Marc Simont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marc Simont
Nom de naixement Marc Simont
Naixement 23 de novembre de 1915
París
Defunció 16 de juliol de 2013 (als 97 anys)
Cornwall, Connecticut
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Art dibuixant, carricaturista
Educació Académie Julian (París)
Académie Ranson (París)
New York National Academy of Design
Influenciat per Josep Simont i Guillén (1875-1968)
Premis Medalla Caldecott (1957, 1997)
Illustrad’Or de l'Any (1997)

Marc Simont (París, 23 de novembre de 1915 - Cornwall, Connecticut, 16 de juliol de 2013) va ser un il·lustrador i caricaturista estatunidenc de pares catalans.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a París, on el seu pare Josep Simont i Guillén (1875-1968) era il·lustrador per la revista L'Illustration,[2] abordà molt jove la carrera d'artista: quan tenia quatre anys, ja omplí de gargots un dibuix del seu pare.[cal citació] Aviat comença a esbossar els seus propis dibuixos. Josep Simont reconegué i fomentà el talent del seu fill.

Passà la seva joventut a França, Catalunya i als Estats Units.[1] En París va estudiar a les acadèmies Julian i Ranson, però sempre va considerar el seu pare com el seu mestre principal.[3] L'any 1935, s'arrelà definitivament als Estats Units, on estudià a la New York National Academy of Design. El seu primer encàrrec de 25 dòlars fou per una revista que fracassà abans que pogués cobrar els honoraris.El 1939 es publicà el primer llibre infantil amb les seves il·lustracions. Ha il·lustrat un centenar de llibres per nens. El 1957 rebé el prestigiós premi Medalla Caldecott per les seves il·lustracions de A Tree Is Nice de Janice May Udry.[4] És també l'il·lustrador dels llibres més recents del seu amic el cèlebre escriptor americà James Thurber. Thurber il·lustrava ell mateix les obres de la seva primera època, però quan es tornà gairebé cec Simont n'assumí l'encàrrec.

Ha fet també moltes caricatures polítiques per el diari Lakeville Journal de Connecticut, on ridiculitza els rics i poderosos de la dreta i del Partit Republicà amb humor mordaç. El 2007 rebé el premi James Aronson Award for Social Journalism per el seu humor gràfic polític.[5]

El 1997 fou nomenat Illustrad’Or de l'Any per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (Apic).[6]

Unes Obres[modifica | modifica el codi]

Va il·lustrar més de cent llibres[1] dels quals destaquen:

  • Lovely Summer, 1952/1992. (Il·lustrat i escrit)
  • Mimi, 1954. ( Il·lustrat i escrit)
  • A Tree is Nice, 1956
  • How Come Elephants?, 1965. (Il·lustrat i escrit)
  • Nate the Great, 1972.
  • Philharmonic Gets Dressed, 1981.
  • Top Secret, 1985. (Traduït en Català)
  • The Goose That Almost Got Cooked, 1997 (Il·lustrat i escrit)
  • The Stray Dog. 2001. (Il·lustrat i escrit)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Margalit Fox, «Marc Simont, Classic Children’s Book Illustrator, Dies at 97» (anglès) in memoriam a The New York Times, 16 juli 2013
  2. Glòria Escala i Romeu, El Dibuixant Josep Simont i Guillén (1875-1968), reporter gràfic de la I Guerra Mundial: un dibuixant d'actualitats a l'època de la naixent fotografia de reportatge Barcelona, Dalmau, 2002, 163 pàgines, ISBN 8423206483
  3. «Marc Simont dies at 97; award-winning children's book artist», Los Angeles Times, 21 de juliol de 2013
  4. «Marc Simont Has Passed On», obituari al web del Children's Book Council, 17 de juliol de 2013
  5. «Marc Simont, illustrator of children's books and Caldecott medalist, dies at 97«, StarTribune, 18 de juliol de 2013
  6. «El lliurament del Premi l'I·lustrad'Or a Joost Swarte, cloenda del l'acte principal al CCCB», Web de l'Apic, s.d.