Marc Porci Cató Uticense

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Marc Porci Cató Uticense II».
Estàtua renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates)

Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis (llatí) - (95 aC - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un polític destacat romà, nét de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los).

Els seus pares van morir essent encara jove i es va criar a casa de son oncle Marc Livi Drus, germà de la seva mare, junt amb la seva germana Pòrcia (després esposa de Luci Domici Aenobarb) i un germanastre d'un altre matrimoni de la mare, Quint Servili Cepió. Quan Drus va morir el 91 aC va passar a custòdia de Sarpedó.

Va rebre la seva part de la fortuna del pare (120 talents) i es va independitzar. Va estudiar amb Antípater de Tir la filosofia dels estoics. Va tenir com a amic íntim al seu germanastre Quint Servili Cepió.

Va fer les primeres campanyes militars com a voluntari (72 aC) sota el cònsol Gel·li Poblicola contra Espàrtac, exèrcit en el que Cepió era tribú militar. El 67 aC es va presentar candidat a tribú militar i fou elegit i es va incorporar a l'exèrcit del propretor Marc Rubri a Macedònia on va dirigir una legió i es va guanyar l'estimació dels soldats.

Va demanar una llicència de dos mesos per anar a veure al filòsof Atenodor Cordilió a Pèrgam, i va tornar amb ell a Macedònia. Aviat es va assabentar que el seu amic Cepió s'havia posat malalt a Enos, Tràcia, i va anar cap allà en vaixell, però no va arribar a temps de veure'l viu. Li va fer un esplèndid funeral (que va costar 8 talents) i li va erigir un monument de marbre de Tasos. Les cendres del seu germanastre foren portades a Roma.

Es va presentar a candidat a questor després d'haver adquirit llibres que li donaven tots els coneixements necessaris (per 5 talents, que era una fortuna). Així va imposar als escribes les normes legals, que aquests vulneraven confiats que el seu cap no coneixia les lleis.

Després segurament va anar a Àsia a la cort del rei Deiotarus de Paflagònia, amic del seu pare. Va anar a Pessinos, la seu de la Gran Mare dels déus.

En tornar a Roma (63 aC) es va trobar que Lucul·le s'havia casat amb una de les seves germanastres, Servília, i demanava els honors del triomf per les seves victòries contra Mitridates VI Eupator, cosa que va obtenir, i tot seguit va tenir el suport de Cató tot i l'oposició de Memmi, home de Gneu Pompeu.

Es va retirar a Lucània amb els seus llibres i filòsofs però de camí es va trobar amb una comitiva de Metel Nepos que era seguidor de Pompeu, per buscar el tribunat. Llavors va tornar a Roma i va ser elegit pel tribunat però sense poder impedir també l'elecció de Metel. Una vegada elegit va perseguir a Luci Licini Murena per suborn als comicis consulars però Murena, defensat per Ciceró i altres, fou absolt (63 aC). Cató va donar suport al cònsol contra Catilina. En aquest any es va oposar a la proposat de Metel Nepos de cridar a Pompeu de l'Àsia i donar-li el comandament de les legions contra Catilina.

En endavant Cató fou afiliat del partit senatorial. El 60 aC es va oposar al tribí Luci Flavi de recompensar als veterans de Pompeu amb terres. Cèsar, al seu retorn d'Hispània va demanar els honors del triomf, i Cató ho va voler evitar, però Cèsar va renunciar la triomf a canvi del consolat.

En aquesta època es va divorciar d'Atília i es va casar amb Marcia, la filla de Filip, amb la que va tenir tres fills.

La proposta de Clodi de privar del seu regne a Ptolemeu de Xipre, sense cap justificació, i d'encarregar a Cató d'unir l'illa a l'imperi, el va apartar de Roma. Cató va advertir al rei, que es va suïcidar, i Cató va haver d'acomplir la tasca encomanada i va retornar a Roma el 56 aC. Clodi Pulcre el va acusar injustament d'enriquiment i Ciceró va trobar un punt feble a Clodi, que Cató va rebutjar utilitzar (des de llavors les relacions entre Cató i Ciceró foren fredes).

Vers el 56 aC es va produir l'estrany acord pel qual cedia la seva dona Marcia al seu amic Quint Hortensi, amb el consentiment del seu pare, però l'any 50 aC, a la mort d'Hortensi, la va acceptar altre cop com a muller. Per Plutarc semblaria que hi va haver un divorci i Heinecci esmenta el cas com un matrimoni concertat com coemtio i dissolt per remancipatio, però això no explica que a la mort d'Hortensi tornés amb Cató i fos altra vegada la seva dona.

Cató es va oposar al triumvirat i el 55 aC va assistir activament a Luci Domici Aenobarb per obtenir el consolat en contra de Pompeu i Cras, que foren elegits. En les eleccions es van produir disturbis en els quals Cató fou ferit i se'n va escapar pels pèls. Ell mateix es va presentar a candidat a pretor contra Vatini, però no fou elegit al no acceptar subornar els comicis.

Es va oposar a la Llei Treboniana que donava poders als triumvirs. El 54 aC fou escollit per fi pretor, que fou la més alta magistratura a la que va arribar; el seu intent d'acabar amb els suborns dels comicis va enutjar tant als compradors com als venedors de vots.

Després de la mort de Cras, i quan el senat havia de triar entre Cèsar i Pompeu, Cató es va decantar pel segon. El 52 aC Pompeu va demanar la dictadura però com que no se li va donar, Bíbul va proposar fer-lo cònsol únic, i Cató hi va estar d'acord. L'any següent Cató fou candidat al consolat però sense suborns altre cop no fou elegit enfront de Servi Sulpici i Marc Claudi Marcel que tenien el suport de Cèsar i de Pompeu.

Quan va començar la guerra civil el 49 aC Cató va donar suport als procediments que donaven aparença de legalitat als preparatius. A l'arribada de Cèsar va fugir a Campània amb els cònsols, i després va recomanar una política de conciliació.

El senat li va encomanar com a propretor la província de Sicília, però al desembarcar Curió amb tres legions, Cató no la va defensar i va fugir i es va unir amb Pompeu a Dyrrachium. Després de la victòria de Pompeu en aquest lloc, Cató va rebre el comandament del campament i per tant no va ser present a la batalla de Farsàlia (48 aC).

Després de la batalla es va embarcar cap a Còrcira amb les seves forces i la flota al seu càrrec i va oferir el comandament a Ciceró que ara volia una reconciliació amb Cèsar, però Ciceró va rebutjar el comandament i Cató va anar a l'Àfrica on esperava trobar a Pompeu però en el camí va rebre notícies de l'assassinat d'aquest. Va desembarcar a Cirene on els ciutadans eren favorables a Pompeu i havien tancat les portes a Labiè.

A la primavera del 47 aC va marxar amb els seus soldats pel desert durant sis dies aguantant gana i set, fins que es va reunir amb Quint Cecili Metel Pius Escipió, Publi Atti Var i el númida Juba I. L'exèrcit volia com a cap a Cató però el grau superior el tenia Escipió. Cató va quedar a Útica i Escipió va anar a presentar combat a la batalla de Thapsus el 6 d'abril del 46 aC i fou derrotat.

Les forces de Cató eren les darreres que quedaven. Cató va voler resistir però la ciutat es volia rendir. Va aconsellar als seus amics de fugir pel port i aquella nit es va suïcidar tallant-se les venes al bany. Fou salvat pels seus amics abans de morir i va recuperar el coneixement, però va morir poc després (46 aC, amb 49 anys). Fou enterrat a Útica i el seu funeral va tenir molta pompa. De la ciutat va derivar el nom amb què ha estat conegut per la posteritat.

Cèsar va lamentar que Cató li hagués pres la gloria de perdonar-li la vida. Va deixar un fill de la seva primera muller Atília, que es va dir Marc Porci Cató, i tres fills de la segona, Marcia, dels que no es coneixen els noms i amb minsa participació a la vida política o militar posterior.

Se'n van escriure diverses biografies. La primera de Ciceró, "Cató", que va provocar una contra biografia de Cèsar, "Anticató" que al passar a dos llibres es va dir els "Anticatons", on les acusacions de Cèsar no foren cregudes pels contemporanis.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Porci Cató Uticense Modifica l'enllaç a Wikidata