Marc Aureli Probe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda encunyada durant el regnat de Probe (vora el 280) mostra al revers la divinitat solar Sol Invictus que munta una quadriga. Probus emeté moltes monedes diferents durant el seu règim de sis anys.
Efígie de Probe en una moneda romana de l'época de l'Imperi Romà.

Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282. Era nadiu de Sirmium a Pannònia. El seu pare es deia Màxim i fou un centurió destacat que va arribar al rang de tribú militar i va morir a Egipte, deixant una fortuna moderada a la seva vídua, al fill i la filla.

Joventut[modifica | modifica el codi]

El jove Probe va cridar l'atenció de Valerià I, que vulnerant les regles militars el va nomenar tribú. Es va destacar en la guerra contra els sàrmates darrere el Danubi, on va obtenir les màximes condecoracions, i corona cívica per rescatar dels quades a un parent de l'emperador de nom Valeri Flac. Després es va destacar a Àfrica, Egipte, Aràbia, Escítia, Pèrsia, Germània i la Gàl·lia. La seva liberalitat en el repartiment del botí li garantia el suport de les tropes.

Ascens[modifica | modifica el codi]

Fou nomenat governador d'Orient, i a la mort de l'emperador les tropes de Síria el van proclamar al seu lloc. Florià, el seu rival al tron, fou ràpidament eliminat, i Probe fou reconegut pel senat romà i per les altres legions, i ben acceptat pel poble.

El seu regnat fou una contínua successió d'èxits militars. A la Gàl·lia va recuperar sis ciutats, va matar quatre-cents mil germans, als que va expulsar a l'altre costat del riu i va entrar a Germània i va integrar a les legions, degudament repartits, a setze mil germànics; va establir una sèrie de fortaleses a l'interior de Germània que va planejar convertir en província.

Després va marxar a Rècia i Nòrica i a Tràcia on els gots causaven conflictes i foren obligats a una submissió o a una aliança; els bandits d'Isàuria i els salvatges blèmies del sud d'Egipte foren derrotats i dispersats. Amb Pèrsia es va signar un tractat. Les revoltes de Saturní II a Alexandria i de Procle i Bonós a la Gàl·lia foren suprimides ràpidament.

Al seu retorn a Roma va celebrar un triomf i va decidir dedicar-se a la reforma de l'administració civil; va confirmar els privilegis del senat, va promoure l'agricultura eliminant les restriccions pernicioses, molts bàrbars foren traslladats de les fronteres a l'interior de l'Imperi en regions més tranquil·les on se'ls va donar terra i es va encoratjar i protegir la indústria.

Caiguda[modifica | modifica el codi]

Per mantenir la disciplina entre les tropes, les va utilitzar per portar a terme les obres públiques necessàries i va expressar que esperava que un dia els soldats ja no serien necessaris perquè hi hauria pau. Això va alarmar als militars. Un dia un grup nombrós de soldats que estaven assecant una llacuna a la vora de Sirmium, es van amotinar i van atacar a l'emperador; aquest va intentar salvar-se refugiant-se a una torre però finalment fou mort pels amotinats (282).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Aureli Probe Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849)
  • Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854)


Precedit per:
Florià

Emperadors romans

Anys 276 i 282

Succeït per:
Marc Aureli Car