Marcassita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marcassita

Marcassita procedent de Handlová (Eslovàquia).
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química FeS2
Nickel-Strunz 02.EB.10a
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls típicament tabulars en {010}; les cares corves són cimunes; estalactític, reniforme, massiu
Estructura cristal·lina a = 4.436 Å, b = 5.414 Å, c = 3.381 Å; Z = 2
Simetria ortoròmbica 2/m 2/m 2/m
Massa molar 119.98
Color groc
Macles comunes i repetides en {101}; menys comunes en {011}
Exfoliació {101}
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor metàl·lica intensa
Ratlla negra verdosa
Diafanitat opaca
Densitat 4,9
Referències [1]

La marcassita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dóna nom al grup marcassita de minerals.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La marcassita és un sulfur de ferro. És un mineral isostructural amb la safflorita, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic i es presenta habitualment en forma de cristalls tabulars o prismàtics. De fet el seu nom prové de l’àrab marcaxita i del persa marcaxixa, els noms que es feien servir en aquestes llengües per anomenar a la pirita. És menys estable que la pirita i es pot descompondre en àcid sulfúric i sulfat de ferro. Dura, pesada, fràgil, d’exfoliació difícil, opaca amb lluïssor metàl·lica intensa en les superfícies recents. Fàcilment oxidable a l’aire, es cobreix fàcilment de taques blanques de melanterita. S'empra en la síntesi d'àcid sulfúric.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marcassita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La marcassita es forma a baixa temperatura i es troba en filons hidrotermals i sediments, sovint amb sulfurs de plom i de zinc; és freqüent també en ambients sedimentaris com a precipitat químic en aigües àcides en ambient reductor.

Grup marcassita[modifica | modifica el codi]

El grup marcassita està format per cinc espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Ferroselita FeSe2
Frohbergita FeTe2
Kullerudita NiSe2
Marcassita FeS2
Mattagamita CoTe2

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcassita Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
  • Guia d'identificació de minerals (dels països catalans i d'altres). Editorial Parcir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Marcassite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Marcassite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2015].