Marc Anneu Lucà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Lucà (desambiguació)».
Marc Anneu Lucà
Lucanus, De bello civili ed. Pulmann (Plantin 1592), title page.jpg
Portada de la Farsàlia, edició de 1592
Pseudònim(s) Marcus Annaeus Lucanus
Naixement 39 dC
Còrdova
Mort 65 dC
Roma
Activitat Poeta
Obres principals la Farsàlia

Marc Anneu Lucà [Marcus Annaeus Lucanus] (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) fou un poeta hispanoromà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era nét de Marc Anneu Sèneca (Sèneca el vell) i nebot del filòsof Luci Anneu Sèneca (Sèneca el jove). Si bé va néixer a Còrdova, al cap de pocs mesos la seva família es va traslladar a Roma, ciutat en la que el seu oncle ja havia adquirit una fama notòria. Allà va rebre una educació d'acord amb l'estatus de la seva família. Va estudiar filosofia amb l'estoic Cornut i completar la seva formació amb una estada a Atenes.

Va ser un poeta molt precoç i prolix. Se'l considera el representant en el camp de l'èpica d'un estil nou, anticlàssic i vinculat al moviment estoic que es va imposar a Roma durant el regnat de Neró. Gràcies a les seves dots poètiques, de molt jove es va guanyar el favor de l'emperador, qui el va omplir d'honors. No obstant això, la creixent gelosia de Neró davant el seu talent poètic va fer que caigués en desgràcia i se li prohibís fins i tot escriure poesia. Al final va ser acusat de participar en la conspiració de Pisón i obligat a suïcidar-se, igual que el seu oncle Sèneca, en el 65 dC, amb 26 anys.

Tan sols s'ha conservat complet un poema èpic-històric, la Farsàlia, però coneixem els títols d'altres catorze obres, entre les quals figuren obres dramàtiques, discursos, sàtires i poemes diversos.

La Farsàlia és un poema en hexàmetres que narra el progrés de la lluita entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu i comença amb el pas del Rubicó per Cèsar. L'obra es compon de deu llibres, havien d'haver estat dotze, però Lucà va morir abans de concloure el poema. D'acord amb els manuscrits més antics, el seu títol original era Belli civilis libri. L'estil anticlàssic del poema va causar sensació en la seva època: i als autors romans discutien si havia de considerar èpica o història versificada. Quintilià, per exemple, després d'assenyalar el to declamatori, sentenciós i retòric de l'obra, opina que Lucà "ha de ser imitat més pels oradors que pels poetes". La veritat és que el poeta s'allunya dels cànons de l'èpica establerts per Homer i Virgili al triar un tema històric recent i desterrar a les Muses i als déus del seu poema.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]