al musical apareixen fins a sis personatges femenins: a més de la protagonista, trobem la seva germana, Maria, tres dames de la noblesa i una dama amb hàbits de monja. El grumet, Idriss, un personatge que aporta frescor i simpatia amb un cert to bufonesc, és una innovació del musical que no és present a l'original guimeranià. En el sentit invers, l'escena de to còmic entre Guillem (soldat) i Roc (mariner) ha desaparegut en el musical.
A alguns dels personatges principals se'ls ha canviat el caràcter o la motivació, per tal d'adequar-los a les expectatives d'un públic més actual. És el cas de Blanca, que passa de ser una ànima de convent que estava a punt de professar l'hàbit de monja i tot just descobreix el món en conèixer Saïd, a ser la promesa de Ferran, amb qui s'anava a casar per conveniència i sense estar-ne realment enamorada. O el mateix Ferran, que a l'original és el cosí de Blanca secretament enamorat d'ella des de la infantesa i que només li revela aquest sentiment en veure que el seu futur està inexorablement perdut. Però el canvi més radical el trobem en Joanot: a l'obra de Guimerà és un cristià penedit dels seus actes passats, amb greus contradiccions internes, i que actua per cercar la seva redempció, fins al punt que està disposat a immolar-se per tal de guanyar-se el perdó i obtenir el cel, mentre que en el musical és un personatge cínic i egoista, que es mou pels interessos propis encara que aquests suposin una traïció a qui fins ara li havia dipositat la seva confiança.
Hi ha diversos girs argumentals que difereixen en les dues versions. El més important és al final. A l'original, Carles dispara a Saïd, i Blanca s'hi interposa, de manera que el tret l'ateny a ella. Llavors Saïd la pren en braços i es llança amb ella al mar per morir junts. Com a conseqüència, ha estat Carles qui ha mort directament la seva filla, tot i que accidentalment, a causa de la seva intransigència. En canvi, en el musical, el tret de Carles toca Saïd, i és llavors quan Blanca compleix la seva amenaça i es clava la navalla, donant-se mort a si mateixa. Un cop morts tots dos, són llançats al mar. En aquest cas, també és la intransigència la causa de la seva mort, però l'autoria de Carles només és indirecta. No obstant això, l'acte és molt més dur, ja que el pare sabia que si matava el pirata, la seva filla es llevaria la vida, i, tot i això, portat per l'odi i l'arrogància, ho fa igualment. Un altre canvi argumental important el trobem en el primer acostament de Saïd i Blanca. A l'original, Saïd està ferit a l'inici de l'obra a causa del passat abordatge a la nau cristiana, i requereix a la presonera cristiana perquè tingui cura de la ferida. I és en aquest espai de confiança que ella fa un intent fallit d'assassinar-lo per purgar el sentiment de culpa d'haver-se entendrit per un infidel. Diferentment, al musical és Blanca la que ha estat ferida per l'intent dels pirates d'abusar de les presoneres, i Saïd la posa al seu costat per cuidar-la o protegir-la. A part d'aquestes diferències, hi ha tres passatges de l'obra original que no apareixen en el musical: la gelosia de Saïd quan creu que Ferran i Blanca estan junts; l'escena de Blanca vetllant davant la cambra de Saïd per protegir-lo, i l'oferiment de Joanot per salvar Saïd que implica del seu propi sacrifici.
Finalment, l'escenografia és un altre dels apartats on trobem més diferències. L'element que més destaca de la posada en escena del musical modern és la presència d'un gran vaixell mòbil, que entra i surt de l'escenari, es balanceja al ritme de les ones i efectua els girs que li convé. L'acció transcorre majoritàriament a la coberta d'aquest vaixell i a dalt dels pals, però també es representa la bodega del vaixell amb una escenografia minimalista ajudada d'un efecte de llums. D'altra banda, com ja s'ha dit, es produeixen diferents canvis d'escenari que trenquen la unitat de temps i espai: la cort de Madrid vint anys abans (al pròleg), la infantesa de Saïd a València amb l'expulsió dels moriscos i el somni de Blanca al mercat. En canvi, l'obra original de Guimerà manté escrupolosament la unitat d'espai, i l'escenografia representa al llarg dels tres actes la mateixa cambra a l'interior del vaixell (no a la coberta). En la versió de 2014 del musical, la posada en escena inclou a més altres efectes visuals mitjançant la projecció d'imatges que tant poden representar el cel del vaixell en diferents estats com les estances de la cort en la primera escena. En general, les escenes del musical estan amanides amb nombroses acrobàcies des de les antenes del vaixell i altres demostracions gimnàstiques a peu pla.[3]
Representacions[modifica]
Estrena 1988[modifica]
Estrenada el 7 d'octubre de 1988 al Teatre Victòria de Barcelona. Va girar per Espanya i va tornar a Barcelona l'any 1991 altra vegada al Teatre Victòria.
Reposició de 2004[modifica]
L'any 2004, la companyia Dagoll Dagom va tornar a apostar per un plat fort, per celebrar el seu trentè aniversari, com és el musical Mar i Cel. Amb unes cançons molt ben adaptades, el musical va tenir un gran èxit i es va representar en diferents teatres com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i al teatre Victòria. Estrenada el 21 d'octubre del 2004.
Els actors més destacats van ser Elena Gadel (Blanca)[4] i Carlos Gramaje (Saïd).
Internacionalització[modifica]
Posteriorment, Mar i Cel es va representar en altres països i llengües. El 2006 es va estrenar a Madrid en la versió en castellà i el 2007 a Halle en versió alemanya.[5][6] A finals de la dècada de 1980 també va ser representada en algunes ocasions a Saragossa i Bilbao.[7]
Reposició de 2014[modifica]
La companyia Dagoll Dagom va confirmar la voluntat de fer una nova reposició de l'obra l'any 2014 per celebrar el 40è aniversari de la seva fundació.[8] L'obra va estrenar-se per tercera vegada el 25 de setembre de 2014 al Teatre Victòria de Barcelona.[9]
Cançons[modifica]
|
|
Repartiment[modifica]
Llegat[modifica]
Mar i cel consolidà definitivament l'aposta de Dagoll Dagom pel musical, amb una producció ambiciosa no solament per l'escenografia, sinó també per les responsabilitats en l'autoria i adaptació. També es pot considerar aquesta obra la que convertí el musical en un gènere en alça en el marc del teatre català contemporani.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Guimerà, Àngel. Mar i Cel. Barcelona: Selecta, 1987, p. 5. ISBN 8476670230.
- ↑ Bru de Sala, Xavier. Dagoll Dagom. Mar i cel.. Barcelona: Edicions 62, 2000.
- ↑ Soler, Maridès ««Les veles s'inflaran...»: La musicalització de «Mar i Cel» d'Àngel Gimerà, Per Dagoll Dagom i Xavier Bru de Sala». Stichomythia, 7, 2008, pàg. 123-135. ISSN: 1579-7368.
- ↑ Subirana, Jordi «Elena Gadel, exconcursant dOT', protagonitzarà 'Mar i cel'». El Periódico de Catalunya, 13-07-2004, p. 72. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2013 [Consulta: 25 gener 2015]. Arxivat 29 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 'Mar i cel' triomfa a Halle Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine., Avui.
- ↑ «Mar I Cel - der Himmel und das Meer» (en alemany). MusicalZentrale.de. [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ «Dagoll Dagom reestrena per tercera vegada ‘Mar i Cel' amb nous actors i projeccions audiovisuals». FestaDirecte.cat, 18-09-2014. [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ Ara Barcelona. «Dagoll Dagom celebrarà els 40 anys amb la reposició de 'Mar i cel'». Diari Ara, 29-01-2014. [Consulta: 29 gener 2014].
- ↑ «Dagoll Dagom reestrena per tercera vegada 'Mar i Cel'». Diari Vilaweb, 25-10-2014. [Consulta: 25 octubre 2014].
- ↑ Baraza Curtichs, Pol. «Dues cares conegudes de TV3, les grans sorpreses del darrer ‘Mar i cel’». VilaWeb, 05-04-2024. [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «Carlos Gramaje se incorpora a MAR I CEL alternándose con Roger Berruezo como Saïd» (en castellà). TodoMusicales, 30-01-2015. [Consulta: 30 gener 2015].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Mar i Cel (1988)». Dagol Dagom. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ Carbonell i Guberna, Jaume. «Mar i cel (Dagoll Dagom)». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, 2004. [Consulta: 5 febrer 2022].