Marc Juni Brut (polític)
| Nom original | (la) Marcus Junius Brutus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 117 aC antiga Roma |
| Mort | 77 aC (39/40 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | Mort no natural i homicidi |
| Tribú de la plebs | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma |
| Període | República Romana |
| Família | |
| Família | Junii Bruti |
| Cònjuge | Servília Cepionis |
| Fills | Marc Juni Brut |
| Pares | Marc Juni Brut i valor desconegut |
| Cronologia | |
| 82 aC | proscripció
|
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar. Pertanyia a la gens Júnia i era membre dels Bruts, una família patrícia romana.[1]
Tot i ser un jurista important, Ciceró no el considerava un gran orador. Va ser tribú de la plebs el 83 aC i probablement va ser ell qui durant el seu càrrec va fer un intent de crear una colònia a Càpua que no va reeixir per l'oposició mostrada pels auspicis.[2]
Es va casar amb Servília que era filla de Quint Servili i de Lívia (germana de Drus) i germanastra de Cató d'Utica per part de mare. La seva dona Servília era germana de Quint Servili Cepió i la família Servília deia descendir de Servili Ahala, l'assassí d'Espuri Meli.[3] La seva esposa tenia una germana que també es deia Servília, que va casar-se amb Lucul·le. El seu fill es va casar amb una filla de Cató; una fillastra, Júnia, es va casar amb Marc Lèpid el triumvir (la dona d'aquest es deia Cornèlia però és possible que fos una segona dona, ja que la fillastra de Brut és improbable que portés el nom de Cornèlia Júnia) i una altra fillastra (Tèrcia Júnia) amb Gai Cassi. Servília va tenir relacions amb Juli Cèsar i la seva filla Tèrcia (Tertia o Tertulla) en va ser sens dubte, també una amant.[1] Tèrcia va morir ja vella l'any 22 segons esmenta Tàcit.[4] Totes aquestes connexions familiars ajuden potser a entendre la història. La infidelitat de la seva dona no va impedir que Juni Brut s'impliqués activament en el partit de Cèsar, però és possible, encara que sense certesa, que el rumor dels amors de Cèsar amb la seva mare i la seva germana haguessin influït en l'hostilitat del fill cap a Juli Cèsar.
Quan Lèpid va aconseguir el poder deixat vacant per Sul·la a la seva mort (77 aC), Brut va ser l'encarregat del comandament de les forces de la Gàl·lia Cisalpina i es va enfrontar a Gneu Pompeu a Mutina, però finalment, davant el perill que representava l'exèrcit de Pompeu i la possibilitat de ser traït, es va passar al partit d'aquest a canvi de què Pompeu respectes les vides dels seus familiars. Una vegada acordat el tracte, es va retirar amb alguns cavallers a Rhegium, prop del Padus (Po) però allí va ser assassinat per Gemini que havia estat enviat per Pompeu (77 aC). Pompeu (que havia enviat despatxos durant diversos dies successius al Senat per anunciar primer la rendició i després la mort de Brut) va ser acusat molt justament d'aquest acte cruel i premeditat.[5][1]