Marcel·lí d'Il·líria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marcel·lí o Marcel·lià (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial romà que es va erigir en governant independent d'Il·líria després de la mort d'Aeci el 454.

Coneguda la mort del general, Marcel·lí, que era el seu amic, va desconèixer a Valentinià III i es va fer amo de Dalmàcia i Il·líria. Ja mort Valentinià III, en un moment indeterminat, es va produir a Roma una conspiració de joves que pretenia portar a Marcel·lí a l'Imperi però no ho van aconseguir.

Durant el govern de Majorià, Marcel·lí el va reconèixer i segurament va rebre llavors el títol de Patricius Occidentis. Va enviar tropes en ajut de Majorià contra els vàndals i després va enviar forces a Sicília per defensar l'illa. Ricimer el cap dels hèruls que governava Occident, va subornar els seus soldats perquè desertessin i pesessin al seu servei, i Marcel·lí es va retirar e Sicília probablement ja el 462, després de mort Majorià.

Libi Sever tenia un atacat per part de Marcel·lí però la guerra es va evitar per medicació de l'emperador d'Orient Lleó I (que va enviar una ambaixada presidida per Filarc).

El 464 va tornar a Sicília de la que va expulsar als vàndals i el 468, a petició de l'emperador d'Orient, va fer el mateix a Sardenya i va participar en la fallida expedició a Àfrica dirigida per Basilisc. Fou assassinat a Sicília pels seus mateixos aliats (468) ocasió en la que el rei vàndal va dir les famoses paraules: "els romans han tallat la seva mà dreta amb la mà esquerra".

Marcel·lí era pagà, però persona instruïda amic del filòsof cínic Salusti; era conegut com a endeví. Va poder governar uns 14 anys sense necessitat de cap gran crim.

Probablement li va succeir el seu nebot Juli Nepos després emperador d'Occident (474-475)