Marbre
El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'ús històric.
En la naturalesa, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristal·lina primitiva, on forma jaciments irregulars que amb freqüència resulten ser filons, i menys sovint formant estrats (en capes). Amb freqüència apareixen d'altres minerals formant el marbre juntament a la calcita, com el grafit, la clorita, el talc, diferents tipus de mica, el quars, la pirita i algunes pedres precioses com el corindó, el granat o la zirconita. Atenint-se al concepte mineralògic, només es consideren marbres als agregats grano-vitris, formats bàsicament per carbonat de calci i amb traces més o menys significatives de carbonat magnèsic (marbre dolomític).
És famós el marbre blanc de Carrara d'Itàlia. L'escultor del renaixement italià Miquel Àngel visitava les pedreres de Carrara per escollir personalment els marbres per a les seves escultures. Un altre marbre blanc de gran qualitat i amb denominació d'origen és el de Macael (Almeria), població coneguda com la "Ciutat de l'Or Blanc" perquè les seves places i voreres estan cobertes d'aquest material. Aquest marbre es pot trobar, per exemple, al Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada.
El seu ús com a material d'escultura privilegiat a l'època clàssica el va convertir en signe d'elegància. Avui dia s'utilitza per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.
