Marc Livi Salinator

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marc Livi Salinator (Marcus Livius M. F. M. N. Salinator) fou un magistrat romà. Encara no havia adquirit el cognom Salinator quan fou cònsol el 219 aC juntament amb Luci Emili Paule. Foren enviats contra els il·liris revoltats sota la direcció de Demetri de Faros i els van derrotar fàcilment. Demetri va haver de fugir al Regne de Macedònia; al seu retorn a Roma Livi va obtenir els honors del triomf, però foren encausats per no haver dividit el botí adequadament entre els soldats. Paule se'n va lliurar però Livi fou condemnat (34 tribus van votar a favor de la condemna i només una en contra), sentencia que es creu que fou injusta i que va afectar moralment molt a Livi Salinator; es va retirar a la vida privada durant uns anys.

Els desastres enfront dels cartaginesos van aconsellar la seva crida el 210 aC. Va mostrar la seva rancúnia i, quan fou restablert al senat, es va negar a parlar i va restar en silenci per dos anys fins que el 208 aC va sortir en defensa del seu parent Marc Livi Macat. Aquest mateix any fou escollit cònsol pel 207 aC junt amb Gai Claudi Neró. Livi era l'únic general plebeu però va refusar l'elecció, fins que finalment, pressionat fortament, va acceptar, però ara el problema era la seva enemistat personal amb Neró i per aconseguir una actuació eficaç el senat va provar de reconciliar-los, i al final Livi hi va consentir; es va decidir enviar a Livi al nord contra Àsdrubal Barca i a Neró al sud contra Anníbal; quan Àsdrubal es dirigia al sud, va ser interceptat per Neró que va poder reunir les seves forces amb les de Livi acampades a la vora del riu Sena; els cònsols van provar de donar batalla que Àsdrubal va refusar i es va retirar a Ariminium; finalment, perseguit, va haver de combatre al Metaure on fou derrotat i mort.

Els dos cònsols van retornar a Roma en triomf amb preferència per Livi, ja que la batalla s'havia produït al seu territori. Per aquesta victòria Livi va dedicar un temple a Juventas que fou consagrat 16 anys després.

El 207 aC fou nomenat dictador per celebrar el comicis. El 206 aC fou estacionat a Etrúria com a procònsol amb dues legions i el seu imperium fou prorrogat per dos anys successius més. El 205 aC va avançar cap a la Gàl·lia Cisalpina per donar suport al pretor Espuri Lucreci que lluitava contra Magó Barca, que havia desembarcat a Ligúria.

El 204 aC fou censor junt amb Gai Claudi Neró i es van enfrontar diverses vegades i al final del període cadascun va rebaixar a l'altra a la condició d'erari; Livi a més a més va rebaixar a la condició d'eraris als membres de totes les tribus que havien votat en contra seva el 218 aC, i només se'n va lliurar la tribu Maccia, que havia votat al seu favor. Aquesta actuació va obligar al tribú de la plebs Gneu Bebi a llençar acusació contra els dos censors, però la persecució es va tancar a instància del senat que volia mantenir la dignitat de la censura pel damunt dels càstigs individuals.

En la seva censura va establir una taxa per la sal i per això fou conegut com a Salinator, que després va esdevenir cognom hereditari.