Marc Terenci Varró

De Viquipèdia

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro) (Rieti 116 aC-27 aC) fou un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, important per la seva obra gramatical i literària. Considerat el més erudit dels romans segons Quintilià, era deu anys més vell que Ciceró.

Fou educat per Luci Eli Estiló Preconi un cavaller romà que parlava grec i llatí i expert en antiguitats llatines. Va estudiar al filòsof de l'acadèmia, Antíoc i es va llençar a l'activitat publica al servei de l'estat. Va estar a Hispània en ocasió de la guerra contra Sertori, i se sap que va tenir un comandament militar naval en la guerra contra els pirates (67 aC) i en la guerra contra Mitridates VI Eupator. Fou llegat de Gneu Pompeu Magne a Hispània. El 49 aC fou partidari del senat i els optimats en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu i va anar a Grècia on va restar fins a la batalla de Farsàlia. Es va acollir a la clemència del guanyador que li fou atorgada i fou nomenat superintendent de biblioteques públiques; però abans de saber-se que havia estat perdonat per Cèsar la seva casa de Casinum fou saquejada per la gent de Marc Antoni i la seva biblioteca personal fou destruida.

A la mort de Cèsar fou inclòs en la llista de proscrits però fou advertit a temps i va poder escapar encara que se li van confiscar els béns i finalment es va assegurar la protecció d'Octavi (August) que més tard Octavi els hi va restituir). Durant uns anys Terenci va restar en reclusió literària, repartit entre Cumes i Tusculum, ocupat en diverses composicions. Excepte aquests incidents a la mort de Cèsar la resta de la seva vida fou tranquil·la.

Va morir el 28 aC quan tenia 89 anys d'edat. Tenia moltes terres a Reate (Rieti) i per això se l'anomenà Reatí (Reatinus)

Les seves dades geogràfiques sobre el nord d'Hispània foren recollides per Plini el vell.

[edita] Obra

Fou un dels autors romans més voluminosos (potser 490 obres). Com a més destacades cal esmentar:

I. De Re Rustica Libri III II. De Lingua Latina, tractat gramatical en 24 llibres dels que se'n conserven sis. L'obra esta formada per tres parts: (I.) De Impositione Vocabulorum, origen de les paraules, llibres del 1 al 7 (II.) Les inflexions en noms i verbs, llibres del 8 al 13 (III.) Lleis de la sintaxi, llibres 14 a 24. III. Sententiae. IV. Antiquitatum Libri, dividit en sues parts: Antiquitates Rerum humanarum, (25 llibres) Antiquitates Rerum divinarum, (16 llibres) V. Satyrae. VI. Libri Logistorici 1. Catus, de Liberis educandis. 2. Marius, de Fortuna. 3. Messala, de Valetudine. 4. Tubero, de Origine humana;

VII. Imagines, en vers VIII. De Cultu Deorum Liber IX. De Vita Populi Romani, o De Vita Patrum. X. De Gente Populi Romani Libri IV XI. De Initiis Urbis Romae Liber. XII. De Republica, XIII De Fanmiliis Trojanis XIV. Annales XV. Bellum Punicum secundum, XVI. De Vita sua Liber XVII. Hebdomades vel De Imaginibus XVIII. De Proprietate Scriptorum XIX. De Poetis Libri, XX. De Poematis Libri, XXI. Theatrales s. De Actionibus scenicis Libri. XXII. De scenicis Originibus Libri. XXIII. De Plautinis Comoediis Liber. XXIV. De Plautinis Quaestionibus Libri. XXV. Rhetoricorum Libri

XXVI. De Utilitate Sermonis Libri. XXVII. De Compositione Saturarum. XXVIII. De Philosophia Liber XXIX. Ephemeris Navalis. XXX. Ephemeris. XXXI. Libri Navales XXXII. De Ora maritima XXXIII. Litoralia XXXIV. De Aestuariis XXXV. Prognostica XXXVI. Epistolicarum Quaestionum Libri. XXXVII. Disciplinarum Libri XXXVIII. Complexionum Libri. XXXIX. Epistolae. XL. Ad Libonem. XLI. De Bibliothecis. XLII. De Gradibus Necessitudinum XLIII. Περὶ χαρακτήρων XLIV. Mensuralia s. De Mensuris

De les seves obres (realment unes 70 obres, encara que amb diversos llibres cadascuna) només se n'han conservat De lingua latina i Rerum rusticarum, i alguns fragments.