Marc Claudi Tàcit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'emperador Tàcit.

Marc Claudi Tàcit fou emperador romà del 25 de setembre de 275 (altres fonts indiquen novembre o desembre) a l'abril (altres fonts diuen juliol) del 276.

A la mort d'Aurelià, l'exèrcit de Tràcia, repenedit va decidir no proclamar cap emperador i va enviar un ambaixador al senat demanant el nomenament d'un successor al tron vacant; el senat romà inicialment va declinar l'oferiment i va delegar l'elecció als legionaris, però les tropes van insistir; el senat va declinar per segon cop, i altre cop els soldats van fer la mateixa petició; la situació va durar uns mesos que Edward Gibbon qualifica de tranquil·la anarquia, en què l'imperi Romà no tenia emperador, ni usurpador, ni pretendent rebel.

Finalment la situació fou coneguda arreu i els germànics van creuar el Rin, i Síria, Egipte, Àfrica i Il·líria bullien; finalment el senat, convençut de la sinceritat dels militars, va decidir suposadament el 25 de setembre del 275, sota la presidència del cònsol Veli Cornifici Gordià, acceptar l'encàrrec i va nomenar a Marc Claudi Tàcit, un vell senador nadiu d'Interamna que deia ser descendent de l'historiador Tàcit. El nou emperador era culte, ric i de caràcter honorable; encara que primer va refusar per la seva avançada edat finalment va acceptar i fou aclamat pels pretorians.

Immediatament es va dirigir a Tràcia a reunir-se amb l'exèrcit al que va prometre el pagament dels pagaments deguts i va fer el donatiu acostumat, i fou favorablement rebut. Una de les seves primeres decisions fou l'execució dels implicats en la mort d'Aurelià, pel que va encarregar estàtues d'or i plata; va dictar diverses lleis de les anomenades sumptuàries per aturar el luxe descontrolat dels ciutadans rics i ell mateix va donar exemple amb la frugalitat de la seva vida; el seu objectiu era revifar l'autoritat del senat que per un temps va gaudir d'una importància desconeguda des del temps de la república.

Va expulsar a una partida de gots de l'Àsia Menor, que havien arribat des del mar d'Azov (Palus Maeotis) convidats per Aurelià per participar en una projectada invasió de Pèrsia, però que s'havien revoltat al no cobrar el que se'ls havia promès i havien devastat extenses zones de l'Àsia Menor fins a Cilícia.

L'exèrcit no va trigar a perdre el respecte al vell emperador i les preocupacions del càrrec emmalatiren greument a Tàcit que morí de febres a Tars o a Tyana el 9 d'abril del 276 segons Víctor, després de 200 dies de regnat; un altre relat diu que va caure víctima dels soldats però no hi cap prova.

La font principal del seu regnat es Flavi Vopisc; aquest autor dóna com a referència una biografia, obra de Suetoni Optatià, però aquesta no s'ha conservat. Zonares diu que tenia 75 anys quan fou proclamat emperador i que vivia a Campània.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Claudi Tàcit

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849)
  • Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854)


Precedit per:
Aurelià

Emperadors romans

Anys 275 i 276

Succeït per:
Florià