Marcel Tabuteau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarcel Tabuteau
Biografia
Naixement2 juliol 1887 Modifica el valor a Wikidata
Compiègne (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1966 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoboista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCurtis Institute of Music Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorges Gillet Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOboè Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 1248377c-94ab-45c4-af19-c807058c6de5 Discogs: 1958976 Allmusic: mn0002207385 Modifica el valor a Wikidata

Marcel Tabuteau (Compiègne, 2 de juliol de 1887 - 4 de gener de 1966) fou un oboista francès considerat el fundador de l'escola americana d'oboè.

Marcel Tabuteau comença el seu aprenentatge musical amb el violí. L'orquestra local faltant un intrument de vent el porta a estudiar l'oboè i ràpidament és admès al Conservatori de Paris a la classe de Georges Gillet. Obté el seu primer premi en 1904, a l'edat de 17 anys.

Al principi del segle xx, les grans ciutats dels Estats Units creen grans Orquestres Simfòniques seleccionant a joves instrumentistes de tot Europa. En 1905, Walter Damrosch porta a Marcel Tabuteau com a solista de corn anglès a l'Orquestra Simfònica de Nova York. Després seria dirigit per Toscanini i Mahler a la Metropolitan Opera. Però, en 1915, va ser Leopold Stokowski qui li firmara el seu contracte amb l'Orquestra de Filadelfia, substituint a Attilio Francesco Marchetti[1] i, sent un dels músics de l'orquestra millor pagats fins a la seva retirada en 1954. Durant aquests quasi 40 anys, ell estrenarà obres de Bartok, Hindemith, Granados, Britten, Rakhmàninov, Martinů, Schönberg, Varèse, participant en els primers enregistraments estereofònics com per exemple a Fantasia de Walt Disney.

Invitat pel seu amic Pau Casals, participa en el Festival de Prada de Conflent, produint i enregistrant amb Isaac Stern, Paul Tortelier i Marcel Mule.

La seva activitat més brillant és sense cap dubte l'ensenyament: professor d'oboè i de música de cambra al Curtis Institute of Music de Filadelfia durant uns trenta anys va formar als principals oboès solistes americans com Perry Bauman, Marc Lifschey,[2] William Criss,[3] John de Lancie, John Mack, Joseph Robinson, Marco Lifschey, Harold Gomberg, Ralph Gomberg, Robert Bloom, Alfred J. Genovese, Laila Storch)

El 15 d'octubre de 1937 va rebre la medalla de la Legió d'honor

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]