Marcellin Pierre Eugène Berthelot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marcellin Berthelot

Marcellin Pierre Eugène Berthelot (25 d'octubre de 1827 - 18 de març de 1907) va ser un químic i polític francès que va destacar en el camp de la termoquímica on és conegut pel principi de Thomsen-Berthelot. També va sintetitzar molts compostos orgànics a partir de substàncies inorgàniques desmentint així la teoria del vitalisme. Està considerat com un dels majors químics de tots els temps.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Berthelot va ser fill d'un metge, republicà convençut. Va ser un estudiant brillant al Lycée Henri-IV, on va estudiar història i filosofia. Després va estudiar a la Facultat de París. Va començar la seva investigació en el laboratori privat de Théophile Jules Pelouze, on va poder experimentar a voluntat. Després es va incorporar al Col·legi de França com ajudant d'Antoine Jérôme Balard, el seu antic mestre, el 1851.

Igual que molts altres químics del seu temps, Berthelot va iniciar la seva recerca sobre els compostos orgànics de naturalesa bastant complexa. Va obtenir el seu doctorat en 1854 amb la seva tesi Sur les combinaisons de la glycérine avec les acides sobre l'estructura i la síntesi dels greixos i les combinacions d'àcids amb glicerol. Berthelot va realitzar la síntesi de molts de compostsos però els seus interessos també es varen estendre a estudis històrics relacionats amb l'alquimia i la química.

Berthelot va ser professor de l'Escola Superior de Farmàcia en 1859, professor de química orgànica al Col·legi de França el 1865, un lloc que es va crear especialment per a ell. Va ser Inspector General d'Educació Superior el 1876.

Va ocupar el carteres ministerials següents:

  • Ministre d'Educació i Belles Arts, 11 de desembre de 1886 al 17 de maig de 1887, al govern de René Globet
  • Ministre de Relacions Exteriors, 1 de novembre de 1895 al 23 d'abril de 1896, al govern de Léon Bourgeois.

En els darrers anys de la seva vida va ser un important promotor de la llengua auxiliar esperanto. Va ser membre del comitè de patrons de l'Internacia Scienca Asocio Esperantista (ISAE), on el general Hippolyte Sebert n'era el president.

Obra[modifica | modifica el codi]

Destaquen:

  • Els seus treballs en termoquímica (equació d'estat dels gasos reals, afinitat química, velocitat de reacció, bomba calorimètrica, principi de la combustió, explosius, principi de Thomsen-Berthelot, etc.)
  • El seu treball sobre la reacció d'esterificació.
  • Les seves síntesis de compostos orgànics (etí, metanol, àcids orgànics,...) a partir de compostos inorgànics que acabaren definitivament amb la teoria de la força vital.

La seva contribució és de vegades controvertida pel fet que no va reconèixer mai el concepte de l'àtom. Així mateix, hom li atribueix aquesta frase: "El món ja no un misteri!".

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La Science idéale et la science positive, carta oberta à Ernest Renan que va aparèixar a La revue des deux mondes (1863)
  • Les Origines de l'alchimie (1885), 445 p.
  • Science et philosophie (1886) reprend sa célèbre lettre à Renan de 1863
  • Introduction à la chimie des Anciens et du Moyen Âge (1889).
    • Tome I : Essai sur la transmission de la science antique au Moyen Âge, 453 p.
    • Tome II : L'alchimie syriaque, 408 p.
    • Tome III : L'alchimie arabe, 255 p.
  • La Révolution chimique, Lavoisier (1890)
  • La Chimie au Moyen Âge (1893).
  • Thermochimie. Données et lois numériques(1897).
    • Tome I : Les lois numériques.
    • Tome II : Les données expérimentales
  • Les Carbures d'hydrogène (1901).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcellin Pierre Eugène Berthelot Modifica l'enllaç a Wikidata