Marc Blitzstein
  |
||
|---|---|---|
 El Bressol de Will Rock, per Marc Blitzstein |
||
| Nom real: | Marc Blitzstein | |
| Estil: | Variat des del jazz a l'òpera i opereta | |
| Naixença: | 2 de març de 1905 Filadèlfia |
|
| Defunció: | 2 de gener de 1964 (als 58 anys) Fort-de-France-Martinica |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
| Activitat principal: | Composició | |
| Altres activitats: | Intèrpret de jazz i articulista vers la música moderna | |
Marc Blitzstein (Filadèlfia (Pennsilvània), Estats Units, 2 de març de 1905 - Fort-de-France, Martinica, 22 de gener de 1964) fou un pianista i compositor nord-americà.
Estudià piano amb Aleksandr Siloti, el qual s'acabava d'establir als Estats Units, i als quinze anys donà un concert amb l'Orquestra de Filadèlfia. Es formà en la Universitat de Pennsilvània (1921-1923. Estudià composició amb Rosario Scalero i en el Curtis Institute de Filadèlfia (1924-1926). També estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín (1927) perfeccionà la composició musical a París amb Nadia Boulanger, mestra dels seus compatriotes Aaron Copland, Roy Harris, Walter Piston, Virgil Thomson i Elliot Carter. Igualment va tenir per mestre a Arnold Schönberg.
És característic del seu estil una gran capacitat pel satíric i una perfecta adaptació a tots els generes, des del simfonisme al jazz; actitud pròpia, per altra banda, de molts compositors americans. Una de les seves especialitats és un genere intermedi entre l'òpera i l'opereta.
Obres[modifica]
Va compondre:
- Gods, (1926), per mezzosoprano, violoncel·lista solista i orquestra de corda
- Sonata, per a piano (1927)
- Is 5 songs (1929), cançons per a soprano
- Parabola i cercle, òpera (1929)
- Quartet, de corda (1930)
- Concert per a piano i orquestra, (1931)
- Serenata, per a quartet de corda (1930)
- El condemnat, (1933), per a 4 cors i orquestra
- Variacions per a orquestra, (1934)
- Cantata per a infants, (1935)
- The cradle will rock, òpera (1937)
- I've Got the Tune, (1937) òpera radiofònica
- No for an Answer, (1941)
- The Airborne Symphony, (1943-1944), per a narrador, tenor, baríton, cor d'homes i orquestra
- Els invitats, (1948) ballet
- Regina, òpera (1951)
- Reuben Reuben, (1953)
- Aquest és el meu jardí, (1957) cantata en col·laboració amb Josep Stein
- Juno, òpera (1957-58)
Música escènica i cinema[modifica]
També va posar música escènica a L'òpera dels tres rals, de Bertolt Brecht, per al Festival de Brandeis (1952); Madre Coraje i a Conte d'hivern i Somni d'una nit d'estiu, aquestes pel Festival Shakespeare Americà de 1958. Per al cinema col·laborà en els films Terra espanyola i País natiu. El 1960, la Fundació Ford l'encarregà l'òpera Sacco i Vanzetti.
És autor de nombrosos articles sobre música moderna. Rebé els premis Guggenheim 1940 i 1941, de l'Institut Nacional d'Art i Lletres (1947). Era membre de la Societat d'Autors Americana i de l'Institut Nacional d'Arts i Lletres.
Morí de forma quelcom misteriosa, doncs mentre oficialment es donà la notícia d'un accident de cotxe, la policia acusà tres mariners d'haver-lo assassinat donant-li garrotades fins a morir.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa , Suplement dels anys 1963-1964, pàgs. 199-200, de l ISBN 84-239-4596-0
