Marc Furi Camil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació del segle XVI de Camil

Marc Furi Camil (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, fou un magistrat romà, un dels més importants de la República romana.

Magistratures[modifica | modifica el codi]

Primer tribunat[modifica | modifica el codi]

Segons Tit Livi fou tribú amb facultat consular per primera vegada el 403 aC, any en què hi hagué vuit tribuns consulars i única vegada que es donà aquesta situació. Plutarc diu que la seva primera magistratura fou la de censor, amb Postumi, i se suposa que també fou l'any 403 aC i per tant que els censors d'aquest any foren inclosos per Livi a la llista de tribuns consulars.

Segon tribunat i primer interregne[modifica | modifica el codi]

El segon cop que fou tribú consular (comptant el cop en què fou en realitat censor) hauria estat el 401 aC, any en què va atacar als faliscs i va assolar el territori. El segon (o tercer) tribunat consular seria el del 398 aC en què va dirigir un atac a Capena on va fer molt de botí. Els tribuns d'aquest any van haver de deixar el càrrec per decret del senat abans de l'acabament del termini. Quint Servili Fidenes i Camil foren nomenats llavors interreis.

Primera dictadura[modifica | modifica el codi]

El 396 aC es van revoltar Veïs, Falerii i Fidenes i Camil fou nomenat dictador per fer la guerra amb Publi Corneli Escipió com a magister equitum. Després de derrotar els faliscs, va marxar contra Veïs i va poder sotmetre la ciutat el desè any de guerra i va fer un gran botí incloent-hi l'estàtua de Juno Regina que va portar a Roma, al temple de l'Aventí, consagrat el 391 aC. Va celebrar el triomf a la seva tornada a Roma.

Tercer tribunat, segon interregne i exili[modifica | modifica el codi]

El 394 aC fou nomenat per tercera (o quarta) vegada tribú consular i va sotmetre finalment els faliscs. Falerii fou ocupada i els ciutadans van apreciar molt el tracte just de Camil.

El 391 aC fou altre cop interrei per fer els auspicis, ja que altres magistrats havien estat atacats per una epidèmia, en la que el mateix Camil va perdre un fill. En aquest mateix any, el tribú de la plebs Lluci Apuleu el va acusar de distribuir en benefici propi el botí fet a Veïs, i va haver de sortir cap a l'exili a Ardea, sent condemnat en absència a pagar una multa de 15000 asos.

Invasió dels gals i segona dictadura[modifica | modifica el codi]

Quan els gals es van acostar a Roma i van ocupar la ciutat, una llei especial (lex curiata) va permetre cridar-lo i abans d'arribar ja fou nomenat dictador el 390 aC. Quan va arribar prop de Roma va nomenar Luci Valeri Pòtit com a magister equitum, va reunir les forces romanes disperses i va marxar cap a Roma on va sorprendre els gals i, segons les cròniques romanes, els va derrotar completament. Però probablement la cosa fou més complexa i simplement els va representar una amenaça de manera que van aixecar el setge del Capitoli i van sortir de la ciutat.

Camil va entrar llavors en triomf i rebé la consideració de alter Romulus, pater patriae, i conditor alter urbis. Es va ocupar de restaurar els temples i la ciutat. Inicialment, el poble volia abandonar la ciutat i establir-se a Veïs, però finalment va acceptar de quedar-se. Camil va deixar la dictadura.

Tercer interregne i tercera dictadura[modifica | modifica el codi]

El 389 aC fou nomenat interrei un altre cop, per elegir els tribuns amb poder consular. El mateix any, alguns pobles van amenaçar Roma esperant conquerir-la sense problemes, i va ser nomenat altre cop dictador amb Gai Servili Ahala com a magister equitum. Va derrotar els volscs i els va prendre el campament, obligant-los a pactar una treva de setanta anys; els eques foren derrotats prop de Bola i la seva capital fou ocupada. També Sutrium, que havia estat ocupada pels etruscs, fou recuperada pels romans. Altre cop, Camil va entrar a Roma en triomf.

Quart, cinquè i sisè tribunats[modifica | modifica el codi]

El 386 aC fou elegit altre cop tribú amb poder consular per quarta (o cinquena) vegada, rebutjant la dictadura que se li va oferir. Va derrotar llavors a Ànties els etruscs.

El 384 aC fou elegit altre cop tribú amb poder consolar per cinquena (o sisena) vegada i el 381 aC per sisena (o setena) vegada.

En aquest darrer any va derrotar els revoltats volscs a Praeneste. Durant la guerra contra els volscs, Luci Furi Mendul·lí fou nomenat el seu col·lega, i com que no estava d'acord amb la lentitud en què Camil feia les operacions, va iniciar l'atac, però fou rebutjat i va haver de fugir; Camil va obligar els fugitius a tornar al combat, i amb les seves forces va obtenir una completa victòria. Després va fer la guerra a Tusculum, que havia donat suport als volscs, i Camil, tot i el que havia fet Mendul·lí, el va triar un altre cop com a col·lega i li va donar l'oportunitat de redreçar la seva desgràcia.

Quarta dictadura[modifica | modifica el codi]

El 368 aC els patricis van fer un darrer esforç contra les noves lleis de Gai Licini Estoló, i el Senat va nomenar Camil, partidari dels patricis, dictador per quarta vegada. Va nomenar Luci Emili Mamercí com a col·lega. Camil va veure que era impossible oposar-se per més temps a allò que demanaven els plebeus, i va presentar aviat la dimissió i el va substituir Gai Manli.

Cinquena dictadura[modifica | modifica el codi]

El 367 aC va esclatar una nova guerra amb els gals i Camil, amb prop de 80 anys, fou cridat altre cop a la dictadura per cinquena vegada, amb Tit Quint Penne i va obtenir una nova victòria i altre cop els honors del triomf.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 365 aC va morir en una plaga.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Furi Camil